Concili de Tours: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 21:44, 11 juny 2012

El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Mayence sobre les escoles, el de Châlons, el de Reims i el d'Arle. El concili de Tours és important no solament des del punt de vista religiós, sinó també des del lingüístic. Marca una etapa important, un moment fonamental en la cristianització d'Occident. Els bisbes d'Aquitània, Gascunya i altres territoris -entre els quals n'hi ha alguns a l'est del Rin-, reunits a la ciutat de Tours, decideixen que, als territoris sota el domini de Carlemany (l'Imperi Carolingi, corresponent a les actuals França, Alemanya, la Catalunya Vella, Aragó, Navarra, nord d'Itàlia, etc.), les homilies es facin en rusticam Romanam linguam aut Theodiscam, quo facilius cuncti possint intellegere quae dicuntur, és a dir, en la "llengua rústica romana i en la germànica populars i que -per tant- s'abandoni el llatí clàssic en la predicació. Aquest determini el prenen per tal que tothom pugui entendre amb més facilitat el que s'hi diu. És potser el testimoni més antic del fet que, en aquella època, el llatí clàssic ja no era comprès per la gent en els dominis de Carlemany. Podem fixar el segle IX com el període en què el llatí vulgar parlat per la gent ha de ser considerat una llengua (o unes llengües) diferents del llatí que hom escrivia. Hom pot considerar, doncs, el concili de Tours del 813 com l'acta de naixement de la llengua francesa, i -per extensió de totes les altres les llengües romàniques, com el català.

El concili de Tours proclamà així el reconeixement dels dos grans elements geoculturals que integrava l'imperi de Carlemany: el món que havia estat romà, de tradició llatina, estès fins al riu Rin, i el món germànic, que s'estenia dellà el Rin. Hi havia en el concili bisbes d'ambdós orígens: en el costat romà, la predicació es faria en llengua romana, però "rústica" (és a dir, en les naixents llengües romàniques) i en el costat germànic es faria en llengua germànica.

No obstant això, cal esperar fins l'any 842 en què s'escriuen als Juraments d'Estrasburg, per trobar el primer text complet escrit en una llengua clarament diferenciada del llatí; i uns anys més tard per al primer testimoni literari: la seqüència de Santa Eulàlia. En català, els textos més antics conservats són una traducció catalana del Forum iudicum i les Homilies d'Organyà, molt més tardans.

D'altra banda el concili de Tours també decidí que els dotze dies que van de Nadal fins a l'Epifania fossin un període festiu i sagrat.

