Vila closa

Una vila closa és una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs. És un tipus de població típic de l'època antiga i de l'edat medieval. A Catalunya, el millor exemple de vila closa que ha romàs intacta, sense creixement modern, són els pobles de Montfalcó Murallat (Segarra) o Peratallada (Baix Empordà), entre d'altres. Les poblacions de Batea (Terra Alta), de Valls (Alt Camp) i de la Selva del Camp (Baix Camp) també tenen part del seu nucli dins l'antiga vila closa, i actualment es pot percebre la diferència entre l'interior i l'exterior de les antigues muralles. A la fotografia es pot veure el cas de Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, on és perfectament reconeixible el nucli de la vila closa, a partir del qual ha anat creixent la vila, més modernament. Aquest creixement se solia donar a partir de l'edificació de cases fora murs al llarg dels camins de sortida del poble; aquests nous nuclis o barris solien rebre el nom de raval.

La vila closa de Figuerola d'Orcau

Tenen un, dos o més portals i es poden contraposar aquestes viles closes amb els pobles oberts. La majoria de les viles closes de la Catalunya Nova corresponen a pobles castrals, nascuts arran d'un procés d'encastellament.

També esdevingueren viles closes alguns pobles eclesials, fortificats a la darreria de l'Edat mitjana, o bé alguns pobles de muntanya (com Santa Creu de Llacunes o algunes forces pallareses com la de Vilella, del terme municipal de Sarroca de Bellera).