Felip Bertran i Güell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelip Bertran i Güell
Biografia
Naixement25 setembre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1965 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
COA Spain 1945 1977.svg Procurador en Corts
3 juliol 1964 – 20 desembre 1965
COA Spain 1945 1977.svg Procurador en Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
COA Spain 1945 1977.svg Procurador en Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
COA Spain 1945 1977.svg Procurador en Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
COA Spain 1945 1977.svg Procurador en Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFuncionari, industrial i polític Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosep Bertran i Musitu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Felip Bertran i Güell (Barcelona, 25 de setembre de 1901 - Barcelona, 25 d'agost de 1965) va ser un polític i industrial català.

Era fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria Cristina Güell López. Va col·laborar com a articulista a La Vanguardia. Va exercir el càrrec de conseller de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya en el govern de Fèlix Escalas durant el Bienni Negre. Després del cop d'estat de juliol de 1936, va fugir de la zona republicana i va adherir-se al bàndol nacional, incorporant-se a l'Arma d'Enginyers d'Est. Durant la postguerra es va erigir com un representant destacat del gènere parahistoriogràfic de l'Espanya franquista.[1]

Va ser president de la cimentera Asland i de l'empresa de transports Maquitrans.[2]

Fou pare de Josep Felip Bertran de Caralt.[3]

Obres[modifica]

  • Felipe Bertrán Güell. Preparación y desarrollo del Movimiento Nacional, 1938. [4]
  • Felipe Bertrán Güell. Rutas de la Victoria, 1939. [4]
  • Felipe Bertrán Güell. Caudillo, profetas y soldados, 1939. [5]
  • Felipe Bertrán Güell. La lección de Europa, 1940. [6]

Distincions[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]