Dodecafonisme

El dodecafonisme, del grec dodeka (dotze) i fonos (so), també anomenat atonalisme organitzat, és una tècnica de composició en la qual es dóna la mateixa importància a les dotze notes de l'escala cromàtica, a diferència d'altres sistemes en els quals hi ha una nota central i les altres compleixen relacions harmòniques. Utilitza plenament els dotze sons de l'escala cromàtica, rebutja el sistema tonal i estableix altres bases de composició.

Aquest mètode compositiu va ser ideat per Arnold Schönberg (1923). Com hem dit, consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l'escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor. La sèrie pot oferir quatre modalitats: original, retrògrada (interpretació de l'original en sentit contrari), inversió de l'original (en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari) i retrògrada de la inversió. Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical -formant acords o diferents línies melòdiques- o bé en una combinació d'ambdues.

El mètode dodecafònic, també anomenat dodecatònic, va ser considerat la màxima creació musical de l'avantguardisme, i els principals compositors, a més de Schönberg, van ser els seus deixebles A.Berg i A. Webern. Posteriorment, aquesta tècnica va donar ser l'origen del serialisme.

La introducció del mètode dodecatònic a Catalunya va ser obra de Robert Gerhard, deixeble de Schönberg, amb el Quintet per a instruments de vent (1933).

Regles per a compondre una peça dodecafònica

• A partir de l'escala cromàtica:

• Es construeix una sèrie, la sèrie dodecafònica, ordenant lliurement cada una de les notes de la sèrie cromàtica:

• Es construix la sèrie retrògada:

• Es construix la sèrie invertida:
• Es construix la sèrie retrògrada invertida:
• A continuació ja es pot escriure les notes a la partitura, amb les següents condicions:

1. S'ha dede començar amb una de les sèries i copiar totes les notes seguint el mateix ordre, amb les figures que vulguem.
2. Quan s'ha acabat d'escriure totes les notes d'una sèrie, es pot continuar amb la mateixa sèrie o amb una altra, i anar repetint el procés fins que tinguem acabada la composició.