Bibliografia

Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-El '''Concili de Tours''' fou un dels cinc [[concili]]s regionals convocats per [[Carlemany]] el mes de maig de [[813]] a la ciutat francesa de [[Tours]], junt amb els de [[Mayence]] sobre les escoles, el de [[Châlons]], [[Reims]] i [[Arle]]. El concili de Tours és important no solament des del punt de vista religiós, sinó també des del punt de vista [[lingüística|lingüístic]]. Marca una etapa important, un moment fonamental en la [[cristianització]] d'Occident. Els bisbes d'[[Aquitània]], [[Gascunya]] i altres llocs entre els quals alguns a l'est del [[Rin]] reunits decideixen que, als territoris sota el domini de Carlemany (L'Imperi Carolingi, corresponent a les actuals [[França]], [[Alemanya]], nord de [[Catalunya]] Aragó i Navarra, nord d'[[Itàlia]], etc.), les [[homilia|homilies]] es pronunciessin, en lloc d'en [[llatí]], en ''rusticam Romanam linguam aut Theodiscam, quo facilius cuncti possint intellegere quae dicuntur'', és a dir, a la "llengua rústica romana i [[llengua germànica|germànica]], per tal que tots puguin entendre amb major facilitat el que es diu". És un dels testimonis més antics que el [[llatí]] en aquella època ja no era comprès per la gent als dominis de Carlemany. A partir del [[segle IX]], la llengua francesa, així com altres llengües comencen a emancipar-se del llatí en l'escriptura.
+El '''Concili de Tours''' fou un dels cinc [[concili]]s regionals convocats per [[Carlemany]] el mes de maig del [[813]] a la ciutat francesa de [[Tours]], al costat dels de [[Mainz|Mayence]] sobre les escoles, el de [[Châlons]], el de [[Reims]] i el d'[[Arle]]. El concili de Tours és important no solament des del punt de vista religiós, sinó també des del  [[lingüística|lingüístic]]. Marca una etapa important, un moment fonamental en la [[cristianització]] d'Occident. Els [[bisbe]]s d'[[Aquitània]], [[Gascunya]] i altres territoris -entre els quals n'hi ha alguns a l'est del [[Rin]]-, reunits a la ciutat de [[Tours]], decideixen que, als territoris sota el domini de Carlemany (l'Imperi Carolingi, corresponent a les actuals [[França]], [[Alemanya]], la [[Catalunya Vella]], [[Aragó]], [[Navarra]], nord d'[[Itàlia]], etc.), les [[homilia|homilies]] es facin en ''rusticam Romanam linguam aut Theodiscam, quo facilius cuncti possint intellegere quae dicuntur'', és a dir, en la "llengua rústica romana i en la [[llengua germànica|germànica]] populars i que -per tant- s'abandoni el [[llatí clàssic]] en la predicació. Aquest determini el prenen per tal que tothom pugui entendre amb més facilitat el que s'hi diu. És potser el testimoni més antic del fet que, en aquella època, el [[llatí]] clàssic ja no era comprès per la gent en els dominis de Carlemany. Podem fixar el [[segle IX]] com el període en què el [[llatí vulgar]] parlat per la gent ha de ser considerat una [[llengua]] (o unes llengües) diferents del llatí que hom escrivia. Hom pot considerar, doncs, el concili de Tours del 813 com l'acta de naixement de la [[francès|llengua francesa]], i -per extensió de totes les altres les [[llengües romàniques]], com el [[català]].
-El concili de Tours proclamà així el reconeixement de dos grans elements geoculturals que integrava l'imperi de Carlemany: el món que havia estat [[Antiga Roma|romà]], de tradició llatina, fins al riu [[Rin]], i el món germànic més enllà del Rin. Hi havia en el concili bisbes d'ambdós orígens. En el costat romà, la predicació seria realitzada a partir de llavors a llengua romana, però "rústica"; en el costat germànic a les seves pròpies llengües.
+El concili de Tours proclamà així el reconeixement dels dos grans elements geoculturals que integrava l'imperi de Carlemany: el món que havia estat [[Imperi Romà|romà]], de tradició llatina, estès fins al riu [[Rin]], i el món [[pobles germànics|germànic]], que s'estenia dellà el Rin. Hi havia en el concili bisbes d'ambdós orígens: en el costat romà, la predicació es faria en llengua romana, però "rústica" (és a dir, en les naixents [[llengües romàniques]]) i en el costat germànic es faria en [[llengües germàniques|llengua germànica]].
-No obstant això cal esperar a l'any [[842]] i als [[Juraments d'Estrasburg]], perquè sigui omplert el primer text complet escrit en una llengua procedent del llatí però clarament diferent d'aquesta; i uns anys més tard per al primer testimoni literari, la [[seqüència de Santa Eulàlia]].
+No obstant això, cal esperar fins l'any [[842]] en què s'escriuen als [[Juraments d'Estrasburg]], per trobar el primer text complet escrit en una llengua clarament diferenciada del llatí; i uns anys més tard per al primer testimoni literari: la [[seqüència de Santa Eulàlia]]. En [[català]], els textos més antics conservats són una traducció catalana del [[Forum iudicum]] i les [[Homilies d'Organyà]], molt més tardans.
-D'altra banda el concili de Tours va proclamar que els dotze dies de [[Nadal]] fins a l'[[Epifania]] fossin un període festiu i sagrat.
+D'altra banda el concili de Tours també decidí que els dotze dies que van de [[Nadal]] fins a l'[[Epifania]] fossin un període festiu i sagrat.
 ==Bibliografia==