Antoni Batllori i Obiols: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 9: Línia 9:
Ha publicat als diaris [[El Noticiero universal]] ([[1973]]), [[Diari de Barcelona]], [[Avui]], [[El País]], i [[La Vanguardia]], on començà a la secció d'esports ([[1991]]) i després a la de política ([[1994]]). També ha col·laborat en un gran nombre de revistes com [[Butifarra!]], [[El Papus]], [[El Triangle]] o [[El Jueves|El Jueves.]]
Ha publicat als diaris [[El Noticiero universal]] ([[1973]]), [[Diari de Barcelona]], [[Avui]], [[El País]], i [[La Vanguardia]], on començà a la secció d'esports ([[1991]]) i després a la de política ([[1994]]). També ha col·laborat en un gran nombre de revistes com [[Butifarra!]], [[El Papus]], [[El Triangle]] o [[El Jueves|El Jueves.]]


Ha publicat els llibres ''Pobres abuelos'' (El Jueves, [[1992]]), ''Ninots, la política de 1999 en tiras'' (La Vanguardia, [[2000]]), a banda d'il·lustrar-ne d'altres. Artista inquiet i polifacètic també s'interessà per la pintura i l'escultura (te obra escultòrica a [[Olost de Lluçanès]] o a l'[[Estació de França]] de [[Barcelona]]). Ha rebut el [[Premi Ciutat de Barcelona]] 2007 en la categoria mitjans de comunicació en premsa escrita,<ref>[http://www.bcn.es/cultura/premisciutatbcn/2007/secun8.shtml Premios Ciudad de Barcelona 2007]</ref> i el [[Premi Internacional d'Humor Gat Perich]].<ref>{{cita web|url=http://www.elmundo.es/papel/2004/02/14/cultura/1588295.html|título=Toni Batllori recibe el premio Gat Perich|fechaacceso=15 de octubre de 2009|fecha=14 de febrero de 2004|idioma=}}</ref>
Ha publicat els llibres ''Pobres abuelos'' (El Jueves, [[1992]]), ''Ninots, la política de 1999 en tiras'' (La Vanguardia, [[2000]]), a banda d'il·lustrar-ne d'altres. Artista inquiet i polifacètic també s'interessà per la pintura i l'escultura (te obra escultòrica a [[Olost de Lluçanès]] o a l'[[Estació de França]] de [[Barcelona]]). Ha rebut el [[Premi Ciutat de Barcelona]] 2007 en la categoria mitjans de comunicació en premsa escrita,<ref>[http://www.bcn.es/cultura/premisciutatbcn/2007/secun8.shtml Premios Ciudad de Barcelona 2007]</ref> i el [[Premi Internacional d'Humor Gat Perich]].<ref>{{cita web|url=http://www.elmundo.es/papel/2004/02/14/cultura/1588295.html|título=Toni Batllori recibe el premio Gat Perich|fechaacceso=15 de octubre de 2009|fecha=14 de febrero de 2004}}</ref>


Els darrers anys gestiona a la localitat de [[Teià]], el '''Fons Batllori''', on es fan exposicions i activitats, i que es va constituir amb la donació dels dibuixos, llibres i peces de la col·lecció del seu pare, Antoni Batllori Jofré.
Els darrers anys gestiona a la localitat de [[Teià]], el '''Fons Batllori''', on es fan exposicions i activitats, i que es va constituir amb la donació dels dibuixos, llibres i peces de la col·lecció del seu pare, Antoni Batllori Jofré.

Revisió del 01:13, 13 set 2022

Infotaula de personaAntoni Batllori i Obiols
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 2023 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Teià (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Teià Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAntoni Batllori i Jofré Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm4439851 Modifica el valor a Wikidata

Antoni Batllori i Obiols (Barcelona, 1951 - Teià, 7 de gener de 2023) és un dibuixant d'humor i caricaturista català que signa com Toni Batllori. És un autor de traç segur i espontani, fabricant de caricatures molt expressives. Amb un humor contundent i coherent, afronta sense por els temes difícils de l'actualitat.[1]

Biografia

Fill del també dibuixant Antoni Batllori i Jofré, va començar a publicar a finals dels anys seixanta a revistes com Oriflama i En Patufet. Als setanta va passar pel El Papus, un setmanari satíric en què es van forjar altres dibuixants de la seva generació. També col·laborava en revistes de barri i publicacions de caire polític i social.[2]

Va iniciar les carreres d'arquitectura, economia i enginyeria, i formà part del grup d'animació "Ninots Putxinel·lis" i la cooperativa "Drac Màgic", on s'inicia en les pel·lícules d'animació.

Ha publicat als diaris El Noticiero universal (1973), Diari de Barcelona, Avui, El País, i La Vanguardia, on començà a la secció d'esports (1991) i després a la de política (1994). També ha col·laborat en un gran nombre de revistes com Butifarra!, El Papus, El Triangle o El Jueves.

Ha publicat els llibres Pobres abuelos (El Jueves, 1992), Ninots, la política de 1999 en tiras (La Vanguardia, 2000), a banda d'il·lustrar-ne d'altres. Artista inquiet i polifacètic també s'interessà per la pintura i l'escultura (te obra escultòrica a Olost de Lluçanès o a l'Estació de França de Barcelona). Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 en la categoria mitjans de comunicació en premsa escrita,[3] i el Premi Internacional d'Humor Gat Perich.[4]

Els darrers anys gestiona a la localitat de Teià, el Fons Batllori, on es fan exposicions i activitats, i que es va constituir amb la donació dels dibuixos, llibres i peces de la col·lecció del seu pare, Antoni Batllori Jofré.

Llibres

  • "Ninots: la política de 1999 en tiras", ISBN 84-931284-0-6, La Vanguardia, cop. 2000
  • "Ninots de Toni Batllori : los mejores dibujos publicados en La Vanguardia 2003-2004", El Jueves, DL 2004
  • "Pujol : 1995-2003", tires de Toni Batllori i textos de Ramón Suñé, ISBN 84-95400-25-1, Dèria, 2003
  • "Mil millones de mejillones" de Fernando Trias de Bes, amb dibuixos de Toni Batllori, Temas de Hoy, 2010
  • "La Màscara africana" de Jürgen Banscherus amb dibuixos de Toni Batllori, Cruïlla, 1996
  • "El Misteri del repartidor de pizzes" de Jürgen Banscherus amb dibuixos de Toni Batllori, Cruïlla, 1999
  • "La Misteriosa desaparició dels xiclets " de Jürgen Banscherus amb dibuixos de Toni Batllori, Cruïlla, 1996
  • "El Suc dels dies: un dietari" de Raimon Obiols, amb dibuixos de Toni Batllori, ISBN 84-7809-956-5, Columna, 1996

Referències

  1. CUADRADO, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso, 1873-2000. Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v, 2000. ISBN 84-89384-23-1. 
  2. «El dibujante Toni Batllori, premio Gat Perich por sus «ninots»» (en castellà). abc.es, 14-02-2004. [Consulta: 15 octubre 2009].
  3. Premios Ciudad de Barcelona 2007
  4. «Toni Batllori recibe el premio Gat Perich», 14-02-2004. [Consulta: 15 octubre 2009].