403 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 403 aC (cdiii aC) |
| Islàmic | 1056 aH – 1055 aH |
| Xinès | 2294 – 2295 |
| Hebreu | 3358 – 3359 |
| Calendaris hindús | -347 – -346 (Vikram Samvat) 2699 – 2700 (Kali Yuga) |
| Persa | 1024 BP – 1023 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -152 |
| Ab urbe condita | 351 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 430 aC 420 aC 410 aC - 400 aC - 390 aC 380 aC 370 aC | |
| Anys | |
| 406 aC 405 aC 404 aC - 403 aC - 402 aC 401 aC 400 aC | |
El 403 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 351 'Ab urbe condita', o de la fundació de Roma.
Esdeveniments[modifica]
- Restauració de la democràcia a Atenes. Trasibul, al capdavant dels demòcrates atenesos que s'havien refugiat a Tebes, atrinxerats a File, va resistir un atac dels Trenta Tirans. Més tard va capturar el Pireu. Els Tirans es van retirar a Eleusis, i el govern dels Deu, que va prendre el poder a Atenes, va reclamar en va ajuda d'Esparta. Al poc temps, el rei Pausànies d'Esparta va intervenir i va ajudar a Trasibul a recuperar la democràcia.[1]
- Partició de Jin entre Han, Zhao i Wei, i inici del Període dels Regnes Combatents.[2]
- A Roma es van elegir sis Tribuns amb potestat consular: Mamerc Emili Mamercí, Luci Valeri Potit, Api Claudi Cras, Marc Quintili Var, Luci Juli Jul i Marc Furi Fus.[3]
- Esparta intenta mitjançar en la guerra civil de Bizanci. El general espartà Clearc, enviat per trobar solucions, es va convertir en tirà de la ciutat i Esparta va enviar un altre estrateg contra ell.[4]
- Extensió de l'ús de la variant jònica de l'alfabet grec, que s'escrivia d'esquerra a dreta.[5]
Necrològiques[modifica]
- Críties, un dels Trenta Tirans, va morir a la batalla de Muníquia.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). «Thrasybulus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ Sima Guang. Zizhi Tongjian. Zhonghua Shuju, 1934 [1a. ed. 1084].
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita V, 1
- ↑ Smith, William (ed.). «Clearchus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ Bertrand, Jean-Marie. De l'écriture à l'oralité: lectures des Lois de Platon. París: Publications de la Sorbonne, 1999, p. 119. ISBN 285944372X.
- ↑ Xenofont, Hel·lèniques , II, 3, 36.