Jean-Marie Vianney: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
tipo
m Robot afegeix: sc:Jean-Marie Vianney; canvis cosmètics
Línia 27: Línia 27:
'''Jean-Marie Vianney''', conegut com el ''cura d'Ars'' ([[Dardilly]], [[1786]] - [[Ars-sur-Formans]], [[1859]]), va ser un prevere francès canonitzat en 1925 i posteriorment proclamat patró de tots els rectors de parròquia del món.
'''Jean-Marie Vianney''', conegut com el ''cura d'Ars'' ([[Dardilly]], [[1786]] - [[Ars-sur-Formans]], [[1859]]), va ser un prevere francès canonitzat en 1925 i posteriorment proclamat patró de tots els rectors de parròquia del món.


==Biografia==
== Biografia ==
Va estudiar al [[seminari]] de [[Lió]], on va ser company de [[Jean Claude Colin]] i [[Marcel·lí Champagnat]]; estudiant mediocre, fou ordenat sacerdot a [[Grenoble]] el [[13 d'agost]] de [[1815]].
Va estudiar al [[seminari]] de [[Lió]], on va ser company de [[Jean Claude Colin]] i [[Marcel·lí Champagnat]]; estudiant mediocre, fou ordenat sacerdot a [[Grenoble]] el [[13 d'agost]] de [[1815]].


En [[1818]] va ser nomenat rector del poble d'[[Ars-sur-Formans|Ars]], a l'[[Ain]], on romangué durant quaranta anys. Va ser particularment actiu en l'ensenyament del [[catecisme]] i va ser un [[confessió|confessor]] molt estimant. Va difondre la devoció a Santa Filomena de Roma.
En [[1818]] va ser nomenat rector del poble d'[[Ars-sur-Formans|Ars]], a l'[[Ain]], on romangué durant quaranta anys. Va ser particularment actiu en l'ensenyament del [[catecisme]] i va ser un [[confessió|confessor]] molt estimant. Va difondre la devoció a Santa Filomena de Roma.
Línia 40: Línia 40:
</gallery>
</gallery>


==El culte==
== El culte ==
[[Pius X]] el declarà [[beat]] el [[8 de gener]] de [[1905]]. Va ser canonitzat el [[31 de maig]] de [[1925]] per [[Pius XI]], que en [[1929]] el proclamà patró dels rectors.
[[Pius X]] el declarà [[beat]] el [[8 de gener]] de [[1905]]. Va ser canonitzat el [[31 de maig]] de [[1925]] per [[Pius XI]], que en [[1929]] el proclamà patró dels rectors.


Línia 69: Línia 69:
[[qu:Jean-Marie Vianney]]
[[qu:Jean-Marie Vianney]]
[[ru:Вианней, Жан Батист Мари]]
[[ru:Вианней, Жан Батист Мари]]
[[sc:Jean-Marie Vianney]]
[[sv:Jean-Marie Vianney]]
[[sv:Jean-Marie Vianney]]
[[tl:Juan Maria Vianney]]
[[tl:Juan Maria Vianney]]

Revisió del 10:59, 6 jul 2010

Infotaula de personasant Joan Maria Vianney
Nom original(fr) Jean-Marie Vianney Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 maig 1786 Modifica el valor a Wikidata
Dardilly (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1859 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Ars-sur-Formans (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasilique d'Ars (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rector paroisse catholique d'Ars (en) Tradueix
1821 – 1859 – Joseph Camelet → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCharles Balley (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat4 d'agost
IconografiaCom a prevere, amb coll i roquet
Patró deRectors
Premis

Jean-Marie Vianney, conegut com el cura d'Ars (Dardilly, 1786 - Ars-sur-Formans, 1859), va ser un prevere francès canonitzat en 1925 i posteriorment proclamat patró de tots els rectors de parròquia del món.

Biografia

Va estudiar al seminari de Lió, on va ser company de Jean Claude Colin i Marcel·lí Champagnat; estudiant mediocre, fou ordenat sacerdot a Grenoble el 13 d'agost de 1815.

En 1818 va ser nomenat rector del poble d'Ars, a l'Ain, on romangué durant quaranta anys. Va ser particularment actiu en l'ensenyament del catecisme i va ser un confessor molt estimant. Va difondre la devoció a Santa Filomena de Roma.

Va morir en olor de santedat: encara quan vivia, Ars havia esdevingut un lloc de pelegrinatge.

El culte

Pius X el declarà beat el 8 de gener de 1905. Va ser canonitzat el 31 de maig de 1925 per Pius XI, que en 1929 el proclamà patró dels rectors.

La seva festivitat és el 4 d'agost.