Setge de Bonifacio: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 36: Línia 36:
[[Vicentello d'Istria]] aterra a l'illa amb una força militar aragonesa, i traient profit de les rivalitats pren fàcilment el control de [[Cinarca]] i [[Ajaccio]]. Acordant amb els bisbes en favor dels Pisans, va estendre la seva influència a la terra i aixeca el castell de Corte el 1419, deixant la influència genovesa reduïda a [[Bonifacio]] i [[Calvi]]. Vincentelli, amb el títol de Virrei de Còrsega, establia el [[1420]] la seu del seu govern a [[Biguglia]].
[[Vicentello d'Istria]] aterra a l'illa amb una força militar aragonesa, i traient profit de les rivalitats pren fàcilment el control de [[Cinarca]] i [[Ajaccio]]. Acordant amb els bisbes en favor dels Pisans, va estendre la seva influència a la terra i aixeca el castell de Corte el 1419, deixant la influència genovesa reduïda a [[Bonifacio]] i [[Calvi]]. Vincentelli, amb el títol de Virrei de Còrsega, establia el [[1420]] la seu del seu govern a [[Biguglia]].


El [[1420]] [[Alfons el Magnànim]] va enviar una flota a [[Sicília]], [[Còrsega]] i [[Nàpols]], per lluitar contra els genovesos, que va partir dels Alfacs ([[Sant Carles de la Ràpita]]) i es presenta amb una gran flota en el mar enfront de Còrsega amb la intenció de prendre possessió personalment del Regne de Sardenya i Còrsega. Desprès de pacificar [[l'Alguer]] (Sicília) amb un estol de 24 [[galera|galeres]] pròpies i 5 [[República de Venècia|venecianes]],<ref>F. Xavier Hernández, ''Història militar de Catalunya'' ISBN 84-232-0638-6</ref> i [[Setge de Calví|caiguda Calvi]], al nord de Còrsega el setembre de [[1420]] es va dirigir a Bonifacio, al sud de l'illa.
El [[1420]] [[Alfons el Magnànim]] va enviar una flota a [[Sicília]], [[Còrsega]] i [[Nàpols]], per lluitar contra els genovesos, que va partir dels Alfacs ([[Sant Carles de la Ràpita]]) i es presenta amb una gran flota en el mar enfront de Còrsega amb la intenció de prendre possessió personalment del Regne de Sardenya i Còrsega. Després de pacificar [[l'Alguer]] (Sicília) amb un estol de 24 [[galera|galeres]] pròpies i 5 [[República de Venècia|venecianes]],<ref>F. Xavier Hernández, ''Història militar de Catalunya'' ISBN 84-232-0638-6</ref> i [[Setge de Calví|caiguda Calvi]], al nord de Còrsega el setembre de [[1420]] es va dirigir a Bonifacio, al sud de l'illa.


==El setge==
==El setge==

Revisió del 15:42, 6 gen 2011

Infotaula de conflicte militarSetge de Bonifacio
Campanya naval d'Alfons el Magnànim
Setge de Bonifacio (Mediterrani central)
Setge de Bonifacio
Setge de Bonifacio
Setge de Bonifacio
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1420-1421
Coordenades41° 23′ N, 9° 09′ E / 41.38°N,9.15°E / 41.38; 9.15
LlocBonifacio
ResultatVictòria genovesa
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó República de Gènova
Aliats corsos
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Alfons el Magnànim
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Vicentello d'Istria

Antecedents

Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.

Vicentello d'Istria aterra a l'illa amb una força militar aragonesa, i traient profit de les rivalitats pren fàcilment el control de Cinarca i Ajaccio. Acordant amb els bisbes en favor dels Pisans, va estendre la seva influència a la terra i aixeca el castell de Corte el 1419, deixant la influència genovesa reduïda a Bonifacio i Calvi. Vincentelli, amb el títol de Virrei de Còrsega, establia el 1420 la seu del seu govern a Biguglia.

El 1420 Alfons el Magnànim va enviar una flota a Sicília, Còrsega i Nàpols, per lluitar contra els genovesos, que va partir dels Alfacs (Sant Carles de la Ràpita) i es presenta amb una gran flota en el mar enfront de Còrsega amb la intenció de prendre possessió personalment del Regne de Sardenya i Còrsega. Després de pacificar l'Alguer (Sicília) amb un estol de 24 galeres pròpies i 5 venecianes,[1] i caiguda Calvi, al nord de Còrsega el setembre de 1420 es va dirigir a Bonifacio, al sud de l'illa.

El setge

Bonifacio va resistir prenent el paper d'esperança per als corsos, que van experimentar el domini violent i oprimits pels nivells intolerables de la fiscalitat, preparant la sublevació al nou senyor. La llarga resistència de Bonifacio, convençuda que els assetjants aixecarien el bloqueig sobre la ciutat i ajudats per l'abastiment naval que burlava el bloqueig naval, obtinguda la confirmació dels seus privilegis, convertint-se en una mena de microrepublica independent sota la protecció genovesa. Els aragonesos van aixecar el setge el 1421 per dirigir-se a Sicília i després a Nàpols, abandonant als seus aliats corsos.[2]

Conseqüències

Poc després, en part degut a la fiscalitat excessiva, una rebel·lió contra Vicentello d'Istria, que, durant un intent de reparació a Sicília, va ser sorprès al port de Bastia i dut pels rebels a Gènova com traïdor, sent decapitat el 27 d'abril de 1434.

Referències

  1. F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6
  2. (castellà) La conquista del reino de Nápoles (España)