Aragonès campès

Aragonès campès

Epònim	Campo
Tipus	subdialecte
Dialecte de	aragonès
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès aragonès oriental aragonès ribagorçà aragonès mig-ribagorçà

L'Aragonès Campès és una parla local aragonesa que se parla a Campo (Ribagorça). És una transició entre el benasquès i el baix-ribagorçà, igual que la Terra de Camp, Congustro de Bentanillo i Turbón fan de frontera entre les dues Ribagorzas, al nord una Alta Ribargorça de valls més estretes, monts alts, selva caducifolia i més pluja, i al sud una Baixa Ribargorça amb la Vall de l'Esera més ampla i plana, monts més chicos, i clima, vegetació mediterrània. Forma part de l'Aragonès Mig-Ribagorçà.

Fonètica

• Son molts els casos de perdua de la -o final que no es pot trobar a l'aragonès:
  • sort (sort)
  • corp (cos)
  • traball (treball)
  • any (any)
  • rebós (repost)
  • fet (fet)
  • uells (ulls)
  • cunills (conill —cunill dialectalment—)
  • polls (polls, pollastres)

• Són alguns els casos de no diftongació de la Ĕ curta llatina, els tres primers es troben també en bajorribagorzano:
  • ben (bé) 
  • tamé (també, tamé—dialectalment—) 
  • peus (peus) 
  • terra (terra) 
  • pedra (pedra) 
  • tempo (temps)

• Són alguns els casos de no diftongació de la Ŏ curta llatina:
  • sort (sort) 
  • corp (cos) 
  • forza (força)

• Es conserven més casos de diftongació davant de Iod que en bajorribagorzano.
  • OCULU > *ollo > uell (ull)

• El grup -it- esta molt castellanitzat.
  • mucho, noche, pecho, ascuchá

• El diftongo -ie- de -iello està castellanitzat en -illo:
  • Congosto de Ventamillo, crespillo.

Morfologia

• Els articles són: el, la, és, les
• Es conserva la conjunció comparativa més, com en benasquès i alguna zona del Sobrarb:
  • Magis > mais > més (més)
• Els pronoms presonales de 1ª i 2ª de persona del plural són: nusotros i vusotros.
• El morfema personal de 1ª persona plural acaba en -m: cantam.
• Encara que el present del verb estar té diftong (el ye, el teu yes), el passat imperfecte no té (el eba en lloc del yera com en aragonès general).

Bibliografia

• • «Campo». Gran Enciclopedia Aragonesa. Consultado el 3 de octubre de 2013.
  • Mascaray Sin, Bienvenido (1994). William F. Somers, ed. El Ribagorzano dende Campo. Tafalla. ISBN 8460516911.