Eoplectreurys

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEoplectreurys
Eoplectreurys gertschi Modifica el valor a Wikidata
Dades
SocaEoplectreurys gertschi Selden & Huang, 2010
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaPlectreuridae
GènereEoplectreurys
EspècieEoplectreurys gertschi Modifica el valor a Wikidata
Selden & Huang, 2010.[1]

Eoplectreurys és un gènere extint d'aranyes araneomorfes de la família dels plectrèurids (Plectreuridae).[2] Fou descrit per primera vegada l'any 2010 per Selden i Huang.[1] Hi ha una única espècie coneguda, Eoplectreurys gertschi.[3]

Els fòssils de Eoplectreurys es van trobar en una formació de Daohugou, en la Mongòlia interior, Xina. Es calcula que té 164 milions d'any, del Juràssic mitjà.

Descripció[modifica]

L'holotip està dipositat en l'Institut de Geologia i Paleontologia de Nanjing i fou descrit a partir de set exemplars adults. Eoplectreurys va ser estudiat i descrit per Paul Selden i Diying Huang, que van publicar la descripció de l'espècie tipus en la revista Naturwissenschaften l'any 2010.[1] És considerada l'aranya descrita més antiga dins de les haplogines, anterior a les aranyes haplogines descrites d'ambres del Cretaci de Jordània i el Líban.[1]

Eoplectreurys era una aranya petita, amb una longitud del cos mitjana, d'uns 3 mm. El número dels ulls no és distingeix en els fòssils. Però pel que fa a l'estructura és més similar a Plectreurys tristis.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Selden, P.A. «The oldest haplogyne spider (Araneae: Plectreuridae), from the Middle Jurassic of China». Naturwissenschaften, 97, 5, 2010, pàg. 449–59. DOI: 10.1007/s00114-010-0649-z. PMID: 20140419.
  2. (anglès) World Spider Catalog: Eoplectreurys Selden & Huang, 2010 en la família Plectreuridae +base de dades . Accés el 4 de gener de 2019.
  3. Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.