Fanotró
El fanotró o phanotron és una vàlvula de gas de dos elèctrodes constituïda per un recipient de vidre o d'acer que conté un càtode termoiònic i un ànode de grafit tancats amb un gas a baixa pressió o vapor de mercuri.
Funcionalment, el fanotró és una vàlvula termoiònica semblant a un díode de buit però plena de gas. S'utilitza per a la rectificació de corrent altern de gran intensitat, cas en què un dispositiu de buit és molt difícil per raó del nombre limitat d'electrons que pot produir un càtode termoiònic.[1]
El seu funcionament és idèntic al del díode de buit i el seu símbol en els esquemes elèctrics i electrònics és el mostrat a la imatge.
Descripció[modifica]
En el trajecte cap a l'ànode, els electrons emesos pel càtode d'aquestes vàlvules xoquen contra els àtom s del gas, la qual cosa genera ions positius i electrons lliures. Aquests electrons es dirigeixen cap a l'ànode del tub. Els ions positius emigren cap al càtode. Això afavoreix encara més l'emissió de càrregues negatives.
Per tant s'obtenen corrent s d'ànode molt més intenses que mitjançant l'ús d'una vàlvula de buit. Per aquesta raó els fanotrons resulten particularment adequats per a rectificació indústria de corrents alterns.
Es fabriquen fanotrons capaços de proporcionar intensitats compreses entre 0,1 i 100 A i, alhora, suportar tensions inverses de bec superiors a 15 kV. Per tal de limitar el corrent a un valor que no danyi la vàlvula, els fanatrons han de treballar sempre en sèrie, amb una resistència limitadora adequada.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Diccionari Enciclopèdic SALVAT Universal
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanotró |
- Tpub.com Arxivat 2003-11-21 a Wayback Machine.