Vés al contingut

Farsa (gènere operístic)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La farsa és un gènere operístic difós entre l'última dècada del segle xviii i les primeres tres del segle xix principalment a Venècia i a Nàpols i en menor mesura en la resta d'Itàlia.[1]

Es tractava normalment d'una òpera de caràcter bufo amb només un acte, de vegades representada juntament amb ballets. Estructuralment és afí al drama jocós en dos actes (del qual presumiblement deriva), amb el qual comparteix per exemple l'estructura dels concertants, però amb recitatius més curts. Destinada a teatres petits d'escassos recursos financers, es caracteritzava per l'absència gairebé total de cors i de l'escàs canvi d'escenes (de vegades l'escena és la mateixa durant tota la representació). A més presentava un ritme veloç, uns personatges "naturals" i una acció moderada. Algunes farses es van veure influïdes per l'estil francès, com la comédie mêlée d'ariettes.

La farsa va començar a desenvolupar-se a principi dels anys 1790 i va arribar al cim del seu èxit entorn de l'any 1800. Va aconseguir la seva màxima fortuna a Venècia, on es van representar sobretot en el Teatro Sant Moisè durant el carnestoltes. En aquesta ciutat en poc més de vint anys es van musicar fins a 106 llibrets, alguns diverses vegades per diversos compositors, del total de 191 produïts en tot Itàlia.

Els principals llibretistes que van contribuir a aquest gènere operístic van ser Giuseppe Maria Foppa i Gaetano Rossi, mentre que entre els compositors sobresurten Giuseppe Farinelli, Pietro Generali, Johann Simon Mayr, Giuseppe Mosca, Gioachino Rossini, Gaetano Donizetti i Vittorio Trento.

Exemples de farses

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Farsa by David Bryant, in 'The New Grove Dictionary of Opera', ed. Stanley Sadie (London, 1992) ISBN 0-333-73432-7