377 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 377 aC (ccclxxvii aC) |
| Islàmic | 1029 aH – 1028 aH |
| Xinès | 2320 – 2321 |
| Hebreu | 3384 – 3385 |
| Calendaris hindús | -321 – -320 (Vikram Samvat) 2725 – 2726 (Kali Yuga) |
| Persa | 998 BP – 997 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -126 |
| Ab urbe condita | 377 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC | |
| Anys | |
| 380 aC 379 aC 378 aC - 377 aC - 376 aC 375 aC 374 aC | |
El 377 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Mamercí, Publícola, Cicurí, Pretextat, i Cincinnat (o, més rarament, any 377 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «377 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Àsia menor[modifica]
- Mausol, fill d'Hecatompos, és rei de Cària a la mort del seu pare, si la cronologia que dóna Diodor de Sicília és correcta. Va traslladar la capital del regne a Halicarnàs.[2]
- Bas puja al tron a Bitínia. Va ser rei durant cinquanta anys (fins al 326 aC).[3]
Antiga Grècia[modifica]
- Després de la constitució de la Segona Lliga atenesa, creada per tal de posar terme a l’hegemonia d'Esparta, Atenes aconsegueix que les ciutats aliades surtin del domini d'Esparta. La intenció era garantir que Esparta permetés a tots els grecs ser independents, i els estats implicats havien de conservar la seva independència.[4] No es permetia a Atenes posseir terres en cap dels estats membres, ni imposar-los una guarnició o cleruquia.[5]
- Nou atac d'Agesilau II, rei d'Esparta, a la ciutat de Tebes.[6]
- Quan els espartans es preparaven per envair Beòcia el 377 aC van quedar aturats a Escolos, una ciutat de Calcídia.[7]
- Els atenencs van cridar a Càbries, que era a Egipte lluitant per Acoris, i van enviar a Ifícrates amb 20.000 mercenaris a Egipte per ajudar al sàtrapa Farnabazos II a reduir al país.[8]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Luci Emili Mamercí, Publi Valeri Potit Publícola, Gai Veturi Cras Cicurí, Servi Sulpici Pretextat, Luci Quinti Cincinnat i Gai Quinti Cincinnat. Els tribuns fan la guerra als volscs i als llatins.[9]
- Luci Quinti Cincinnat i Servi Sulpici Pretextat aconsegueixen aixecar el setge de Túsculum, que els llatins quasi havien ocupat.[10]
Necrològiques[modifica]
- Hecatompos, sàtrapa de Cària.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 90
- ↑ Memnó d'Heraclea. Història, 20
- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XV, 28,4.
- ↑ Martin, Thomas R «Book Review: The Second Athenian League: Empire or Free Alliance?». Classical Philology, 79, 3, 1984, pàg. 14.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, III, 8
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, V, 18
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, V, 4, 34
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 6
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 31