Vila closa: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
Tenen un, dos o més [[portal (arquitectura)|portals]] i es poden contraposar aquestes viles closes amb els [[poble obert|pobles oberts]]. La majoria de les viles closes de la [[Catalunya Nova]] corresponen a [[poble castral|pobles castrals]], nascuts arran d'un procés d'[[encastellament]]. |
Tenen un, dos o més [[portal (arquitectura)|portals]] i es poden contraposar aquestes viles closes amb els [[poble obert|pobles oberts]]. La majoria de les viles closes de la [[Catalunya Nova]] corresponen a [[poble castral|pobles castrals]], nascuts arran d'un procés d'[[encastellament]]. |
||
També esdevingueren viles closes alguns pobles eclesials, fortificats a la darreria de l'[[Edat mitjana]], o bé alguns pobles de [[muntanya]] (com [[Santa Creu de Llacunes]] o algunes forces [[Pallars|pallareses]] |
També esdevingueren viles closes alguns pobles eclesials, fortificats a la darreria de l'[[Edat mitjana]], o bé alguns pobles de [[muntanya]] (com [[Santa Creu de Llacunes]] o algunes forces [[Pallars|pallareses]]<ref>BOLÒS, Jordi. ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Barcelona: Edicions 62, 2000 (El Cangur / Diccionaris, 284). ISBN 84-297-4706-0, pàg. 262.</ref> com la de [[Vilella (Sarroca de Bellera)|Vilella]], del terme municipal de [[Sarroca de Bellera]]). |
||
==Referències == |
==Referències == |
Revisió del 11:34, 30 juny 2010
Una vila closa és una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs. És un tipus de població típic de l'època antiga i de l'edat medieval. A Catalunya, el millor exemple de vila closa que ha romàs intacta, sense creixement modern, són els pobles de Montfalcó Murallat (Segarra) o Peratallada (Baix Empordà), entre d'altres. Les poblacions de Batea (Terra Alta), de Valls (Alt Camp) i de la Selva del Camp (Baix Camp) també tenen part del seu nucli dins l'antiga vila closa, i actualment es pot percebre la diferència entre l'interior i l'exterior de les antigues muralles. A la fotografia es pot veure el cas de Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, on és perfectament reconeixible el nucli de la vila closa, a partir del qual ha anat creixent la vila, més modernament. Aquest creixement se solia donar a partir de l'edificació de cases fora murs al llarg dels camins de sortida del poble; aquests nous nuclis o barris solien rebre el nom de raval.
Tenen un, dos o més portals i es poden contraposar aquestes viles closes amb els pobles oberts. La majoria de les viles closes de la Catalunya Nova corresponen a pobles castrals, nascuts arran d'un procés d'encastellament.
També esdevingueren viles closes alguns pobles eclesials, fortificats a la darreria de l'Edat mitjana, o bé alguns pobles de muntanya (com Santa Creu de Llacunes o algunes forces pallareses[1] com la de Vilella, del terme municipal de Sarroca de Bellera).
Referències
- ↑ BOLÒS, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000 (El Cangur / Diccionaris, 284). ISBN 84-297-4706-0, pàg. 262.