Fanotró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fanotró GG1-2 / 5 (ГГ1-2 / 5)

El fanotró o phanotron és una vàlvula de gas de dos elèctrodes constituïda per un recipient de vidre o d'acer que conté un càtode termoiònic i un ànode de grafit tancats amb un gas a baixa pressió o vapor de mercuri.

Funcionalment, el fanotró és una vàlvula termoiònica semblant a un díode de buit però plena de gas. S'utilitza per a la rectificació de corrent altern de gran intensitat, cas en què un dispositiu de buit és molt difícil per raó del nombre limitat d'electrons que pot produir un càtode termoiònic.[1]

El seu funcionament és idèntic al del díode de buit i el seu símbol en els esquemes elèctrics i electrònics és el mostrat a la imatge.

Descripció[modifica]

fanotró.

En el trajecte cap a l'ànode, els electrons emesos pel càtode d'aquestes vàlvules xoquen contra els àtom s del gas, la qual cosa genera ions positius i electrons lliures. Aquests electrons es dirigeixen cap a l'ànode del tub. Els ions positius emigren cap al càtode. Això afavoreix encara més l'emissió de càrregues negatives.

Per tant s'obtenen corrent s d'ànode molt més intenses que mitjançant l'ús d'una vàlvula de buit. Per aquesta raó els fanotrons resulten particularment adequats per a rectificació indústria de corrents alterns.

Es fabriquen fanotrons capaços de proporcionar intensitats compreses entre 0,1 i 100 A i, alhora, suportar tensions inverses de bec superiors a 15 kV. Per tal de limitar el corrent a un valor que no danyi la vàlvula, els fanatrons han de treballar sempre en sèrie, amb una resistència limitadora adequada.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Diccionari Enciclopèdic SALVAT Universal

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanotró