Ateneu de Nàucratis: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
{{Article principal|El sopar dels erudits}} |
{{Article principal|El sopar dels erudits}} |
||
[[Fitxer:Deipnosophistae.tif|miniatura|''Deipnosophistae'', 1535]] |
[[Fitxer:Deipnosophistae.tif|miniatura|''Deipnosophistae'', 1535]] |
||
El Δειπνοσοφισταί ''[[Deipnosophistae]]'', títol que se sol traduir per 'El sopar dels erudits', sobreviu en quinze llibres. Els primers dos llibres, i parts del tercer, onzè i quinzè, es conserven només en un [[epítom]], però d'altra banda l'obra sembla completa. Es tracta d'un immens magatzem d'informació, principalment en les qüestions relacionades amb el menjar, però que també conté comentaris sobre música, cançons, balls, jocs cortesans i luxúria. Ateneu menciona prop de 800 escriptors i 2.500 obres diferents, dóna extractes dels escrits de poetes, historiadors, dramaturgs, filòsofs, oradors i metges, sobre fets d'història natural, crítiques i discussions sobre gairebé tots els temes imaginables, especialment sobre [[Gastronomia]]. Un dels seus personatges (no necessàriament a identificar amb el mateix autor històric) es vana d'haver llegit ell a soles 800 obres de la [[Comèdia grega|comèdia mitjana atenesa]]. Si no fos per Ateneu, una gran quantitat d'informació valuosa sobre el món antic s'hauria perdut, i molts autors de l'antiguitat grega, com ara [[Arquèstrat de Gela|Arquèstrat]], serien gairebé o totalment desconeguts. El llibre XIII, per exemple, és una important font per a l'estudi de la sexualitat en la Grècia [[Grècia clàssica|clàssica]] i [[Grècia hel·lenística|hel·lenística]]. |
El Δειπνοσοφισταί ''[[Deipnosophistae]]'', títol que se sol traduir per ''El sopar dels erudits'', sobreviu en quinze llibres. Els primers dos llibres, i parts del tercer, onzè i quinzè, es conserven només en un [[epítom]], però d'altra banda l'obra sembla completa. Es tracta d'un immens magatzem d'informació, principalment en les qüestions relacionades amb el menjar, però que també conté comentaris sobre música, cançons, balls, jocs cortesans i luxúria. Ateneu menciona prop de 800 escriptors i 2.500 obres diferents, dóna extractes dels escrits de poetes, historiadors, dramaturgs, filòsofs, oradors i metges, sobre fets d'història natural, crítiques i discussions sobre gairebé tots els temes imaginables, especialment sobre [[Gastronomia]]. Un dels seus personatges (no necessàriament a identificar amb el mateix autor històric) es vana d'haver llegit ell a soles 800 obres de la [[Comèdia grega|comèdia mitjana atenesa]]. Si no fos per Ateneu, una gran quantitat d'informació valuosa sobre el món antic s'hauria perdut, i molts autors de l'antiguitat grega, com ara [[Arquèstrat de Gela|Arquèstrat]], serien gairebé o totalment desconeguts. El llibre XIII, per exemple, és una important font per a l'estudi de la sexualitat en la Grècia [[Grècia clàssica|clàssica]] i [[Grècia hel·lenística|hel·lenística]]. |
||
El ''Deipnosophistae'' afirma ser un relat recitat per un individu anomenat ''Ateneu'' al seu amic Timòcrates que li explica un banquet celebrat a la casa de ''Larentius'' (Λαρήνσιος), un ric col·leccionista de llibres i un mecenes de les arts. És, per tant, un diàleg dins d'un diàleg, a la manera de [[Plató]], encara que la conversa s'estén fins a tenir una longitud enorme. Els temes per a la discussió general sorgeixen del curs del sopar mateix, però s'estenen als assumptes literaris i històrics de tota classe, inclosos els abstrusos punts de la gramàtica. S'inclouen llargues citacions i discussions complexes introduïdes a propòsit d'algun incident insignificant que destorben la forma del diàleg, de manera que abans d'acabar el discurs ja no se sap qui era l'orador. Si no fos per la quantitat d'informació recollida, seria qualificat de llibre enfarragós.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/415?rgn=full+text;view=image Athenaeus] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 400-401</ref> |
