Vés al contingut

Aragonès estadellà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Estadellà)
Infotaula de llenguaAragonès estadellà
EpònimEstadella Modifica el valor a Wikidata
Tipussubdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearagonès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
aragonès
aragonès oriental
aragonès ribagorçà
aragonès baix-ribagorçà Modifica el valor a Wikidata

L'Aragonès estadellà és la parla local aragonesa d'Estadella i d'Estada.

Forma part de l'Aragonès Baix-Ribagorçà que alhora forma part de l'Aragonès oriental.

Fonètica

[modifica]

El grup -it- derivat dels llatins -CT-, -ULT- gosa trobar-se castellanitzat:

  • dicho, drecho, escuchá, mucho, pero encara se conserva fei, (varietat de "feito").

Hi ha casos d'evolució dels grups llatins -TY, -CE, -CI, -DE en posició final per -o com en català i caràcter que ans era més estès en aragonès i que podria ser genuí:

  • Peu (que també es documenta en zones de Sobrarb i Camp), nou (pel menys en l'obra de Bernabé Romeo), prou.

En l'obra de Bernabé Romeo hi ha tres casos de conservació de oclusiva ensordeix intervocàlica:

  • chemeco i chipón. També en podem llegir Llacuna però és com topònim Baronesa de Llacuna, vescomtessa de Illa

Morfologia

[modifica]
  • Existeixen formes verbals irregulars que no tenen diftongo -ue- on seria lochico veure #ho per ser "verbs irregulars per diftongació" en aragonès general:
    • almorzes, sonen, m'acordo
  • Veiem formes peculiars en els presents de subchuntivo de verbs irregulars:
    • esteigan, feiga, heiga, veiga
  • Amb la tancada en i talment per analogia amb sigui. El cas de "estiguin" té relació amb formes verbals "velarizadas" comunes en català.

Curiositats

[modifica]

És un dels pocs pobles de l'Alt Aragó en que podem veure un procés de castellanització tan bé documentat, perquè ha tingut literatura costumista feta per autors locals. Així tenim 3 períodes temporals per comparar:

I) Textos de Bernabé Romeo, (1861-1888)
II) Poemes de Cleto Torrodellas (Primer tercio del S.XX)
III) Parla dels anys 80 i actual
 I II  III 
atra otra  otra 
muito  mucho  mucho 
fillo  fillo  hijo
fuent /fuen/ fuent /fuen/ fuente 
eba  eba  era 
els els ellos
puyá puya subí, (puya quasi no se diz)
mai mai  nunca, (mai quasi no se usa)
fllos fllos  flores, (fllos quasi no se usa
llugá llugá  pueblo, llugá se diz menos
chen chen gente, chent se diz menos
ayere ayere o ayer ayer
el o lo, (formas de implemento)  el o lo  el

No obstant també vam veure el reculi de caràcters més catalans:

 I II III
forá forá forau
ficá meté meté
la-hi la-hi le'n, (la-hi s'emplega menos)

Bibliografia

[modifica]
  • (els) Arnal Purroy, Mª Luisa i Naval López, Mª Ángeles: Lengua i literatura d'uns poemes en ribagorçà (1861-1888). Arxiu de Filología Aragonesa, nº XLII-XLIII. 1989.
  • (els) Maria Luisa Arnal Purroy: Ell parla de la Baja Ribargorça Occidental, Institució Fernando ho Católico, 1998.
  • (els) Maria Luisa Arnal Purroy: El segment (s) en el parla de la Baja Ribargorça occidental aspectes fonéticos i fonológicos Arxiu de filología aragonesa, ISSN 0210-5624, Vol. 46-47, 1991, pp. 71-92[1]