Figures muixerangueres

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Les figures muixerangueres són el conjunt de figures que es poden fer en la realització d'una muixeranga.[1]

Les figures de torres es classifiquen per la seua altura.[1] Hi ha torres de tres, quatre, cinc i sis altures.[1]

Torres de tres altures[modifica]

  • Remat de la Torreta, format per dos persones en el primer nivell (bases), un segon i un xiquet o xiqueta (normalment s’explica com 2-1-1). Hi ha una altra versió “sense desplegar” (3-1-1).[1]
  • Alcoianet, que pot tindre l’estructura 2-2-1 o 3-2-1.[1]
  • Castell de Peníscola (3-3-1).[1]
  • Peu de la Torreta (4-2-1).[1]
  • Torreta del Forcall (5-3-1).[1]
  • Les agulles són d’estructura 8-6-3, però poden ser “ampliades” a 10-8-4.[1]
  • Piló de Titaigües (6-3-1): sobre un cercle de sis dansants, pugen altres tres, i sobre estos un més. A voltes es puja un xiquet (l’angelico) sobre el nivell superior.[2]

Torres de quatre altures[modifica]

  • Remat de l'Alta realitzat per la Muixeranga d'Algemesí el 1960.
    Pi de quatre o doble (1-1-1-1). Les persones que intervenen reben els noms de base, segon, alçadora i xiqueta.[1]
  • Branca (2-1-1-1).[1]
  • Remat del Micalet (2-2-1-1).[1]
  • Torre (2-2-2-1).[1]
  • Remat de la Canya (3-2-1-1).[1]
  • Torreta de tres baixos sense desplegar (3-3-1-1).[1]
  • Alcoià (3-3-1-1), que pot ser amb o sense pinet interior.[1]
  • Castell de quatre amb base de tres (3-3-3-1).[1]
  • Torreta, amb estructura 4-2-1-1, es despleguen segons, alçador i xiqueta.[1]
  • L’Encontre és una figura neta amb estructura 4-2-1-1.[1]
  • Remat de l’Alta (4-2-1-1).[1]
  • Castell amb base de quatre (4-4-2-1).[1]
  • Torreta sense desplegar (5-3-1-1).[1]
  • Remat de l’Alta de cinc o Piló de Titaigües de quatre (6-3-1-1).[1]
  • Pilotó (8-4-2-1).[1]

Torres de cinc altures[modifica]

  • Pi de cinc (1-1-1-1-1) es fa des de 1995.[1][2]
  • Micalet (2-2-2-1-1) va ser presentat en 2004 per la Muixeranga d’Algemesí.[1]
  • Torre de Cinc de la Safor (3-3-2-1-1) va ser bastida per primera volta per la Muixeranga de la Safor en una visita a Itàlia en 2007.[1]
  • Castell dels Locos d’Olleria (3-3-3-2-1), bastit per primera volta en 2007.[1]
  • Castell de cinc amb base de tres (3-3-3-3-1) va ser realitzada per la Nova Muixeranga d’Algemesí en 2003, com un desenvolupament del castell de quatre.[1]
  • Morera (4-2-1-1-1) va ser bastida per primera volta en 1995, per la Muixeranga d’Algemesí.[1] Combina la part baixa d’una torre (4-2) amb l’alta d’un pinet (1-1-1).[2]
  • Canya (4-3-2-1-1).[1]
  • Alta clàssica (4-4-2-1-1), que amb sis bases (6-4-2-1-1) s’anomena Xopera.[1]
  • Tomasina (4-4-2-1-1), apareguda en 1995 i que va substituir l’Alta clàssica dins del repertori muixeranguer.[1] El nom de Tomasina és un homenatge a Tomàs Pla, qui va ser mestre de la Muixeranga d’Algemesí per 25 anys.[2]
  • Castell de la Safor (4-4-4-2-1) que pot ser amb o sense agulla.[1]
  • Alta de cinc. Originàriament es feia amb 8 bases per la Muixeranga de Carcaixent, que l’anomenava Campanar. Però en desaparèixer s’adoptà l’estructura 6-6-3-1-1. A més pot fer-se amb un pi doble interior.[1]
  • Trobada (6-4-2-1-1). Originàriament era 8-4-2-1-1. Va ser creada per Raül Sanxís per a la Nova Muixeranga d’Algemesí amb ocasió de la Trobada de Torres Humanes de 2000. L’estructura sembla alçar-se amb dos troncs que s’uneixen.[1]

Torres de sis altures[modifica]

  • Alta de sis (6-6-4-2-1-1), que també es fa 8-6-4-2-1-1. La primera de la història la va alçar la Muixeranga d'Algemesí el 1999, establint un rècord muixeranguer.[1]
  • Dolçaina (6-4-3-2-1-1). També es fa amb 4 bases. Esta figura, més complicada i esvelta que l'alta de sis, va ser coronada en 2004 per la Nova d'Algemesí.[1]

