Solanàcies: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
m Tema:W16ua7o0jq96w470
Línia 81: Línia 81:
Moltes de les solanàcies, com el tabac i la [[petúnia]], s’utilitzen com a organismes model en la investigació de qüestions biològiques fonamentals a nivell cel·lular, molecular i genètic.
Moltes de les solanàcies, com el tabac i la [[petúnia]], s’utilitzen com a organismes model en la investigació de qüestions biològiques fonamentals a nivell cel·lular, molecular i genètic.


== Articles relacionats ==
== Vegeu també ==
* ''[[Physalis pruinosa]]''
* ''[[Physalis pruinosa]]''



Revisió del 09:48, 13 abr 2021

Infotaula d'ésser viuSolanàcies
Solanaceae Modifica el valor a Wikidata

Brugmansia insignis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSolanales
FamíliaSolanaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicSolanum Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Gèneres
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Solanàcia (Solanaceae) és una família de plantes amb flor. Característiques distintives de la família són les flors amb cinc pètals normalment soldats, fulles alternades, fruit en baia (com el tomàquet) o en càpsula i llavors rodones i planes d'uns 2-4 mm de diàmetre. Compta amb unes 2.300 espècies difoses principalment per les regions intertropicals i subtropicals. Als Països Catalans són autòctones diverses espècies dels gèneres Lycium Atropa, Hyoscyamus, Withania, Physalis, Salpichroa, Solanum i Mandragora. Hi ha moltes solanàcies conreades de gran importància econòmica. Moltes espècies contenen alcaloides com la solanina (patata), la capsaïcina (pebrot) o la nicotina (tabac).

Molts membres de la família contenen alcaloides potents, i alguns són altament tòxics, però molts (inclosos els tomàquets, les patates, les albergínies, les campanes i els pebrots) s’utilitzen com a aliment.

Fruites com ara tomàquets, patates, albergínies, pebrots i bitxos, tots són membres de les Solanàcies estretament relacionats.

Etimologia

El nom de Solanaceae deriva del gènere Solanum, "la planta de solanàcies". L’etimologia de la paraula llatina no és clara. El nom pot provenir d’una semblança percebuda de certes flors solanàcies amb el sol i els seus rajos. Almenys una espècie de Solanum es coneix com el "sunberry" en anglès. Alternativament, el nom podria originar-se del verb llatí solare, que significa "calmar", suposadament referint-se a les propietats farmacològiques calmants d'algunes de les espècies psicoactives de la família.

Gèneres

Les Solanàcies inclouen diverses espècies cultivables o cultivades habitualment. El gènere més important econòmicament de la família [es necessita una cita] és Solanum, que conté la patata (S. tuberosum, de fet, un altre nom comú de la família és la "família de les patates"), el tomàquet (S. lycopersicum) l’albergínia o l’albergínia (S. melongena). Un altre gènere important, Capsicum, produeix tant pebrots com bitxos.

El gènere Physalis produeix les anomenades horticoles, així com el tomatillo (Physalis philadelphica), la grosella del Cap i la llanterna xinesa. El gènere Lycium conté les espines i el Lycium barbarum. Nicotiana conté, entre altres espècies, tabac. Alguns altres membres importants de les Solanàcies inclouen diverses plantes ornamentals com la Petunia, Browallia i Lycianthes, i fonts d’alcaloides psicoactius, Datura, Mandràgora i Atropa belladonna (solanera mortal). Algunes espècies són àmpliament conegudes pels seus usos medicinals, els seus efectes psicotròpics o per ser verinoses.

La majoria dels gèneres econòmicament importants es troben a la subfamília Solanoideae, amb les excepcions del tabac (Nicotiana tabacum, Nicotianoideae) i la petúnia (Petunia × hybrida, Petunioideae).

Moltes de les solanàcies, com el tabac i la petúnia, s’utilitzen com a organismes model en la investigació de qüestions biològiques fonamentals a nivell cel·lular, molecular i genètic.

Vegeu també

Enllaços externs