Cròtals: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Polisèmia
Línia 1: Línia 1:
{{vegeu3|l'instrument musical|la serp verinosa|cròtal}}
⚫
[[Fitxer:Koceks - Surname-i Vehbi.jpg|thumb|Dones turques [[dansa del ventre|ballant]] amb cròtals formats per dos pals]]
[[Fitxer:Dancing girl percian hermitage.jpg|thumb|Dona persa ballant amb cròtals]]
[[Fitxer:Dancing girl percian hermitage.jpg|thumb|Dona persa ballant amb cròtals]]
⚫
Els '''cròtals''' són un [[instrument musical]] de [[percussió]] fet amb [[bronze]] que empren les [[dansa|ballarines]] a les [[balls tradicionals]] de [[Grècia]], [[Turquia]], [[Egipte]] i altres països i que són una mica semblants a les [[castanyoles]]<ref>{{Termcat |Cròtal}}</ref> (aparegudes al [[segle XV]]) i encara més a les [[castanyoles marines]]. Són formats per dos objectes idèntics o semblants que es fan xocar entre ells amb un gest similar a un pessic, o a quan hom vol fer sonar els dits. Han estat emprats des de l'antiguitat per fer acompanyaments rítmics. Els cròtals s'usen a la [[dansa del ventre]] i com a percussió menor a algunes [[orquestra|orquestres]] orientals i occidentals. De vegades s'usa el mot “cròtal” per a designar genèricament tota mena de castanyoles allargades (en forma de [[cullera]] o d'[[embut]]), com per exemple els craqueb (o també carcabat, en [[àrab]], قراقب) de [[Marroc]]. No s'han de confondre amb els platerets o [[címbal]]s, que es toquen fent picar el d'una mà contra el de l'altra mà.<ref name=ramisoler>[http://percussio.bloc.cat/post/17325/243047 Idiòfons de so indeterminat] Corda, vent i percussió en l'art, Caterina Ramis Cabrer i Montse Soler Mestres, 4 de desembre de [[2008]] {{ca}}</ref> Els cròtals, en canvi, es nuen als dits polze i mig per mitjà de tiretes, tradicionalment de cuir.

⚫
Els '''cròtals''' són un [[instrument musical]] de [[percussió]] fet amb [[bronze]] que empren les [[dansa|ballarines]] a les [[balls tradicionals]] de [[Grècia]], [[Turquia]], [[Egipte]] i altres països i que són una mica semblants a les [[castanyoles]]<ref>[http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env Cròtal] [[Termcat]] {{ca}}</ref> (aparegudes al [[segle XV]]) i encara més a les [[castanyoles marines]]. Són formats per dos objectes idèntics o semblants que es fan xocar entre ells amb un gest similar a un pessic, o a quan hom vol fer sonar els dits. Han estat emprats des de l'antiguitat per fer acompanyaments rítmics. Els cròtals s'usen a la [[dansa del ventre]] i com a percussió menor a algunes [[orquestra|orquestres]] orientals i occidentals.

De vegades s'usa el mot ''cròtal'' per a designar genèricament tota mena de castanyoles allargades (en forma de [[cullera]] o d'[[embut]]), com per exemple els craqueb (o també carcabat, en [[àrab]], قراقب) de [[Marroc]].

No s'han de confondre amb els platerets o [[címbal]]s, que es toquen fent picar el d'una mà contra el de l'altra mà.<ref name=ramisoler>[http://percussio.bloc.cat/post/17325/243047 Idiòfons de so indeterminat] Corda, vent i percussió en l'art, Caterina Ramis Cabrer i Montse Soler Mestres, 4 de desembre de [[2008]] {{ca}}</ref> Els cròtals, en canvi, es nuen als dits polze i mig per mitjà de tiretes, tradicionalment de cuir.


