Fernando Chueca Goitia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFernando Chueca Goitia
Dades biogràfiques
Naixement 29 de maig de 1911
Madrid
Mort 30 d'octubre de 2004(2004-10-30) (als 93 anys)
Madrid
Nacionalitat ESP espanyol
Alma mater Universitat Politècnica de Madrid
Activitat professional
Camp de treball Madrilenian studies i Història de l'arquitectura
Ocupació Arquitecte, historiador, escriptor i polític
Interessos Madrid i Arquitectura d'Espanya
Activitat
Anys Esdeveniments
Q5824539
Obra
Principals edificis Poble espanyol de Palma
Casa consistorial de Tarassona
Principals projectes Catedral de l'Almudena de Madrid
Altres dades
Partit polític Unió de Centre Democràtic
Pare Ángel Chueca Sainz
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Fernando Chueca Goitia (Madrid, 29 de maig de 1911 - Ibídem, 30 d'octubre de 2004), va ser un arquitecte i assagista espanyol, a més d'acadèmic, historiador i erudit, que fa d'ell una referència ineludible en l'arquitectura espanyola del segle xx.

Biografia[modifica]

Titulat en l'ETSAM el 1936,[1] la seva activitat en la guerra civil, en què va participar en el salvament dels arxius del Palau de Llíria, i la depuració professional de 1942 en la qual se li va prohibir l'exercici professional durant quatre anys, van decantar la seva vida professional cap a la història de l'arquitectura.

Entre els càrrecs que va ostentar cal destacar que va ser catedràtic d'Història de l'Art de l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrid, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando i de la Història, president de l'Institut d'Espanya entre 1978 i 1986 i degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid entre 1999 i 2002.[1] També va desenvolupar activitat política des de la seva ideologia liberal, en la USDE, el PDP i la UCD per la qual va ser elegit senador el 1979.[2]

A la seva tasca com arquitecte s'uneix una prolífica obra escrita entre la qual destaquen Breve historia del urbanismo, Invariantes castizos de la arquitectura española (1947), Arquitectura española del siglo XVI (1953), Ensayos críticos sobre la arquitectura (1967) i sobretot la monumental Historia de la arquitectura española. Edad antigua y media (1964), que va completar el 2001 amb el tom Edad moderna y contemporánea. El 2002 va rebre el Premi Nacional d'Història d'Espanya.[1][2]

Va desenvolupar tasques docents des de 1954 com a auxiliar de Torres Balbás a l'ETSAM, on posteriorment va guanyar les oposicions a catedràtic d'Història de l'Arquitectura i l'Urbanisme, que va exercir fins a la seva jubilació.[1]

Va ser l'encarregat de redactar l'anomenat «Manifest de l'Alhambra» el 1953.[3]

Li fou concedida la Medalla d'Or de l'Arquitectura atorgada per el Consell Superior del Col·legis d'Arquitectes d'Espanya l'any 1998.[4]

Hi ha un carrer en el seu honor al barri Ensanche de Vallecas de Madrid.

Principals obres arquitectòniques de nova planta[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fernando Chueca Goitia» (en castellà). soloarquitectura.com. [Consulta: 27 agost 2011].
  2. 2,0 2,1 «Fernando Chueca Goitia» (en castellà). elcultural.es, 05-11-2004. [Consulta: 27 agost 2011].
  3. Enrique Solana Suarez. «Granada, 1953. El Manifiesto de la Alhambra» (pdf) (en castellà). Revista de Edificación, maig 1994. [Consulta: 27 agost 2011].
  4. «Medalla de Oro de la Arquitectura» (en castellà). Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. [Consulta: 7 desembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Chueca Goitia Modifica l'enllaç a Wikidata


Premis i fites
Precedit per:
Modesto López Otero
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 30

1963 - 2004
Succeït per:
Carmen Sanz Ayán
Precedit per:
Manuel Lora-Tamayo Martín
Emblem of the Institute of Spain.svg
President de l'Instituto de España
1978-1986
Succeït per:
Miguel Artola Gallego
Precedit per:
Luis Suárez Fernández
Isabel I, reina
Premio Nacional de Historia de España
2002
Succeït per:
Luis Antonio Ribot García
La Monarquía de España y la guerra
de Mesina (1674-1678)