El ''Deipnosophistae'' afirma ser un relat recitat per un individu anomenat ''Ateneu'' al seu amic Timòcrates que li explica un banquet celebrat a la casa de ''Larentius'' (Λαρήνσιος), un ric col·leccionista de llibres i un mecenes de les arts. És, per tant, un diàleg dins d'un diàleg, a la manera de [[Plató]], encara que la conversa s'estén fins a tenir una longitud enorme. Els temes per a la discussió general sorgeixen del curs del sopar mateix, però s'estenen als assumptes literaris i històrics de tota classe, inclosos els abstrusos punts de la gramàtica. S'inclouen llargues citacions i discussions complexes introduïdes a propòsit d'algun incident insignificant que destorben la forma del diàleg, de manera que abans d'acabar el discurs ja no se sap qui era l'orador. Si no fos per la quantitat d'informació recollida, seria qualificat de llibre enfarragós.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/415?rgn=full+text;view=image Athenaeus] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 400-401</ref> |
||
Revisió del 15:39, 7 maig 2021
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 170  Nàucratis |
| Mort | 223 (>223) (52/53 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura grega i història |
| Ocupació | escriptor, orador, poeta |
| Període | Antiguitat clàssica |
| Obra | |
Obres destacables | |
 | |
Ateneu de Nàucratis (en llatí Athenaeus Naucratita, en grec antic Ἀθήναιος Nαυκρατίτης, "Athēnaios Naukratitēs") anomenat per Suides γραμματικός, que es podria traduir com el literat, va ser un escriptor grec nascut a Nàucratis (en grec Ναύκρατις), una colònia grega fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al segle vii aC a la costa de la zona del Delta del Nil a Egipte.[1] La seva època exacta és desconeguda, ja que Suides diu que va viure en temps de Marcus, que podria ser Marc Aureli o Caracal·la (Marc Antoní). Per alguns fets, es pot suposar que va néixer sota Marc Aureli, però va viure i florir sota Caracal·la. Part del seu treball fou fet després del 228, ja que en alguna obra esmenta la mort d'Ulpià (que, segons Dió Cassi, va morir el 228). Es conserva la seva obra Deipnosophistae, una col·lecció d'anècdotes. Ell mateix explica que havia fet 800 extractes només de comèdies.
Obres
El mateix Ateneu afirma que ell era l'autor d'un llibre sobre la thratta (un tipus de peixos esmentat per Arquip d'Atenes i altres poetes còmics) i d'una història dels reis de Síria. Les dues obres s'han perdut.
El Deipnosophistae
El Δειπνοσοφισταί Deipnosophistae, títol que se sol traduir per El sopar dels erudits, sobreviu en quinze llibres. Els primers dos llibres, i parts del tercer, onzè i quinzè, es conserven només en un epítom, però d'altra banda l'obra sembla completa. Es tracta d'un immens magatzem d'informació, principalment en les qüestions relacionades amb el menjar, però que també conté comentaris sobre música, cançons, balls, jocs cortesans i luxúria. Ateneu menciona prop de 800 escriptors i 2.500 obres diferents, dóna extractes dels escrits de poetes, historiadors, dramaturgs, filòsofs, oradors i metges, sobre fets d'història natural, crítiques i discussions sobre gairebé tots els temes imaginables, especialment sobre Gastronomia. Un dels seus personatges (no necessàriament a identificar amb el mateix autor històric) es vana d'haver llegit ell a soles 800 obres de la comèdia mitjana atenesa. Si no fos per Ateneu, una gran quantitat d'informació valuosa sobre el món antic s'hauria perdut, i molts autors de l'antiguitat grega, com ara Arquèstrat, serien gairebé o totalment desconeguts. El llibre XIII, per exemple, és una important font per a l'estudi de la sexualitat en la Grècia clàssica i hel·lenística.
El Deipnosophistae afirma ser un relat recitat per un individu anomenat Ateneu al seu amic Timòcrates que li explica un banquet celebrat a la casa de Larentius (Λαρήνσιος), un ric col·leccionista de llibres i un mecenes de les arts. És, per tant, un diàleg dins d'un diàleg, a la manera de Plató, encara que la conversa s'estén fins a tenir una longitud enorme. Els temes per a la discussió general sorgeixen del curs del sopar mateix, però s'estenen als assumptes literaris i històrics de tota classe, inclosos els abstrusos punts de la gramàtica. S'inclouen llargues citacions i discussions complexes introduïdes a propòsit d'algun incident insignificant que destorben la forma del diàleg, de manera que abans d'acabar el discurs ja no se sap qui era l'orador. Si no fos per la quantitat d'informació recollida, seria qualificat de llibre enfarragós.[2]
Referències
- ↑ «Ateneu de Nàucratis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Athenaeus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 400-401