== Història ==
== Història ==
[[Fitxer:Sagattes.jpg|thumb|left|Dona tocant els cròtals]]
[[Fitxer:Sagattes.jpg|thumb|left|Dona tocant els cròtals]]
⚫
[[Fitxer:Koceks - Surname-i Vehbi.jpg|left|thumb|Dones turques [[dansa del ventre|ballant]] amb cròtals formats per dos pals]]
⚫
L'ús dels cròtals va començar amb la idea d'acompanyar alguns balls als quals les ballarines feien sonar els dits o feien palmes. Així, poc a poc, en alguns balls populars aquestes van anar substituint aquests sons pels produïts per cròtals, que al començament eren molt senzills. Les formes de cròtals més primitives que perduren actualment tenen forma de dos petits pals, rectes o una mica corbs, que es toquen amb les dues mans (un parell de cròtals, o de pals, a cada mà) i que poden ser de [[pedra]], d'[[os]] o de [[fusta]]. A l'[[antic Egipte]] eren de fusta o [[ivori]] i solien estar decorats amb figures [[humanes]] o d'[[animal]]s.<ref name=ramisoler/> A l'[[antiga Grècia]], a l'època entre les dues guerres púniques, els cròtals eren un instrument musical respectable, amb el qual els fills dels senadors aprenien a ballar a les escoles de dansa.<ref>Jordi Serra Raventós, ''Les Saturnals'', Fundació Bernat Metge, 2003, {{ca}} ISBN 9788472258327 </ref>


⚫
De fet, sembla que fins i tot va considerar-se un instrument sagrat cap el [[segle X aC]] i, encara cinc segles després, [[Heròdot]] explica que la flauta i els cròtals eren els instruments escollits per a certes cerimònies religioses a Egipte, com per exemple les processons al temple de [[Bubastis]] dedicat a la deessa [[Bastet]].<ref>Gardner Wilkinson. ''Los Egipcios. Su vida y costumbres'', Edimat Libros, Madrid, 2002 {{es}} ISBN 84-9764-236-8 </ref>
⚫
L'ús dels cròtals va començar amb la idea d'acompanyar alguns balls als quals les ballarines fèien sonar els dits o fèien palmes. Així, poc a poc, en alguns balls populars aquestes van anar substituint aquests sons pels produïts per cròtals, que al començament èren molt senzills. Les formes de cròtals més primitives que perduren actualment tenen forma de dos petits pals, rectes o una mica corbs, que es toquen amb les dues mans (un parell de cròtals, o de pals, a cada mà) i que poden ser de [[pedra]], d'[[os]] o de [[fusta]]. A l'[[antic Egipte]] èren de fusta o [[ivori]] i solien estar decorats amb figures [[humanes]] o d'[[animal]]s.<ref name=ramisoler/> A l'[[antiga Grècia]], a l'època entre les dues guerres púniques, els cròtals èren un instrument musical respectable, amb el qual els fills dels senadors aprenien a ballar a les escoles de dansa.<ref>''Les Saturnals'', de Jordi Serra Raventós, Fundació Bernat Metge, [[2003]]. ISBN 9788472258327 {{ca}}</ref>

⚫
De fet, sembla que fins i tot va considerar-se un instrument sagrat cap el [[segle X aC]] i, encara cinc segles després, [[Heròdot]] explica que la flauta i els cròtals eren els instruments escollits per a certes cerimònies religioses a Egipte, com per exemple les processons al temple de [[Bubastis]] dedicat a la deesa [[Bastet]].<ref>''Los Egipcios. Su vida y costumbres'', de Gardner Wilkinson. Edimat Libros, [[Madrid]], [[2002]]. ISBN 84-9764-236-8 {{es}}</ref>


Sembla que a [[Catalunya]] van ser usats a l'[[Edat Mitjana]]. Al [[claustre]] [[romànic]] de [[Santa Maria de l'Estany]] ([[segle XIII]]), per exemple, es pot observar en un capitell una figura d'una [[joglar]]esa en actitud de dansa i amb cròtals a les mans. Apareix amb un joglar que toca el [[rabequet]] i sembla que ella canta, balla i fa l'acompanyament amb els cròtals.<ref>''La música a Catalunya fins al segle XIII'', d'Higini Anglès, [[Universitat Autònoma de Barcelona]], [[1988]]. ISBN 9788487006807 {{ca}}</ref>
Sembla que a [[Catalunya]] van ser usats a l'[[Edat Mitjana]]. Al [[claustre]] [[romànic]] de [[Santa Maria de l'Estany]] ([[segle XIII]]), per exemple, es pot observar en un capitell una figura d'una [[joglar]]esa en actitud de dansa i amb cròtals a les mans. Apareix amb un joglar que toca el [[rabequet]] i sembla que ella canta, balla i fa l'acompanyament amb els cròtals.<ref>Higini Anglès, ''La música a Catalunya fins al segle XIII'', [[Universitat Autònoma de Barcelona]], 1988, {{ca}} ISBN 9788487006807 </ref>


