Etilamina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicEtilamina
Substància compost químic i gas inflamable
Massa molecular 45,058 uma
Estructura química
Fórmula química C₂H₇N
Ethylamine-2D-flat.png
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,69 g/cm³
Acidesa (pKa) 10,63
10,807 (a 20 °C)
Punt de fusió −81 °C
Punt d'ebullició 17 °C (a 760 Torr)
Pressió de vapor 874 mm Hg (a 68 °F)
Perills
Límit inferior d'explosivitat 3,5 %
Límit superior d'explosivitat 14 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 18 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat −17 °C
IDLH 1.110 mg/m³
Modifica les dades a Wikidata

L'etilamina és un compost orgànic amb la fórmula CH3CH2NH2. És un gas incolor amb una forta olor d'amoníac. És miscible amb pràcticament tots els solvents i és una base feble om és típic en les amines. L'etilamina es fa servir molt en la indústria química i la síntesi orgànica.

pKa (de forma protonada) = 10,7[1]

Síntesi[modifica]

La manera més comuna és combinant etanol i amoníac en presència d'un catalitzador:

CH3CH2OH + NH3 → CH3CH2NH2 + H2O

Amb aquesta reacció l'etilamina es coprodueix junt amb dietilamina i trietilamina. Aproximadament uns 80M kilograms/any d'aquestes tres amines es produeixen industrialment.[2] També es produeix per l'aminació reductora d'acetaldehid.

CH3CHO + NH3 + H2 → CH3CH2NH2 + H2O

Aplicacions[modifica]

L'etilamina és un bon solvent pel liti metàl·lic, donant l'ió [Li(amina)4]+ i l'electró sovatat.[3] i alquines.

L'etilamina és el precursor de molts herbicides incloent l'atrazina i la simazina. També es troba en productes de la goma.

Referències[modifica]

  1. Wilson and Gisvold's Textbook of Organic Medicinal and Pharmaceutical Chemistry, 9th Ed. (1991), (J. N. Delgado and W. A. Remers, Eds.) p.878, Philadelphia: Lippincott.
  2. Karsten Eller, Erhard Henkes, Roland Rossbacher, Hartmut Höke, “Amines, Aliphatic” Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2005.doi:10.1002/14356007.a02_001
  3. Kaiser, E. M.; Benkeser R. A. Δ9,10-Octalin, Organic Syntheses, Collected Volume 6, p.852 (1988)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etilamina Modifica l'enllaç a Wikidata