Vés al contingut

Església de Sant Miquel (Barcelona)

No s'ha de confondre amb Sant Miquel del Port.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església de Sant Miquel
Imatge
Antic portal de Sant Miquel a la basílica de la Mercè
Dades
TipusEsglésia desapareguda Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegle XII-segle xvi
Data de dissolució o abolició1868 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça de Sant Miquel Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.381875°N,2.1773481°E / 41.381875; 2.1773481
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

L'església de Sant Miquel era una de les més antigues de Barcelona, situada a la que ara és la plaça de Sant Miquel, al darrere de la plaça de Sant Jaume. Va ser enderrocada l'any 1868 per a l'ampliació de la Casa de la Ciutat.

Història i descripció

[modifica]

El temple es va aixecar sobre construccions romanes: el paviment de la nau era un mosaic de les antigues termes, amb peixos i monstres marins negres sobre fons blanc, que va ser arrencat en l'enderroc i es conserva avui al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Hom sap que havia estat reconstruïda en temps de Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any 1147. L'única resta coneguda de l'edifici romànic és una portalada que va aparèixer, tapiada, en l'enderrocament del 1868, quan se'n van fer fotografies. De bona factura, amb dues columnes i capitells de tradició coríntia, devia ser dels volts de l'any 1200.

Al costat del presbiteri hi havia un campanar quadrangular gòtic d'una considerable alçada, de cap al 1300. La nau, amb volta i quatre capelles desiguals als costats, tenia afegit, a manera de vestíbul, un cos rectangular amb quatre capelles.

Al segle xvi, se li va afegir una altra d'estil gòtico-renaixentista, obra de Gabriel Pellicer i Pau Mateu. El 1561, el francès René Ducloux va encarregar-se'n de les escultures i la decoració, llavors ja renaixentistes. Al timpà hi ha l'arcàngel Sant Miquel i als costats els arcàngels Rafael i Gabriel. A mitjans d'aquest segle, es va instal·lar a la capella del Santíssim el sepulcre en alabastre de Jeroni Descoll, que havia pagat la construcció del portal renaixentista de l'església; avui es conserva al Museu Diocesà de Barcelona.

L'any 1598 s'hi va construir una tribuna per al Consell Municipal, ja que era la capella dels consellers, i els jurats hi anaven a fer oració abans de concórrer a les juntes i deliberacions.

La volta va ser decorada amb pintures murals el 1711 per Ferdinando Galli Bibienna, i recoberta al final del xviii amb una volta postissa. Una barroca decoració de cornises i columnes, esculpida per Salvador Gurri, ornava l'absis. A la volta de l'absis hi havia la pintura de la Glòria, d'Antoni Viladomat.

Sant Cristòfol de Gil de Medina. S. XVI (Museu Diocesà de Barcelona)

El 1814 hi rebé sepultura Lluís Francesc de Borbó-Conti (VI príncep de Conti), noble exiliat de la França revolucionària. Del 15 de gener al 12 de juny de 1823 acollí la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, per protegir-la de les batusses de l'època entre liberals i absolutistes, que la posaven en perill.

El 1835 perdé el seu títol d'església parroquial i va passar a ser capella particular de l'Ajuntament de Barcelona, que el 1868 en decretà l'enderrocament per a poder ampliar les dependències de la Casa de la Ciutat. La portalada renaixentista es va desmuntar i va ser traslladada a la basílica de la Mercè, al carrer Ample, on ara fa de portada del transsepte. El campanar també es va desmuntar i, amb afegits, es va col·locar a l'actual església de la Concepció, al carrer d'Aragó.

Se'n conserven les restes d'un grup escultòric renaixentista de Martín Díez de Liatzasolo que representa la Dormició de la Mare de Déu, avui al MNAC, així com algunes restes escultòriques i arquitectòniques menors com una imatge de Sant Cristòfol de Gil de Medina[1] o talles de Sant Miquel Arcàngel i Sant Jeroni. El Museu d'Arqueologia de Catalunya guarda un gran capitell romà d'Orient del segle vi que es feia servir a Sant Miquel com a pila. L'antic frontal de l'altar, obra italiana de pedres de colors i mosaic del segle xii, també és avui al MNAC.

Referències

[modifica]
  1. Boronat i Trill, Maria Josep. La política d'adquisicions de la Junta de Museus, 1890-1923. Junta de Museus de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, p. 166. 

Bibliografa

[modifica]
  • Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau. Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona (2 volums). Madrid: CSIC, 1947. 
  • Bellsolell Martínez, Joan «Entre Nápoles y Barcelona: el contexto artístico y cultural de la familia Descoll». Di qui Spagna et Italia han mostro chiaro l'onor: Estudios dedicados a Tobia R. Toscano sobre Nápoles en tiempos de Garcilaso, 2020, pàg. 143-161.
  • Peñarroja, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261. 

Enllaços externs

[modifica]