Farmacosiderita
 Farmacosiderita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | KFe3+₄(AsO₄)₃(OH)₄·6-7H₂O |
| Epònim | arsenat i ferro |
| Localitat tipus | Carn Brea Village (en)  i Gwennap (en) |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.DK.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DK.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.14 |
| Dana | 42.8.1a.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | massiu, cristalls cúbics |
| Grup espacial | grup espacial 215 |
| Massa molar | 873.38 g/mol |
| Color | verd oliva, verd maragda a marró-vermell |
| Exfoliació | {001} imperfecta |
| Fractura | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | adamantina a grassa |
| Color de la ratlla | més clara que el color |
| Diafanitat | subtransparent a subtranslúcida |
| Densitat | 2,8 a 2,9 g/cm³ |
| Fluorescència | no |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Pmsd |
| Referències | [1] |
La farmacosiderita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta el 1813 en una mina a prop de Camborne, al comtat de Cornualla, i anomenada així per Johann Friedrich Ludwig Hausmann, del grec pharmakon, verí, i sideros, ferro. Forma part del supergrup i del grup farmacosiderita, als quals dona nom.[2][3]
Característiques
[modifica]És un arsenat hidroxilat i hidratat de potassi i ferro, amb fórmula KFe3+₄(AsO₄)₃(OH)₄·6-7H₂O. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa comú fòsfor. Cristal·litza en el sistema cúbic. Els cristalls submergits en amoníac es tornen de color vermell, tornant al color verd quan es torna a submergir en àcid clorhídric. La seva duresa és 2,5 a l'escala de Mohs i la seva lluentor és adamantina a grassa.
Formació i jaciments
[modifica]Apareix com a mineral secundari, format a la zona d'oxidació dels jaciments de sulfurs amb ferro i arsènic, d'origen hidrotermal. S'altera fàcilment a limonita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: simplesita, escorodita, pitticita, limonita, jarosita, eritrina, carminita, beudantita o arsenosiderita.
Supergrup i grup farmacosiderita
[modifica]El supergrup farmacosiderita està format per tres grups: el grups ivanyukita, el grup farmacoalumita i el grup farmacosiderita.[2] El grup farmacosiderita està format per cinc espècies minerals: bariofarmacosiderita, hidroniofarmacosiderita, natrofarmacosiderita, farmacosiderita i estronciofarmacosiderita. Tots aquests membres són arsenats hidroxilats i hidratats d'un parell de metalls.[3]
A Catalunya ha estat descrita a la mina les Ferreres a Camprodon (Ripollès, Girona); a la mina Atrevida de Vimbodí (Conca de Barberà) i a la mina Linda Mariquita del Molar (Priorat), totes dues a Tarragona.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Pharmacosiderite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 juliol 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Pharmacosiderite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 juliol 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «Pharmacosiderite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 juliol 2014].
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 24 juny 2017].