Jordi Vera i Arús: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Jordi Vera i Arús''' ([[Terrassa]], [[1953]]) |
'''Jordi Vera i Arús''' ([[Terrassa]], [[1953]]) és un [[polític]] i activista [[independentista català]]. Militant del [[PSAN]] i membre del [[FAC]]<ref>http://www.unitat.org/exercit/FAC.html</ref>, el 1974 es exiliar al [[Rosselló]]. Militant de [[Catalunya Lliure]]. Deprès d'haber participat com a membre de la direcció de Terra Lliure junt amb Jaume Renyer representant Catalunya Llire, en converses amb els representants del Govern Central a travers dels seus delegats designats: Joan Reventós, president del PSC i Martí Jusmet Delegat (Prefecte) del Govern del PSOE a Catalunya , va beneficiar d'un indult després de les mesures negociades per els partits catalans (PSC,ERC,CIU) per posar fi a la violència de Terra Lliure, negociacions que van comportar l'alliberament en pocs mesos de tots els presos de Terra Lliure, amb [[Pere Bascompte]] va protagonitzar el [[13 de juliol]] del [[1991]] l'anunci de la dissolució de [[Terra Lliure]]. . Va entrar a [[ERC]] partit del qual fou membre del Comité Executiu i president a la [[Catalunya del Nord]]. Es va presentar a les eleccions regionals dels [[Pirineus Orientals]] de 1992 i va obtenir l'1,14 % dels vots. |
||
El [[8 de desembre]] del [[1992]] va ser detingut per la [[Guàrdia Civil]] junt amb altres tres persones, per ordre de l'[[Audiència Nacional d'Espanya]] pel jutge [[Carlos Bueren]]. Vera es va acollir a les mesures de |
El [[8 de desembre]] del [[1992]] va ser detingut per la [[Guàrdia Civil]] junt amb altres tres persones, per ordre de l'[[Audiència Nacional d'Espanya]] pel jutge [[Carlos Bueren]]. Vera es va acollir a les mesures de "reintregació a la via democràtica davant el jutge [[Carlos Bueren]], defensat per l'advocat [[Joan Ridao]], actual [[secretari general d'ERC]]. Com a conseqüència d'aquestes detencions es va produir la declaració voluntària del després conseller [[Xavier Vendrell]]. La seva dissociació de la violència el va enemistar amb alguns militants de partits independentistes extraparlamentaris. Arran de divergències polítiques i estratègiques al sí d'ERC abandonà aquest partit juntament amb part de la federació nord-catalana i es passà al [[Partit per la Independència]] (PI) d'[[Àngel Colom]] i [[Pilar Rahola]]. Va propiciar la fundació de la branca nord-catalana d'aquest partit, el [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El [[1995]] fou escollit [[regidor]] a [[Elna]] per la llista d'esquerra i catalanista. |
||
El 2001 va fundar el partit [[Bloc Català]] amb antics militants d'[[Unitat Catalana]] i del [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El 2001 va ser elegit conseller del municipi de [[Sançà]] i només li va faltar un vot per ser [[batlle]]. El 2006 aquest partit es va transformar en ''Convergència Democràtica de Catalunya/Convergence Démocratique de Catalogne'' i esdevingué una federació autònoma de [[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]], amb Vera com a president. El març del 2008 fou elegit conseller de la Vila de [[Perpinyà]], en una llista de coalició «Union avec la Gauche» amb |
El 2001 va fundar el partit [[Bloc Català]] amb antics militants d'[[Unitat Catalana]] i del [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El 2001 va ser elegit conseller del municipi de [[Sançà]] i només li va faltar un vot per ser [[batlle]]. El 2006 aquest partit es va transformar en ''Convergència Democràtica de Catalunya/Convergence Démocratique de Catalogne'' i esdevingué una federació autònoma de [[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]], amb Vera com a president. El març del 2008 fou elegit conseller de la Vila de [[Perpinyà]], en una llista de coalició «Union avec la Gauche» amb el PS, el PCF, el [[MoDem]], els [[Els Verds (França)|Verds]] i CDC d'oposició al Batlle de centre dreta (UMP) Joan Pau Alduy. <ref>http://www.anuaris.cat/continguts/cronologia.php?id=28038</ref> Es tornà presentar i ser elegit el 2009, aquesta vegada amb la llista PS oficial i PC (+ CDC), sempre d'oposició al Batlle Joan Pau Alduy, el qual tornà ser reelegit. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 11:19, 29 ago 2009
Jordi Vera i Arús (Terrassa, 1953) és un polític i activista independentista català. Militant del PSAN i membre del FAC[1], el 1974 es exiliar al Rosselló. Militant de Catalunya Lliure. Deprès d'haber participat com a membre de la direcció de Terra Lliure junt amb Jaume Renyer representant Catalunya Llire, en converses amb els representants del Govern Central a travers dels seus delegats designats: Joan Reventós, president del PSC i Martí Jusmet Delegat (Prefecte) del Govern del PSOE a Catalunya , va beneficiar d'un indult després de les mesures negociades per els partits catalans (PSC,ERC,CIU) per posar fi a la violència de Terra Lliure, negociacions que van comportar l'alliberament en pocs mesos de tots els presos de Terra Lliure, amb Pere Bascompte va protagonitzar el 13 de juliol del 1991 l'anunci de la dissolució de Terra Lliure. . Va entrar a ERC partit del qual fou membre del Comité Executiu i president a la Catalunya del Nord. Es va presentar a les eleccions regionals dels Pirineus Orientals de 1992 i va obtenir l'1,14 % dels vots.
El 8 de desembre del 1992 va ser detingut per la Guàrdia Civil junt amb altres tres persones, per ordre de l'Audiència Nacional d'Espanya pel jutge Carlos Bueren. Vera es va acollir a les mesures de "reintregació a la via democràtica davant el jutge Carlos Bueren, defensat per l'advocat Joan Ridao, actual secretari general d'ERC. Com a conseqüència d'aquestes detencions es va produir la declaració voluntària del després conseller Xavier Vendrell. La seva dissociació de la violència el va enemistar amb alguns militants de partits independentistes extraparlamentaris. Arran de divergències polítiques i estratègiques al sí d'ERC abandonà aquest partit juntament amb part de la federació nord-catalana i es passà al Partit per la Independència (PI) d'Àngel Colom i Pilar Rahola. Va propiciar la fundació de la branca nord-catalana d'aquest partit, el Partit per Catalunya. El 1995 fou escollit regidor a Elna per la llista d'esquerra i catalanista.
El 2001 va fundar el partit Bloc Català amb antics militants d'Unitat Catalana i del Partit per Catalunya. El 2001 va ser elegit conseller del municipi de Sançà i només li va faltar un vot per ser batlle. El 2006 aquest partit es va transformar en Convergència Democràtica de Catalunya/Convergence Démocratique de Catalogne i esdevingué una federació autònoma de CDC, amb Vera com a president. El març del 2008 fou elegit conseller de la Vila de Perpinyà, en una llista de coalició «Union avec la Gauche» amb el PS, el PCF, el MoDem, els Verds i CDC d'oposició al Batlle de centre dreta (UMP) Joan Pau Alduy. [2] Es tornà presentar i ser elegit el 2009, aquesta vegada amb la llista PS oficial i PC (+ CDC), sempre d'oposició al Batlle Joan Pau Alduy, el qual tornà ser reelegit.