Pobles indígenes de Sud-amèrica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m USA -> EUA
Línia 62: Línia 62:
<sup>4</sup>&nbsp;<SMALL>''2000 Cens del Brasil''</SMALL><BR>
<sup>4</sup>&nbsp;<SMALL>''2000 Cens del Brasil''</SMALL><BR>
<sup>5</sup>&nbsp;<SMALL>''[[Cens del Canadà 2001]]''</SMALL><BR>
<sup>5</sup>&nbsp;<SMALL>''[[Cens del Canadà 2001]]''</SMALL><BR>
<sup>6</sup>&nbsp;<SMALL>''Cens USA 2000''</SMALL><BR>
<sup>6</sup>&nbsp;<SMALL>''Cens dels EUA 2000''</SMALL><BR>
<sup>7</sup>&nbsp;<SMALL>''1.9% únicament per origen, per identitat aborígen son el 3.3%''</SMALL><BR>
<sup>7</sup>&nbsp;<SMALL>''1.9% únicament per origen, per identitat aborígen son el 3.3%''</SMALL><BR>
|}
|}

Revisió del 22:27, 9 maig 2006

Percentatge actual de població ameríndia als països d'Amèrica Llatina

Amerindi sud-americà és un individu de raça ameríndia i que encara parla llengües ameríndies, i que viu als estats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud. Es diferencien dels amerindis nord-americans per l'alt grau de mestissatge cultural i racial que ha configurat els estats on hi viuen, de manera que molts han adoptat l'espanyol o el portuguès com a idioma, i han fet simbiosi de les religions catòlica i protestant amb les diferents creences animistes. A diferència d'Amèrica del Nord, a Amèrica del Sud, algunes de les llengües ameríndies (quítxua, aimara, nàhuatl, guaraní) encara són llengües vehiculars i d'intercomunicació ètnica entre membres d'ètnies diferents.

El percentatge de població indígena arreu d'Amèrica es pot veure en aquest quadre:

Població indígena d’Amèrica1
percentatge estimat de la població total dels països
País Indígenes Mestissos Combinats
Argentina3 [?] [?] [?]
Bolívia 55% 30% 85%
Brasil4 0.4% [?] [?]
Canadà5 1.9%6 2.7% 4.6%
Xile 3% [?] [?]
Cuba2 0% NA NA
Costa Rica3 [?] [?] [?]
Colòmbia [?] 58% [?]
República Dominicana 0% 0% 0%.
Guatemala 44 % 52% 96%
Equador 25% 55% 80%
El Salvador 5% 94% 99%
Guaiana Francesa,
Guyana i Surinam
5 – 20% [?] [?]
Hondures 7% 90% 97%
Mèxic 10-30% 60-80% 90%
Nicaragua 5% 69% 74%
Panamà 6% 70% 76%
Paraguai 5% 93.3% 98.3%
Perú 45% 37% 82%
Veneçuela 2% 69% 71%
Estats Units6 [?] [?] 1.5%
Uruguai 0% 8% 8%

1 Font : The World Factbook 1999, Central Intelligence Agency.
2 Pobles indigenes barrejats en la població general; NA = "no aplicable".
4 2000 Cens del Brasil
5 Cens del Canadà 2001
6 Cens dels EUA 2000
7 1.9% únicament per origen, per identitat aborígen son el 3.3%

Es diferencien dels amerindis nord-americans per l'existència de grans centres culturals (asteca, maia, inca) i pel diferent tipus de colonització al que el van sotmetre els conqueridors:

  • Per una banda, hi ha l'Amèrica Central, seu de les civilitzacions asteca i maia, que es van extendre no sols a Mèxic, sinó també a Guatemala, Belize i part d'Hondures i El Salvador.
  • Alguns pobles aïllats amb forta influència als estats de l'istme de Panamà, com els mísquito de Nicaragua i els kuna de Panamà, així com els garifuna, mestissos de negre i amerindi.
  • Les cultures de la zona de l'Orinoco, zona cultural de parla xibxa i arauac que inclou la major part dels Amerindis de Colòmbia i dels Amerindis de Veneçuela.
  • Els pobles de l'Amaçònia i del Paraguai. Molts són extingits darrerament. La llengua guaraní encara és vehicular, i és l'única parla ameríndia cooficial a un estat americà.
  • Els pobles de l'Altiplà Andí (Equador, Perú i Bolívia), centre de la cultura inca i dominat per les ètnies de parla quítxua i aimara
  • Els pobles de la Pampa argentina i els maputxe de Xile.
  • Els pobles de la Terra de Foc, gairebé extingits.

Enllaços