Fanny Ardant
Fanny Marguerite Judith Ardant (Saumur, 22 de març de 1949) és una actriu francesa. Va guanyar el premi César a la millor actriu el 1997 pel seu paper en Pédale douce.[1]
Biografia
Descendent d'una família originària de Llemotges, filla de Jean Ardant, oficial de cavalleria, va passar part de la seva infància viatjant per Europa. Es va graduar en ciències polítiques a Ais de Provença [2] i posteriorment va decidir canviar de rumb i convertir-se en actriu, moguda per la seva passió pel teatre.
Després d'un primer paper en el cinema el 1976, François Truffaut, que va ser el company de Fanny fins a la mort del cineasta el 1984, li va confiar dos papers decisius per a la seva carrera: La Femme d'à côté (1981), amb Gérard Depardieu i Vivement dimanche! (1983), amb Jean-Louis Trintignant, l'última pel·lícula del realitzador francès.
L'any 1996 va interpretar el paper de comtessa de Blayac en Ridicule, dirigit per Patrice Leconte, amb una visió cruel de la societat cortesana, considerat millor film francès de l'any per la premsa estrangera acreditada a Paris i que suposà la nominació pel premi César per a Fanny Ardant,[3] com també per la seva participació en la pel·lícula Pédale douce de Gabriel Aghion, per la qual finalment va ser guardonada amb el premi César a la millor actriu pel seu paper d'Évelyne.
El 2009, Fanny Ardant va dirigir el seu primer film, Cendres et Sang, hi retrata una dona exiliada a Marsella, després que el seu marit fos assassinat, que retorna al seu país amb els seus tres fills per descobrir les seves arrels i la seva història. Presentat a Selecció Oficial Cannes 2009.[4]
Va ser nominada per als Césars el 2014 pel seu paper protagonista a la pel·lícula Les Beaux Jours, de la realitzadora Marion Vernoux, en què Fanny Ardant afronta la seva maduresa encarnant una dona que viu la seva última aventura amb un jove.[5][6][7]
Filmografia seleccionada
| Any | Títol | Paper |
|---|---|---|
| 1979 | Les Chiens | |
| 1980 | Les Uns et les Autres | Véronique |
| 1981 | La Femme d'à côté | Mathilde Bauchard |
| 1982 | La vie est un roman | Livia Ceraskier |
| Vivement dimanche! | Barbara Becker | |
| 1983 | Un amour de Swann | duquessa de Guermantes |
| Benvenuta | Benvenuta | |
| 1984 | L'Amour à mort | Judith Martignac |
| 1986 | Mélo | Christiane Levesque |
| 1987 | La Famiglia | Adriana |
| 1988 | Paura e amore | Velia Parini |
| 1989 | Australia | Jeanne Gauthier |
| 1992 | Afraid of the Dark | Miriam |
| 1995 | Al di là delle nuvole | Patricia |
| Sabrina | Irène | |
| 1996 | Désiré | Odette |
| Pédale douce | Évelyne, anomenada Eva | |
| Ridicule | La comtessa de Blayac | |
| 1998 | Elizabeth | Marie de Guise |
| La Cena | Flora | |
| 2000 | Le Libertin | Madame Therbouche |
| 2001 | Huit femmes | Pierrette |
| Callas Forever | Maria Callas | |
| Sin noticias de Dios | Marina D'Angelo | |
| 2003 | Nathalie... | Catherine |
| 2006 | Paris, je t'aime | Fanny |
| 2007 | Roman de Gare | Judith Ralitzer |
| Il Divo | dona de l'ambaixador francès | |
| 2008 | Hello Goodbye | Gisèle |
| The Secrets | Anouk | |
| 2009 | Cendres et Sang | (directora) |
| Visage | productora/ reina Hérodias | |
| 2011 | ||
| Interno Giorno | Maria Toricello | |
| 2013 | Bright Days Ahead | Caroline |
| La grande bellezza | cameo, ella mateixa | |
| Les Beaux Jours | Caroline | |
| Cadences obstinées | (Directora) | |
| 2015 | Chic! | Alicia Ricosi |
Premis i Nominacions
Premis
- 1997: César a la millor actriu per Pédale douce
Nominacions
- 1982: César a la millor actriu per La Femme d'à côté
- 1984: César a la millor actriu per Vivement dimanche!
- 2002: César a la millor actriu per Huit Femmes
- 2009: Càmera d'Or (Festival de Canes) per Cendres et sang
- 2014: César a la millor actriu per Les Beaux Jours
Referències
- ↑ «Fanny Ardant, César 1997 de la Meilleure Actrice dans PÉDALE DOUCE» (video) (en francès). Vimeo- Académie des César. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «Fanny Ardant» (en francès). Le Figaro. [Consulta: 12 març 2015].
- ↑ Martí, Octavi. «'Ridículo', elegida mejor película francesa del año por la prensa extranjera» (en castellà). El País, 15-01-1997. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «Cendres et Sang» (en francès/anglès). Festival de Cannes. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «Mis días Felices» (en castellà). Fotogramas, 25-11-2013. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «"Les Beaux Jours": Fanny Ardant possédée par le démon de midi» (en francès). Le Monde, 18-06-2013. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ de Bodinat, Caroline. «Fanny Ardant, une star à part» (en francès). Le Figaro, 13-06-2013. [Consulta: 13 març 2015].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanny Ardant |
Fanny Ardant a Internet Movie Database (anglès).- Fanny Ardant a TCM Movie Database (anglès).
Fanny Ardant a Allmovie (anglès).- Fanny Ardant a TV.com (anglès).
- Fanny Ardant a AlloCiné (francès).
