Oplontis: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 31: | Línia 31: | ||
També s'hi han excavat i identificat grans vil·les: |
També s'hi han excavat i identificat grans vil·les: |
||
===Vil·la Popea=== |
===Vil·la Popea=== |
||
{{AP|Vil·la Popea}} |
|||
La '' |
La '''Vil·la Popea''', una luxosa mansió descoberta a l'època borbònica, no fou excavada fins a mitjans del [[segle XX]] i està oberta al públic. Tot i que l'excavació ha estat parcial, degut a que es troba al mig d'una zona urbana molt poblada, mostra una gran quantitat de [[pintura pompeiana|pintures]] de [[Pintura_pompeiana#Segon_estil |segon estil]] i [[mosaic]]s de molta qualitat i les millors conservades de la seva època, ja que molts dels sostres varen resistir els efectes de l'erupció. A partir de la inscripció d'una [[àmfora]] trobada a la vil·la, s'ha atribuït la propietat a [[Popea Sabina]], la segona esposa de l'emperador [[Neró]]. |
||
===Vil·la de Luci Crassi Terci=== |
===Vil·la de Luci Crassi Terci=== |
||
La Vil·la de ''Luci Crassi Terci ''(o ''Lucius Crassius Tertius''), es remunta al [[segle II aC]] i deu el seu nom a un segell de bronze trobat a l'edifici, que portava aquest nom. Va ser descoberta el [[1974]] a 250 metres a l'est de la [[Vil·la Popea]], durant la construcció de l'escola Parini. Es tracta d'una vil·la rústica de tipus industrial que va estar dedicada a la producció de vi i oli. <ref name="Luci Crasso"> {{citar web | url = http://www.pompeiisites.org/Sezione.jsp?titolo=La%20Villa%20B&idSezione=644&idSezioneRif=285 | títol = Descripció de la Vila de Luci Cras Tertius | data = 29.10.2009}} </ref>. |
La Vil·la de ''Luci Crassi Terci ''(o ''Lucius Crassius Tertius''), es remunta al [[segle II aC]] i deu el seu nom a un segell de bronze trobat a l'edifici, que portava aquest nom. Va ser descoberta el [[1974]] a 250 metres a l'est de la [[Vil·la Popea]], durant la construcció de l'escola Parini. Es tracta d'una vil·la rústica de tipus industrial que va estar dedicada a la producció de vi i oli. <ref name="Luci Crasso"> {{citar web | url = http://www.pompeiisites.org/Sezione.jsp?titolo=La%20Villa%20B&idSezione=644&idSezioneRif=285 | títol = Descripció de la Vila de Luci Cras Tertius | data = 29.10.2009}} </ref>. |
||
Revisió del 22:35, 21 nov 2009
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (la) Oplontis  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Ciutat romana i ciutat destruïda | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Torre Annunziata (Itàlia) | |||
| ||||
| Lloc web | pompeiisites.org… | |||
Oplontis era una ciutat prop de Pompeia i Herculà que durant l'Imperi Romà va quedar colgada sota una capa de cendra volcànica d'uns 6 metres per l'erupció del Vesuvi del 24 d'agost de l'any 79.
Les seves restes es troben al mig de l'actual ciutat de Torre Annunziata (Nàpols), a la regió de la Campània. L'any 1997 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat com a part de l'anomenat «Recinte arqueològic de Pompeia, Herculà i Torre Annunziata».
El nom d'Oplontis és probable que es refereixi als banys de l'àrea de Punta Oncino, però avui el nom s'utilitza per designar el grup de vil·les de la moderna ciutat de Torre Annunziata.
Durant molt temps, l'existència de l'antiga Oplontis havia constituït una mena de misteri. En absència de testimonis directes i concrets, els especialistes només comptaven amb algunes referències geogràfiques i cartogràfiques, entre les quals destaca la indicació continguda a la Tabula Peutingeriana. Oplontis aparexia assenyalada prop de la costa, entre Herculà i Pompeia, amb un edifici de forma quadrada flanquejat per dues torres, utilitzant un símbol que al mapa representa molts centres de la regió de la Campània.[1]
Es tracta probablement d'un suburbi semiurbà de Pompeia amb habitatges de segona residència per a l'otium,[2], o bé de cases confiscades als samnites pel sistema de la deductio[3] després de la guerra social que va tenir lloc l'any 90 aC i ocupades per colons romans.[4]
A mitjan segle XVIII va començar l'excavació de Pompeia seguint criteris poc respectuosos. Un segle més tard, el 1839-1840 va començar l'exploració a la zona d'Oplontis i, en descobrir les primeres restes, es van poder confirmar les referències que se'n tenien. Aquestes restes eren d'unes termes que foren anomenades «Terma Nunciante». Es va poder comprovar que aquesta mateixa àrea ja havia estat explorada a l'època de Carles III, si bé amb un caràcter més espoliador que no recuperador. Però no va ser fins a la dècada del 1960 que es varen fer les excavacions i el descobriment de la Vil·la Popea.
