Joan Llopis (cardenal)
.svg){kind=small}
Joan Llopis (València, 27 de gener de 1455 - Roma, 5 d'agost de 1501) fou un cardenal i arquebisbe valencià.[1][2]
Biografia
[modifica]Va obtenir una llicenciatura en teologia a la Universitat de Bolonya, i de molt jove va ingressar a la cort del cardenal Borja, el futur papa Alexandre VI, a Roma.
El 1481 ja era a la cúria romana amb el càrrec d'abreviador. L'any 1484 esdevingué canonge de Lleida i València, capítol del qual fou degà durant el pontificat del papa Innocenci VIII. Va ser datari de l'agost de 1492 al febrer de 1496.
El 29 de desembre de 1492 va ser nomenat bisbe de Perusa. Va gaudir de la plena confiança del papa Alexandre VI, que va recórrer als seus consells amb motiu de la polèmica que va sorgir amb el cardenal Ascanio Sforza i amb motiu de la campanya de Carles VIII de França a la península itàlica. A canvi va rebre nombrosos beneficis eclesiàstics.
En el consistori del 19 de febrer de 1496, el papa Alexandre VI el va elevar a la dignitat de cardenal i el 24 de febrer del mateix any va rebre el títol de Santa Maria in Trastevere. El 23 de desembre de 1497 va esdevenir administrador apostòlic de la diòcesi de Carcassona, que va ocupar fins a la seva mort.
El 15 d'octubre de 1498 va ser ascendit a arquebisbe de Càpua. A partir de l'any següent també va recuperar la diòcesi de Perusa, de la qual va ser administrador apostòlic.
Va morir a Roma i va ser enterrat a l'antiga basílica de Sant Pere del Vaticà poc abans de ser enderrocada.
Referències
[modifica]- ↑ «Joan Llopis (cardenal)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Juan López». Diccionario biográfico español. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 4 maig 2022].
Bibliografia
[modifica]- Salvador Miranda, LÓPEZ, Juan, The Cardinals of the Holy Roman Church, Florida International University.
- Léonce Celier, Les dataires du xve siècle et les origines de la Datarie Apostolique, Paris, Fontemoing, 1910
- Josep Sanchis Sivera, Algunos documentos y cartas privadas que pertenecieron al segundo duque de Gandía, don Juan de Borja (Notas para la historia de Alejandro VI), a Anales del Instituto General y Técnico de Valencia (1919), pàgs. 5-152
- Guilelmus van Gulik i Konrad Eubel (eds.), Hierarchia Catholica Medii Aevi sive Summorum Pontificum, S. R. E. Cardinalium, Ecclesiarum Antistitum series, t. II, Monasterii, Libraria Regensbergiana, 1923, pàgs. 23, 55-56, 118, 207 i 214
- José María Cruselles Gómez, Familia y promoción social: los Lopiç de Valencia (1448-1493), a Estudis Castellonencs, 3 (1986), pàgs. 355-380
- José Goñi Gaztambide, López, Juan, a Diccionario de Historia Eclesiástica de España, suplement I, Madrid, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Instituto Enrique Flórez, 1987, pàgs. 439-440
- José María Cruselles Gómez, Valencianos en la Universidad de Bolonia. Rentabilización social de los estudios superiores a finales del siglo xv, a Lluís de Santàngel i el seu temps, Valencia, Ajuntament, 1992, págs. 387-400
- Miquel Batllori i Munné, La família Borja. Obra completa vol. IV, Tres i Quatre, 1994 (Biblioteca d'estudis i Investigacions 21)
- José María Cruselles Gómez, El cardenal de Càpua, a L'Univers dels prohoms. Perfils socials a la València baix-medieval, Valencia, Eliseu Climent, 1995, pàgs. 217-256