Carles I de Savoia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina tags – i —
m Robot modifica: en:Charles I, Duke of Savoy
Línia 32: Línia 32:


[[de:Karl I. (Savoyen)]]
[[de:Karl I. (Savoyen)]]
[[en:Charles I, Duke I of Savoy]]
[[en:Charles I, Duke of Savoy]]
[[eo:Karlo la 1-a de Savojo]]
[[eo:Karlo la 1-a de Savojo]]
[[es:Carlos I de Saboya]]
[[es:Carlos I de Saboya]]

Revisió del 17:43, 28 ago 2009

Gravat de Carles I de Savoia.

Carles I de Savoia, anomenat el Guerrer, ( Carignano, Savoia 1468 - Pignerol 1490) fou el duc de Savoia entre 1482 i 1490 i rei titular de Xipre, Jerusalem i Armènia entre 1485 i 1490.

Antecedents familiars

Va néixer el 29 de març de 1468 a la població de Carignano, que en aquells moments estava situada al ducat de Savoia i que avui en dia forma part d'Itàlia, fill del duc Amadeu IX de Savoia i Violant de Valois. Era nét per línia paterna de Lluís I de Savoia i Anna de Lusignan, i per línia materna del rei Carles VII de França i Maria d'Anjou.

Fou germà del també duc Filibert I de Savoia, al qual succeí, i cunyat de Frederic III de Nàpols.

Morí el 13 de març de 1490 a la població de Pignerol.

Ascens al tron ducal

A la mort sense descendents del seu germà Filibert I de Savoia fou nomenat duc de Savoia el 1482 als 14 anys, tenint la tutela del seu oncle Felip de Savoia.

L'any 1485 rebé de mans de Carlota de Xipre els drets dinàstics sobre el Regne de Xipre, Jerusalem i Armènia, si bé aquests drets foren ratificats pel papa Innocenci VIII sobre aquests territoris governà de facto el germanastre de Carlota, Jaume II de Lusignan.

El 1487 aconseguí fer-se amb el marquesat de Saluzzo.

Núpcies i descendents

Es casà l'1 de març de 1485 amb Blanca de Montferrat, filla del duc Guillem III de Montferrat i Elisabet Maria Sforza. D'aquesta unió nasqueren:



Precedit per:
Filibert I
Duc de Savoia
14821490
Succeït per:
Carles II
Precedit per:
Carlota de Xipre
Rei titular de Xipre,
Jerusalem i Armènia

14851490
Succeït per:
Jaume II