Felice Blangini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelice Blangini
Felice Blangini 1820.jpg
Biografia
Naixement 18 novembre 1781
Torí
Mort 18 desembre 1841 (60 anys)
París
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 17
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Òpera
Instrument Violoncel
Premis

Musicbrainz: 682f476e-42c3-46b6-979a-943e9d7f1fac
Modifica les dades a Wikidata

Felice Blangini (Torí, 17 de novembre de 1781 - París, 18 de desembre de 1841) fou un compositor italià del Piemont.

El 1799 arribà a París, on es donà conèixer com a mestre de cant i autor de més de 400 romances, canzonnette a una i dues veus, nocturns i d'unes 30 òperes: duran el primer Impèri fou el professor de cant de les princeses imperials i de les dames més famoses de la cort, director dels concerts de la princesa Borghese, i el 1809 mestre de capella del rei Jérôme de Westfalia a Cassel. Després de la restauració fou compositor i director de l'orquestra reial i professor del Conservatori de París, lloc que conservà fins al 1830.

Al cap de poc d'arribar a París acabà l'òpera Della Maria La fausse Duègne, a la que li seguiren:

Estrenades a l'Òpera Comica; L'amour philosophe, La fèe Urgèle, la qual es presentà amb èxit en els principals teatres d'Alemanya: Le Sacrifice d'Abraham, La princcesse de Cachemire i le naufrage comique, escrites en francès pels teatres de Cassel i Munic, i l'òpera italiana Trajano in Dacia, amb el mateix destí.

En tornar a París estrenà en l'Òpera, Nephtali, que és la seva obra més important, i Nowvveaules, Le coureur de vewes, Le Jeu de la cachecache i L'anncau de la fiancèe. Publicà el llibre Souvenirss de Blangini (París, 1834).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felice Blangini Modifica l'enllaç a Wikidata