Esturió oscietra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuEsturió oscietra
Acipenser gueldenstaedtii Modifica el valor a Wikidata
Waxdick (Acipenser gueldenstaedtii ) - crop.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deRussian sturgeon meat (en) Tradueix i Ossetra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 CR-ca.svg
En perill crític
UICN232 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreAcipenseriformes
FamíliaAcipenseridae
GènereAcipenser
EspècieAcipenser gueldenstaedtii Modifica el valor a Wikidata
Brandt i Ratzeb., 1833
Nomenclatura
Sinònims
  • Acipenser aculeatus (Lovetsky, 1834)
  • Acipenser gueldenstaedti (Brandt & Ratzeberg, 1833)
  • Acipenser gueldenstaedti colchicus (Marti, 1940)
  • Acipenser gueldenstaedti colchicus danubicus (Movchan, 1967)
  • Acipenser gueldenstaedti golis (Antipa, 1909)
  • Acipenser gueldenstaedti longirostris (Antipa, 1909)
  • Acipenser gueldenstaedti scaber (Antipa, 1909)
  • Acipenser gueldenstaedti tanaica (Marti, 1940)
  • Acipenser gueldenstaedtii scobar (Antipa, 1909)
  • Acipenser guldenstadti (Brandt & Ratzeberg, 1833)
  • Acipenser guldenstaedti (Brandt & Ratzeberg, 1833)
  • Acipenser güldenstaedti (Brandt & Ratzeberg, 1833)
  • Acipenser güldenstädti (Brandt & Ratzeberg, 1833)[1]
Esturió oscietra
Segell de Moldàvia del 2007

L'esturió oscietra (Acipenser gueldenstaedtii) és una espècie de peix actinopterigi pertanyent a la família dels acipensèrids.[2]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 236 cm de llargària màxima (normalment, en fa 145) i 115 kg de pes.
  • 27-48 radis tous a l'aleta dorsal.
  • 16-35 radis tous a l'aleta anal.
  • L'esquena és de color gris olivaci, els costats més clars i el ventre blanc.[3][4][5][6]

Alimentació[modifica]

Menja mol·luscs bentònics, crustacis i peixets.[3][7]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal, anàdrom i de clima temperat (10 °C-20 °C; 61°N-35°N, 26°E-54°E).[3][8][9]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Euràsia: és autòcton d'Albània, l'Azerbaidjan, Bulgària, Geòrgia, l'Iran, el Kazakhstan, Romania, Rússia, Turquia, el Turkmenistan i Ucraïna, incloent-hi la mar Negra, el mar d'Azov, la mar Càspia i llurs afluents (com ara, els rius Don, Kuban, Danubi, Dnièper i Dnièster). Ha estat introduït a la Xina, Letònia, Lituània i Suècia, i va esdevindre extint a Àustria, Alemanya i Sèrbia.[10]

Longevitat[modifica]

Pot assolir els 46 anys.[11]

Estat de conservació[modifica]

La majoria de les seues àrees de fresa s'ha perdut a causa de la construcció de preses (per exemple, la conca de la mar Càspia n'ha perdut un 70% des del 1950). A més, la pesca il·legal (la qual sembla anar en augment) i els alts nivells de contaminació (tant a les conques del mar Negre i del Caspi, la qual cosa ha alterat l'equilibri hormonal i fet augmentar el nombre de peixos hermafrodites) són també una amenaça per a l'espècie.[12]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Esturió oscietra» (en anglès). Fishbase.
  4. Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4
  5. Chugunova, N.I., 1959. Age and growth studies in fish. A systematic guide for ichthyologists. Israel Program for Scientific Translations. Izdatel'stvo Akademii Nauk SSSR, Moscou. 132 p.
  6. Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
  7. Zolotarev, P.N., V.A. Shlyakhov i O.I. Akselev, 1996. The food supply and feeding of the Russian sturgeon Acipenser gueldenstaedti and the starred sturgeon Acipenser stellatus of the northwestern part of the Black Sea under ecological conditions. J. Ichthyol. 36(4):317-322.
  8. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  9. Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
  10. FishBase (anglès)
  11. Chugunova, N.I., 1959.
  12. IUCN (anglès)

Enllaços externs[modifica]