Fàbrica dels Panyos
 | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||||||||||||
| Construcció | 1818-1822 | ||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | ||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Manresa (Bages) | ||||||||||||||||
| Localització | Francesc Moragues, 36-64. Manresa | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||||
| Can Miralda - Els Panyos | |||||||||||||||||
| Data | 05/05/2009 | ||||||||||||||||
| Identificador | BCIN: 4027-MH (IPAC: 16640) BIC: RI-51-0012329 | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
La Fàbrica dels Panyos és una obra del municipi de Manresa (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.[1] Fou una fàbrica construïda per la societat sedera Pau Miralda i Companyia l'any 1826 al costat del riu Cardener al seu pas per Manresa i uns centenars de metres més avall del pont Nou. La seva construcció va suposar l'inici de la Revolució Industrial a Manresa. És la fàbrica més antiga de Catalunya i d'Espanya que s'ha conservat amb les seves característiques originals.[2]
Història[modifica]
El 1817, acabada la Guerra del Francès (1808-1814), la societat va decidir construir la seva primera fàbrica a Sallent, a cal Torres Amat, en un antic molí vora el Llobregat, per fabricar teixits de llana. Però el desig de la companyia de Pau Miralda era el de construir una fàbrica nova a Manresa. El 1820 va comprar el terreny i sis anys més tard va aconseguir la concessió per utilitzar l'aigua del Cardener. Va ser llavors quan va començar la construcció de la gran fàbrica dels Panyos.
La fàbrica dels "Panyos" fou construïda per iniciativa d'una de les empreses industrials més dinàmiques de la Catalunya de principis del s. XIX. L'impulsor de la companyia constructora fou Pau Miralda, que formà societat amb alguns emprenedors locals. Les obres de la fàbrica començaren el 1818, el 1820 es construí el primer canal de 2m. d'ample i el 1822 s'iniciava la fabricació de draps de llana. La manresana casa Miralda es va lucrar del tràfic d'esclaus a través de la corresponsalia que va mantenir a Veracruz (Mèxic) i que entre 1814 i 1825 va regentar Leogedari Serra i Vilarmau (1773-1846) oncle dels germans Leogedari i Josep Serra Farreras. Carles Torrens Miralda, el segon fill de la branca Torrens Miralda, va ser enviat a Barcelona a com a representant de la signatura Pau Miralda on va invertir en diversos sectors, entre ells el comerç de colonials i esclaus. Un negoci que va seguir el seu gendre Josep Vida Ribas que va invertir en factories a Guinea i els vaixells de les quals van ser capturats per la marina anglesa.[3] A partir dels anys quaranta (s.XIX) la fàbrica fou arrendada a diverses societats.[1]
El 1866 la comprà un industrial manresà, Manuel Portabella i Cantarell, que la transformà en una indústria de cotó.[1] En aquell moment la situació industrial de la zona presentava una gran concentració de fabricants de filats de cotó i lli. D'una banda, el vapor del fil controlat per Camil Fabra, igual que la fàbrica de xarxes de pesca que aquest tenia a La Sagrera i la manufactura de filats de lli que Manuel Portabella havia construït. Aquesta concentració lligada a la necessitat de controlar el mercat farà que el 16 de juliol de 1884 es fusionin Manuel Portabella y hijos i Camil Fabra y Compañia constituint per 3 milions de pessetes SA Sucesora de Fabra y Portabella. Els càrrecs directius van ser repartits de la següent manera: La presidència per Camil Fabra, vicepresidència: Manuel Portabella, director gerent, Josep Portabella i Cots i com vice-gerent Ferran Fabra i Puig.[4] El 1898 passà a ser Portabella i CIA. En aquesta etapa s'hi feren transformacions i s'hi construí una nova nau. Durant la Guerra Civil fou utilitzada com a caserna. Pocs anys després la comprà una empresa de Terrassa (Hilados de Estambre Alto Llobregat S.A.) i fou convertida en filatura. L'empresa tancà el 1976, tot acollint-se al pla de reconversió tèxtil-llaner.[1]
A principis del segle xx s'hi van fer millores i ampliacions que van culminar amb la instal·lació d'una caldera de vapor i noves màquines de filatura. La fàbrica va quedar molt afectada per l'aiguat del 12 d'octubre de 1907. Als anys vint els Panyos es va aturar fins a l'arribada de la guerra civil, que es va convertir en una caserna militar. Acababada la guerra, la fàbrica va ser comprada per la companyia de Terrassa Hilados de Estambre del Alto Llobregat S.A. Amb aquesta adquisició, va tornar a treballar la filatura de llana. En aquells moments, el nombre de treballadors era d'uns 150.
