Franciscus Gomarus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFranciscus Gomarus

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1563 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Bruges Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1641 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Groningen Modifica el valor a Wikidata
Ministre de culte
1587 –
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden
Rector magnificus of the University of Groningen (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
Formaciógymnase Jean-Sturm
Universitat d'Oxford
Universitat de Heidelberg
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohannes Sturm i François du Jon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, catedràtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Groningen, professor (1618–1641)
Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès (1594–1611)
Universitat de Groningen
Acadèmia de Saumur
Universitat de Leiden Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWilliam Whitaker i François du Jon Modifica el valor a Wikidata
AlumnesVoetius Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Sínode de Dort Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralVoetius Modifica el valor a Wikidata

Franciscus Gomarus, François Gomaer, Franz Gomar o Francesc Gomar (Bruges, 30 de gener de 1563 - Groningen 11 de gener de 1641) va ser un teòleg i orientalista holandès, d'estricte calvinisme, que es va oposar a Jacobus Arminius, la condemna del qual va aconseguir en el Sínode de Dort (1618–1619). Els seus seguidors eren denominats gomaristes i les seves doctrines gomarisme; també han estat qualificades com a escolàstica protestant.[1]

A les seves habilitats intel·lectuals sumava grans dots de polemista i fortes conviccions que defensava amb entusiasme. Els seus coneixements d'hebreu no el feien simpatitzar amb els jueus. Més aviat al contrari, era partidari de tota classe de restriccions sobre ells.

Formació[modifica]

Els seus pares, després de fer-se protestants, van emigrar al Kurpfalz en 1578 per professar lliurement la seva religió. Van enviar el seu fill Francesc a estudiar amb Johann Sturm a Estrasburg. Allí va estar tres anys, després dels quals va passar a Neustadt per estudiar teologia amb els professors que havien estat expulsats de la Universitat de Heidelberg per no adequar-se al Luteranisme: Zacharius Ursinus (1534–1583), Hieronymus Zanchius (1560–1590) i Daniel Tossanus (1541–1602).

A la fi de 1582 Franciscus Gomarus va anar a Anglaterra, on va estudiar a la Universitat d'Oxford amb John Rainolds (1549–1607) i a la Universitat de Cambridge amb William Whitaker. Es va graduar a Cambridge en 1584, després del que va passar a Heidelberg, on s'havia restablit la facultat. A Frankfurt va exercir com a pastor de l'Església Reformada entre 1587 i 1593, un període en què la congregació va ser dispersada per la persecució religiosa. En 1594 va obtenir plaça de professor de teologia a la Universitat de Leiden, abans de la qual cosa havia estat investit com a doctor a Heidelberg.

La polèmica entre arminians i gomaristes[modifica]

Va exercir discretament la docència a Leiden fins a 1603, quan Jacobus Arminius va ingressar en la seva mateixa facultat. Els ensenyaments d'aquest nou professor s'oposaven al concepte calvinista de la predestinació, i es va formar en el seu entorn el que va començar a conèixer-se com una escola arminiana (posteriorment -des de 1610- com remonstrants). Franciscus Gomarus, les opinions del qual (similars a les de Calví o Beza) eren radicalment oposades a les de Arminius, identificava les proposicions arminianes essenciament amb l'antiga doctrina herètica del Pelagianisme, mentre que per la seva banda Arminius trobava les de Gomarus similars al Maniqueisme.

Gomarus i Johannes Bogermann (1570–1637), qui posteriorment va ser professor de teologia a Franeker, van ser els principals opositors de Arminius i van passar a ser denominats contraremonstrants o gomaristes.[2] La relació d'ambdues posicions amb les denominades infralapsaris i supralapsaris (relatives a la interpretació de la caiguda d'Adam -lapsus-) és molt discutida en diverses fonts.[3]

Arminius i Gomarus es van enredar en una disputa en sengles sessions dels Estats Generals dels Països Baixos de 1608. En les reunions de l'any 1609 es van enfrontar cinc membres de cada bàndol (inclòs Gomarus). A la mort de Arminius, que va ocórrer poc després, Konrad Vorstius, arminià, va succeir aquest en la seva plaça universitària, malgrat la forta oposició dels gomaristes. Gomarus, en protesta, va dimitir de la seva plaça i va passar a Middleburg en 1611, on va exercir com predicador de l'Església reformada, ensenyant teologia i hebreu en una institució recentment creada, la Illustre Schule. Per substituir Gomarus a Leiden es va triar en 1612 l'arminià Simó Episcopius, la qual cosa va generar encara més protestes dels gomaristes.

En 1614 se li va oferir a Gomarus la càtedra de teologia de l'Acadèmia de Saumur (una universitat hugonot a França), on va romandre quatre anys, després dels quals va passar a exercir com a professor de teologia i hebreu a Groningen fins a la seva mort. Va ser succeït en 1643 pel seu alumne Samuel Maresius (1599–1673).

El 1618 Franciscus Gomarus va tenir un destacat paper en el Sínode de Dort o Sínode de Dordrecht, on, amb el suport d'altres gomaristes com Bogermannn o Gisbertus Voetius, va aconseguir la condemna dels arminians o remonstrants. Va ser decisiu el suport que l'estatúder Maurici de Nassau va mostrar als gomaristes, en el nou context polític que va conduir a la represa de la guerra contra la Monarquia Catòlica.[4]

Obres[modifica]

Franciscus Gomarus va revisar la traducció de l'Antic Testament a l'holandès (1633).

En Lyra Davidis, publicada pòstumament (sic, segons font citada -compari's amb l'edició original, de 1637-), explicava els principis de la mètrica hebrea. Va suscitar alguna controvèrsia i rebé crítiques de Louis Cappel.

El conjunt dels seus escrits es van publicar en un volum en foli a Amsterdam en 1645 (sic, segons font citada -compari's amb l'edició original, d'un any anterior segons Google books-).

Edicions originals[modifica]

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ Brian Armstrong, "Calvinism and the Amyraut Heresy: Protestant Scholasticism and Humanism in Seventeenth Century France", Madison: Univ. of Wisconsin Press, 1969.
  2. ↑ J. A. Dorner, History of Protestant Theology, i. p. 417.
  3. ↑ Nicolás Silvestre Bergier Diccionario enciclopédico de teología, pg. 391
  4. ↑ [enllaç sense format] http://contenidoshistoria.wordpress.com/2008/07/18/barroco-reforma-revolucion-cientifica/ Arxivat 2009-06-15 a Wayback Machine.
  5. ↑ Meditaciones de la vida de Cristo, original en llatí i publicato en castellà a Saragossa, 1601 (Biografía eclesiástica completa, pg. 102) i a Madrid, 1608 (Bibliografía madrileña, pg. 997)

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Franciscus_Gomarus&oldid=33090822»