Eugeni Casanova i Solanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEugeni Casanova i Solanes
Biografia
Naixement9 febrer 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciófilòsof, escriptor, periodista, director de documentals Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Eugeni Casanova i Solanes (Lleida, 9 de febrer de 1958) és un escriptor, documentalista, periodista i filòsof lleidatà. És llicenciat en Ciències de la Informació (UAB) i en Filosofia (UB), i doctor en Llengua i Literatura Catalanes (UAB).[1] Ha treballat a Avui, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Tiempo, Cadena SER o Televisión Española.[1] La seva obra ha estat traduïda al castellà.[2] També va ser el codirector del documental Catalunya Nord, la llengua enyorada, el qual va guanyar el premi al millor documental del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) de 2020.[3]

Obra publicada[modifica]

  • L'ós del Pirineu. Crònica d'un extermini. Lleida: Pagès, 1997.
  • Un viatge monstruós. Amb tren pel Transsiberià i la Ruta de la Seda. Barcelona: La Magrana, 1997.
  • Sàhara Nord-Sud. La travessia per la costa atlàntica i el Nil. Barcelona: La Magrana, 2000.
  • Almogàvers, monjos i pirates. Viatge a l'Orient català. Barcelona: Proa, 2001.
  • Aigüestortes. Símbol, 2002.
  • Viatge a les entranyes de la llengua. De la riquesa a l'agonia del català. Lleida: Pagès, 2003.
  • Els jueus amagats. Supervivents de la Inquisició a la Sefarad del segle XXI. Barcelona: Columna, 2005.
  • El complot. La trama en la segregació del Bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art. Pagès Editors, 2008.[4]
  • La conquesta de l'Orinoco. Fèlix Cardona i l'exploració catalana de Veneçuela. Símbol, 2012.
  • Collserola. Natura entre ciutats. Símbol, 2012.
  • Els parlars del Pirineu. Un viatge lingüístic per totes les valls del sud de la serralada. Pagès Editors, 2012.[5]
  • Guerra bruta i discurs de la por. Crònica dels quinze mesos que van fer lliure Catalunya. Pagès Editors, 2014.
  • Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora. Pagès Editors, 2016.
  • Masies i vida rural a Collserola. Mirador Llibres, 2016.
  • Vallvidrera a través dels segles. Mirador Llibres, 2018.

Guardons[modifica]

  • Premi Jaume Camp de Sociolingüística 2015 pel treball Identificació i localització de les poblacions de gitanos catalans a França, llengua, cultura i itineraris migratoris,[6] que va donar a conèixer l'existència dels gitanos catalans de França més enllà del Rosselló.
  • Premi al Millor Documental del Festival FIC-CAT 2020 de Roda de Berà per Catalunya Nord. La llengua enyorada.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Perfil de Eugeni Casanova Solanes». Universitat de Lleida. Arxivat de l'original el 2013-03-12. [Consulta: 28 gener 2013].
  2. Eugeni Casanova i Solanes al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. «13a edició: 2021». FIC-CAT.cat. Arxivat de l'original el 2021-10-28. [Consulta: 10 desembre 2021].
  4. Cardús, Pere. «Eugeni Casanova: 'L'Opus Dei només és una de les parts d'aquest complot'». VilaWeb, 27-01-2010.
  5. Crespo, Martí. «Les veus dels Pirineus». VilaWeb, 28-01-2013. [Consulta: 28 gener 2013].
  6. «Guanyadors dels Premis Sant Jordi 2015» p. 26. Institut d'Estudis Catalans.

Enllaços externs[modifica]