Els resultats d'investigacions més recents permeten vincular Oplontis als Calpurnis Pisons, prestigiosa família aliada de Pompeu.[5]
Restes
A diferència de Pompeia i Herculà, les restes excavades a Oplontis no són una trama urbana, sinò un conjunt de restes separades entre sí. Un gran nombre d'artefactes arqueològics provinents d'Oplontis es conserven al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
Una de les primeres troballes varen ser les termes del cònsol Marc Licini Cras Frugi les ruïnes de la qual són encara visibles des de la carretera de la costa dins de les actuals Terme Vesuviane fundades pel general Vito Nunziante el 1831 en el lloc on havien estat els antics banys termals. També s'hi han excavat i identificat grans vil·les:
Vil·la Popea
La Vil·la Popea, una luxosa mansió descoberta a l'època borbònica, no fou excavada fins a mitjans del segle XX i està oberta al públic. Tot i que l'excavació ha estat parcial, degut a que es troba al mig d'una zona urbana molt poblada, mostra una gran quantitat de pintures de segon estil i mosaics de molta qualitat i les millors conservades de la seva època, ja que molts dels sostres varen resistir els efectes de l'erupció. A partir de la inscripció d'una àmfora trobada a la vil·la, s'ha atribuït la propietat a Popea Sabina, la segona esposa de l'emperador Neró.
Vil·la de Luci Crassi Terci
La Vil·la de Luci Crassi Terci (o Lucius Crassius Tertius), es remunta al segle II aC i deu el seu nom a un segell de bronze trobat a l'edifici, que portava aquest nom. Va ser descoberta el 1974 a 250 metres a l'est de la Vil·la Popea, durant la construcció de l'escola Parini. Es tracta d'una vil·la rústica de tipus industrial que va estar dedicada a la producció de vi i oli. [6]. La vil·la està construïda al voltant del peristil consistent en un pòrtic amb dos files de columnes dòriques d'argila gris. Entorn al peristil s'obren habitacions utilitzades com a magatzem, a l'interior es varen trobar mobles, cabells, ceràmica, palla carbonitzada i una gran quantitat de magranes utilitzades per al tractament del cuir [6]. A més, també es va trobar un forn de pedra amb una olla amb resina de pi, utilitzada per al manteniment de les àmfores, de les que es van trobar unes 400 a la casa en el moment de l'excavació, molt probablement utilitzades per treballar els productes agrícoles i el transport de vi. Hi ha una altra habitació amb sostre de volta a l'interior hi havia 54 persones en els seus voltants i una gran quantitat de joies i monedes d'or i plata.
La planta alta de la vil·la va ser una zona residencial del Domus: les habitacions estan decorades amb frescos en quart i segon estil pompeià, que es remunta a l'era republicana. Al pis superior també es va trobar una caixa de fusta que contenia or i joies de plata, 170 monedes, ungüentaris, tauletes fetes d'os i altres joies. [6] Entre les joies hi havia arracades del tipus d'agulla amb una bola, cistelles amb quars incrustat o penjolls amb perles, collarets llargs amb palletes d'or i maragdes, polseres de tipus tubular decorades amb pedres precioses i maragdes i un anell amb pedres llises i tallades amb figures d'animals o deïtats.
Al nord de la vil·la hi ha alguns edificis de dos pisos. Probablement es tracta de construccions independents de la vil·la amb accés directe al carrer. És molt probable que foren utilitzats com a tallers amb l'allotjament dalt .[6] L'excavació de la vil·la encara no ha acabat i no és visitable.
Vil·la de Caio Siculi
Imponent vil·la descoberta durant l'excavació de la rasa per a la construcció del ferrocarril com una extensió de Portici a Torre Annunziata. Va ser tornada a enterrat i tallada en dos per la construcció del ferrocarril, les troballes van ser traslladats al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Destaca un fresc que representa el mite de Narcís i Eco, amb el Parnassus Mons de fons.
Referències
- ↑ Fitxa d'Oplontis a Historia del Arte (castellà)
- ↑ Oci, descans
- ↑ Confiscació
- ↑ Petita guia d'Oplontis. Soprintendenza archeologica di Pompei. 2002.
- ↑ Agnès Rouveret, La peinture romaine de l'époque héllénistique à l'antiquité tardive, pàg. 98.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Descripció de la Vila de Luci Cras Tertius», 29-10-2009.
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oplontis |
- Història de les excavacions (italià)
- Pàgina sobre Herculà, Pompeia, Estàbia i Oplontis (anglès)
- 79 dC, l'any de la destrucció (anglès)
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina