Vés al contingut

Setge de Bugia (1514)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Expedició a Bugia)
Infotaula de conflicte militarSetge de Bugia (1514)
Conquesta hispànica del nord d'Àfrica
Setge de Bugia (1514) està situat en Algèria
Bugia
Bugia
Mers el-Kebir
Mers el-Kebir
Melilla
Melilla
Orà
Orà
Vélez de la Gomera
Vélez de la Gomera
Trípoli
Trípoli
Alger
Alger
Tunis
Tunis
Ceuta
Ceuta
Fes
Fes
Marràqueix
Marràqueix
Posicions hispàniques
Posicions portugueses
Posicions otomanes
Posicions hàfsides
Posicions hintata
Posicions wattàssides
Setge de Bugia
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1514-1515
Coordenades36° 45′ 00″ N, 5° 04′ 00″ E / 36.75°N,5.066667°E / 36.75; 5.066667
LlocBugia
ResultatVictòria de la monarquia hispànica
Bàndols
Imperi Otomà Monarquia hispànica
Comandants
Oruç Reis Ramon de Carròs
Cronologia

L'expedició a Bugia va ser una expedició militar en la qual participaren les forces mallorquines amb la finalitat de defensar la ciutat nord-africana de Bugia (Algèria) front a les tropes musulmanes.

Antecedents

[modifica]

La ciutat de Bugia havia estat conquerida per Ferran el Catòlic el 1510,[1] amb la participació d'un important contingent illenc, però després havia estat assetjada pel corsari Oruç Reis, que el 1512 n'havia establert un bloqueig.

El setge

[modifica]

El 1514 Oruç Reis n'havia destruït dues fortaleses. El governador de Bugia, el valencià Ramon de Carròs,[2] demanà ajut al rei Ferran, que hi envià l'exèrcit mallorquí dirigit per Miguel de Gurrea y Cerdan. Mallorca, molt interessada a aturar la pirateria barbaresca, aportà diners, homes i armes i organitzà un estol de 3.000 soldats.[3] Arribaren a Bugia el 24 d'agost i, amb la seva presència, permeteren als defensors de la ciutat resistir el setge. L'expedició estava formada per mallorquins, menorquins i eivissencs. L'estol retornà a Mallorca el 13 de gener de 1516, després de quatre mesos i mig de campanya.[4]

Conseqüències

[modifica]

En 45 anys de domini, el setge dels corsaris per mar, i dels amazics al rerepaís, va empobrir la ciutat. Assetjada per Salih Reis, el 1555, el governador Alonso de Peralta es va rendir finalment.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. «Setge de Bugia (1514)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Carròs de Vilaragut i de Castellví, Ramon». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 181. ISBN 84-8661702-2. 
  3. Mut, Vicenç. Historia del reyno de Mallorca (en castellà). Herederos de Gabriel Guasp, 1650, p. 364. 
  4. «Bugia, expedició a». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 2. Palma: Promomallorca, p. 275-276. ISBN 84-8661702-2. 
  5. de Vera, L.G.. Historia vicisitudes y política tradicional de España respecto de sus posesiones en las costas de África desde la monarquía gótica y en los tiempos posteriores á la restauración hasta el último siglo (en castellà). Impr. y fundición de M. Tello, 1884, p. 184. 
  6. Losada, J.C.. España contra el Imperio otomano: La lucha por el control del Mediterráneo desde el siglo XVI al XVIII (en castellà). La Esfera de los Libros, 2021, p. 140. ISBN 978-84-1384-147-2.