L'any 1976, després de 150 anys d'activitat, la fàbrica va tancar les portes definitivament i es tancava un capítol important de la història de la indústria de Manresa. Tot i que el febrer del 2005 l'Ajuntament de Manresa va aprovar realitzar el projecte de restauració de la teulada de la fàbrica dels Panyos, el projecte encara no s'ha executat i, amb el pas del temps, la fàbrica s'ha anat degradant, a diferència del seu entorn on s'han construït els darrers anys alts edificis d'habitatges.
Arquitectura[modifica]
La fàbrica dels "Panyos" és un edifici que es realitza sota el model d'una gran casa, amb teulada a doble vessant i una amplada limitada, ja que encara no s'utilitzava el ferro per fer columnes i forjats. Les dimensions de la fàbrica són les següents: 110 m de llargada i 10 m d'ample. L'edifici és de cinc plantes, i les naus estan dividides per columnes d'obra cuita. La planta baixa (pel cantó del riu i soterrani del c/ F. Moragues) està reforçada per un sistema de dobles arcs, que es recolzen sobre amples columnes.[1] Exteriorment la fàbrica presenta una successió de finestres rectangulars (originàriament 386), disposades simètricament, que donen una gran lluminositat a l'interior.[1]
És un edifici de planta baixa i tres pisos d'alçada. Mesura 110 metres de llarg per 10 metres d'ample. Els murs són fets de pedra i arrebossats amb morter. La planta baixa és coberta amb arcs de mig punt. Al centre de cada nau hi ha uns pilars que la divideixen en dues parts de cinc metres d'amplada. Els sostres són fets amb bigues i revoltons. La coberta de l'edifici és feta amb una teulada a dues aigües, sostinguda per una grandiosa estructura feta amb encavallades de fusta. Cal remarcar que en la construcció de tot l'edifici no es va utilitzar el ferro, només la fusta. El sistema de construcció correspon a l'estil i a les possibilitats tècniques de l'època. Tots els pisos estan il·luminats per finestrals situats a cada lateral. Aquestes finestres no tenien vidres, eren de fusta. La veu popular diu que tenia tantes finestres com dies té l'any.
Per produir l'energia hidràulica es va construir una presa i un canal que duia l'aigua del Cardener fins a la turbina. Més endavant també es va posar una màquina de vapor per a augmentar la capacitat energètica. La gran xemeneia que hi ha al pati servia per treure el fum de la combustió del carbó que consumia la màquina de vapor. La tipologia de l'edifici és la pròpia de les fàbriques de riu. Al costat de la construcció de 1826 es van construir altres naus cap a l'any 1900. Aquestes noves construccions eren semblants a la majoria de fàbriques existents. Ara ja utilitzaven bigues de ferro i grans finestrals amb vidres. Aquestes edificacions posteriors es van demolir l'any 1999 i sols es va deixar l'anomenada quadra vella. Actualment els Panyos es troba enmig de blocs d'habitatges.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Fàbrica dels Panyos». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2015].
- ↑ http://www.cebages.org/comissio/actualitat/elspanyos/elspanyos.html Arxivat 2010-07-06 a Wayback Machine.
- ↑ Sanjuan Marroquin, J. M., Las elites económicas barcelonesas. 1714-1919. Las elites económicas barcelonesas. 1714-1919 (tesi) (en castellà). www.tdx.cat: U.B., 27/07/2019, p. 409.
- ↑ http://barcelonapatrimoni.blogspot.com/2006/01/can-portabella-on-hi-haur-pisos-abans.html
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàbrica dels Panyos |