Combinacions de pinets[modifica]

  • Tirereta, formada por pinets de dos que caminen formant una o vàries fileres.[1]
  • Passeig de gegantets: ball de quatre (o més) pinets de dos. La figura es troba a diverses localitats, com Peníscola o el Forcall. Algunes voltes es munten pinets de tres o quatre altures, particularment al principi o final d’una actuació.[1][2]
  • Guionet: un pinet de dos, un de tres i un altre de dos (P2-P3-P2), sovint caminats.[1] El guió és semblant, però amb una altura més (P3-P4-P3).[2]
  • Font: un pinet de tres envoltat de quatre pinets de dos, davant dels quals es fiquen els “xorros”, formats cadascun d’un per muixerangues a quatre grapes i, damunt d’ell, un altre de panxa enlaire. La figura té una interpretació religiosa, relacionada amb la Fons Salutis.[1][2]
  • Retaule (P2-P3-P2-P3-P2), va ser inventat en 1997 mitjançant la combinació de dos guionets.[1][2]
  • Palmera: quatre pinets de tres quasi junts, orientats cadascun a un punt cardinal.[1][2]
  • Altar (1-P2-P3-P4-P3-P2-1).[1]
  • Vano de cinc aixecat per sota (P4-P5-P4).[1]
  • Senieta: P3 rodat, quatre P3 caminats, quatre acompanyants.[1]
  • Sénia, alçada per primera volta en 1996: P4 rodat, quatre P3-P2 caminats i quatre acompanyats. Al centre hi ha un pinet doble, al voltant del qual es formen quatre braços. cadascú amb un pinet de tres i un de dos. Tota la figura roda al voltant del pinet del mig, el qual roda sobre sí mateix.[1][2]
  • Aranya: P4 rodat, vuit P3 caminats, vuit P2 caminats i vuit acompanyants.[1]

Altres figures[modifica]

Campana feta per joves d'Alginet en Els Arenals, Carlet, 1960.
  • Volatinera o Figuereta (5-3-1, 3-2-1 o 2-2-1). Al damunt de cinc bases pugen tres muixeranguers i al terceer pis puja un altre fent el pi.[1][2]
  • Volatinera gran (6-6-3-1).[1] Es una volatinera de quatre altures, originalment feta per la Muixeranga d’Algemesí.[2]
  • Alcoià en figuereta (3-3-2-1).[1]
  • Tub: 4-4-4 amb pinet de 3 interior.[1]
  • Marieta (4-4-1), Mitja Maria (2-2-2-1) i Maria alta (4-4-4-1, pot fer-se amb pi de 4 interior).[1] Té un sentit religiós vinculat a l’assumpció. La popularitat d’esta família de figures ve del fet de que permeten la participació de xiquets del públic.[2]
  • Campana (4-3-1).[1] Quatre balladors formen la base fent un cercle agafats per l’esquena. Damunt pugen tres més, també agafant-se per l’esquena. Un xiquet pujat al capdamunt i es posa dret amb els braços oberts. De vegades, en baixar un xiquet, hi pujaven un altre del públic.[2]
  • Oberta: és un pinet de tres amb dos xiquets que s’agafen de les mans de l’alçador i finquen un peu al muscle de la base.[1][2]
  • Oberta gran: 2-1-1-1, amb dos xiquets que s’agafen de les mans de l’alçador. Hi ha constància gràfica de que en 1934 la Muixeranga d’Algemesí va bastir-la a València.[1]
  • Donatina o Alcoiana (4-2-2-1-1).[1]
  • Cinc d’oros: cinc torretes, o quatre torretes i una Tomasina o una Morera.[1] Quatre torretes formen un quadrat, i la cinquena (o tomasina o morera) es fiquen al mig.[2]
  • Quatre en un peu (1-2-1).[1]
  • Cinc en un peu (1-2-1-1). Un forçut es situa a la base, amb dos muixeranguers asseguts a les espatles, damunt dels que es puja un alçador amb un xiquet. Es fa amb una mica de pinya, però en arribar a dalt el xiquet, la pinya s’apona i la figura queda a la vista.[1][2]
  • Banc. És semblant al cinc en un peu però el forçut de la base és un muixeranguer situat panxa enlaire, aguantant-se amb els braços estirats enrere i amb les cames doblegades.[2]
  • Torre de la bóta (4-2-1).[1]
  • Enterro. Es forma amb un gran nombre de muixeranguers asseguts o drets damunt dels seus companys. Alguns porten un muixeranguer estirat, fent de mort. Pot representar l’enterrament (dormició) de la Verge Maria, però pot interpretar també la mort d’un muixeranguer o una paròdia d’enterrament.[2]

Referències[modifica]