Vés al contingut

Alice Kober

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlice Kober
Biografia
Naixement23 desembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort16 maig 1950 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
FormacióHunter College
Universitat de Colúmbia
Hunter College High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística i literatura llatina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, filòloga clàssica, professora d'universitat, erudita clàssica, antropòloga, historiadora de l'art, arqueòloga, arqueòleg clàssic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBrooklyn College Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Alice Kober (Nova York, 23 de desembre de 190616 de maig de 1950) va ser una filòloga, arqueòloga i professora estatunidenca, coneguda per haver posat les bases que van permetre desxifrar el sistema d'escriptura lineal B el 1952.[1]

Vida i carrera

[modifica]

Filla d'immigrants hongaresos, Kober va néixer a Yorkville, un barri de l'Upper East Side de Manhattan. Va estudiar al Hunter College High School, i a l'estiu de 1924 va quedar tercera en una competició acadèmica de Nova York. El premi, de 100$ anuals, li va permetre estudiar al Hunter College,[2] on es va llicenciar en Filologia Llatina amb magna cum laude [3] i va formar part de Phi Beta Kappa. Va realitzar un màster en Estudis Clàssics a la Columbia University l'any 1929, i es va doctorar el 1932.[4]

Mentre feia el doctorat, Kober va treballar a Hunter High i a Hunter College i, l'any 1930, va obtenir una plaça de professora de Clàssiques a Brooklyn College, on va romandre tota la seva carrera.[4] Després d'aprendre Braille de manera autodidacta, va traduir-hi llibres de text, recursos de la biblioteca i exàmens finals per a estudiants cecs al Brooklyn College.[5]

Lineal B

[modifica]

A començaments de la dècada de 1930, Kober va estudiar el lineal B, un sistema d'escriptura fins aleshores indesxifrat pertanyent a una llengua egea, de l'edat de Bronze, no identificada. Per fer-ho, va crear registres en 180.000 fitxes.[6] Kober va utilitzar un punxó per crear una "base de dades en què els forats marcaven els paràmetres que permetien classificar les dades".[7]

Alice Kober també va arribar a dominar diverses llengües, antigues i modernes, entre les quals l'hitita, el gaèlic, l'accadi, el tokhari, el sumeri, el persa antic, el basc i el xinès. Entre els anys 1942 i 1945, mentre treballava de professora al Brooklyn College, anava setmanalment fins a Yale per estudiar sànscrit avançat. També es va dedicar a l'estudi de l'arqueologia de camp a Nou Mèxic.[8]

El 1946, Kober va rebre una beca Guggenheim d'un any per centrar-se en l'estudi del lineal B.[9] Després de conèixer John Linton Myres, va aconseguir accés a moltes més inscripcions en lineal B recollides per l'arqueòleg de Knossos Sir Arthur Evans i en va copiar a mà la majoria a l'Oxford University el 1947.[10] La descoberta més important de Kober va ser que el lineal B era una llengua fusional, difícil d'escriure amb un sistema d'escriptura sil·làbic.[11]

La docència i la correcció i edició d'Scripta Minoa, de Myres, van dificultar l'avenç en el procés de desxifrar el lineal B.[12]

Alice Kober va morir a l'edat de 43 anys l'any 1950.[13] Després de la seva mort, l'arquitecte Michael Ventris va continuar la tasca de Kober i l'any 1952 va aconseguir desxifrar el lineal B, que va identificar com a grec micènic.[14]

Correspondència i articles

[modifica]

La col·lecció extensa de correspondència i articles de Kober (que inclouen evidència del seu descobriment de la inflexió del lineal B), es pot consultar en línia al Program for Aegean Scripts & Prehistory (PASP) de la Universitat de Texas: Alice E. Kober Papers.[15]

Referències

[modifica]
  1. «WikiVisually.com». [Consulta: 29 febrer 2020].
  2. Fox, 2013, p. 90.
  3. Margalit Fox, The Riddle of the Labyrinth, chapter four, location 1149 of the Kindle edition
  4. 4,0 4,1 Fox, 2013, p. 91.
  5. Fox, 2013, p. 109-100.
  6. Fox, 2013, p. 93, 104-06.
  7. Fox, 2013, p. 108.
  8. Fox, 2013, p. 115.
  9. Fox, 2013, p. 113.
  10. Fox, 2013, p. 128.
  11. Fox, 2013, p. 134.
  12. Fox, 2013, p. 178.
  13. Fox, 191. A much younger cousin said that it was whispered in the family that she had died of a rare form of stomach cancer.
  14. Gallafent, Alex «Alice Kober: Unsung heroine who helped decode Linear B». , 05-06-2013 [Consulta: 5 juny 2013].
  15. «Alice E. Kober Papers». [Consulta: 29 febrer 2020].

Bibliografia

[modifica]
  • Fox, Margalit. The Riddle of the Labyrinth: The Quest to Crack an Ancient Code. Ecco Press, 2013. ISBN 978-0062228833. 

Enllaços externs

[modifica]