Etilamina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicEtilamina
Substància compost químic i gas inflamable
Massa molecular 45,058 uma
Estructura química
Fórmula química C₂H₇N
Ethylamine-2D-flat.png
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,69 g/cm3
Acidesa (pKa) 10,63 i 10,807
Punt de fusió -114 °F
Punt d'ebullició 62 °F
Pressió de vapor 874 mm Hg
Perills
Límit inferior d'explosivitat 3,5 %
Límit superior d'explosivitat 14 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 18 mg/m3 (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat 1 °F
IDLH 1.110 mg/m3
Codi NFPA de salut 3
Codi NFPA de foc 4
Codi NFPA de reactivitat 0
Identificadors
CAS 75-04-7
InChIKey QUSNBJAOOMFDIB-UHFFFAOYSA-N
PubChem 6341
RTECS KH2100000
AEPQ 200-834-7
ChEBI 15862 i 44361
ONU 1036
KEGG C00797
ChemSpider 6101
ChEMBL CHEMBL14449
UNII YG6MGA6AT5
ZVG 20540
Infocard ECHA 100.000.759
HMDB HMDB13231
DSSTOX DTXSID8025678
Beilstein 505933
Modifica dades a Wikidata

L'etilamina és un compost orgànic amb la fórmula CH3CH2NH2. És un gas incolor amb una forta olor d'amoníac. És miscible amb pràcticament tots els solvents i és una base feble om és típic en les amines. L'etilamina es fa servir molt en la indústria química i la síntesi orgànica.

pKa (de forma protonada) = 10,7[1]

Síntesi[modifica]

La manera més comuna és combinant etanol i amoníac en presència d'un catalitzador:

CH3CH2OH + NH3 → CH3CH2NH2 + H2O

Amb aquesta reacció l'etilamina es coprodueix junt amb dietilamina i trietilamina. Aproximadament uns 80M kilograms/any d'aquestes tres amines es produeixen industrialment.[2] També es produeix per l'aminació reductora d'acetaldehid.

CH3CHO + NH3 + H2 → CH3CH2NH2 + H2O

Aplicacions[modifica]

L'etilamina és un bon solvent pel liti metàl·lic, donant l'ió [Li(amina)4]+ i l'electró sovatat.[3] i alquines.

L'etilamina és el precursor de molts herbicides incloent l'atrazina i la simazina. També es troba en productes de la goma.

Referències[modifica]

  1. Wilson and Gisvold's Textbook of Organic Medicinal and Pharmaceutical Chemistry, 9th Ed. (1991), (J. N. Delgado and W. A. Remers, Eds.) p.878, Philadelphia: Lippincott.
  2. Karsten Eller, Erhard Henkes, Roland Rossbacher, Hartmut Höke, “Amines, Aliphatic” Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2005.doi:10.1002/14356007.a02_001
  3. Kaiser, E. M.; Benkeser R. A. Δ9,10-Octalin, Organic Syntheses, Collected Volume 6, p.852 (1988)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etilamina Modifica l'enllaç a Wikidata