== Referències ==
== Referències==
{{referències}}
{{referències|2}}


{{ORDENA:Crotals}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Crotals}}
[[Categoria:Instruments de percussió]]
[[Categoria:Instruments de percussió]]
[[Categoria:Instruments idiòfons]]
[[Categoria:Instruments idiòfons]]

Revisió del 10:21, 21 abr 2012

Aquest article tracta sobre l'instrument musical. Si cerqueu la serp verinosa, vegeu «cròtal».
Dona persa ballant amb cròtals

Els cròtals són un instrument musical de percussió fet amb bronze que empren les ballarines a les balls tradicionals de Grècia, Turquia, Egipte i altres països i que són una mica semblants a les castanyoles[1] (aparegudes al segle XV) i encara més a les castanyoles marines. Són formats per dos objectes idèntics o semblants que es fan xocar entre ells amb un gest similar a un pessic, o a quan hom vol fer sonar els dits. Han estat emprats des de l'antiguitat per fer acompanyaments rítmics. Els cròtals s'usen a la dansa del ventre i com a percussió menor a algunes orquestres orientals i occidentals. De vegades s'usa el mot “cròtal” per a designar genèricament tota mena de castanyoles allargades (en forma de cullera o d'embut), com per exemple els craqueb (o també carcabat, en àrab, قراقب) de Marroc. No s'han de confondre amb els platerets o címbals, que es toquen fent picar el d'una mà contra el de l'altra mà.[2] Els cròtals, en canvi, es nuen als dits polze i mig per mitjà de tiretes, tradicionalment de cuir.

Història

Dona tocant els cròtals
Dones turques ballant amb cròtals formats per dos pals

L'ús dels cròtals va començar amb la idea d'acompanyar alguns balls als quals les ballarines feien sonar els dits o feien palmes. Així, poc a poc, en alguns balls populars aquestes van anar substituint aquests sons pels produïts per cròtals, que al començament eren molt senzills. Les formes de cròtals més primitives que perduren actualment tenen forma de dos petits pals, rectes o una mica corbs, que es toquen amb les dues mans (un parell de cròtals, o de pals, a cada mà) i que poden ser de pedra, d'os o de fusta. A l'antic Egipte eren de fusta o ivori i solien estar decorats amb figures humanes o d'animals.[2] A l'antiga Grècia, a l'època entre les dues guerres púniques, els cròtals eren un instrument musical respectable, amb el qual els fills dels senadors aprenien a ballar a les escoles de dansa.[3]

De fet, sembla que fins i tot va considerar-se un instrument sagrat cap el segle X aC i, encara cinc segles després, Heròdot explica que la flauta i els cròtals eren els instruments escollits per a certes cerimònies religioses a Egipte, com per exemple les processons al temple de Bubastis dedicat a la deessa Bastet.[4]

Sembla que a Catalunya van ser usats a l'Edat Mitjana. Al claustre romànic de Santa Maria de l'Estany (segle XIII), per exemple, es pot observar en un capitell una figura d'una joglaresa en actitud de dansa i amb cròtals a les mans. Apareix amb un joglar que toca el rabequet i sembla que ella canta, balla i fa l'acompanyament amb els cròtals.[5]

Referències

  1. ↑ «Cròtals». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ 2,0 2,1 Idiòfons de so indeterminat Corda, vent i percussió en l'art, Caterina Ramis Cabrer i Montse Soler Mestres, 4 de desembre de 2008 (català)
  3. ↑ Jordi Serra Raventós, Les Saturnals, Fundació Bernat Metge, 2003, (català) ISBN 9788472258327
  4. ↑ Gardner Wilkinson. Los Egipcios. Su vida y costumbres, Edimat Libros, Madrid, 2002 (castellà) ISBN 84-9764-236-8
  5. ↑ Higini Anglès, La música a Catalunya fins al segle XIII, Universitat Autònoma de Barcelona, 1988, (català) ISBN 9788487006807
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cròtals&oldid=9419740»