L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula d'organitzacióL'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1982
Activitat
Mida de la col·lecció o exhibició15.000 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorJoan Seguí Seguí (2008–2015)
Joan Seguí Seguí (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-963-88-36-14 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webletno.dival.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: museuvalenciaetnologia Twitter: valenciaetno Youtube: UChVAcRZoQMTnG6VN_zuDgfQ Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Museu Valencià d'Etnologia és un museu ubicat al Centre Cultural de la Beneficència de la ciutat de València. Fou creat el 1982[1] i obrí les seues portes al públic el 1983.[2] Els seus objectius són la investigació i difusió en el camp de l'etnologia i l'antropologia, posant a l'abast del públic un espai de coneixement i reflexió sobre la diversitat cultural que caracteritza els humans en dos àmbits complementaris:[3]

  • El pròpiament valencià, centrant-se en les pautes culturals de la societat tradicional valenciana i el seu procés de trànsit cap a la societat industrialitzada, sense deixar de banda les noves formes culturals de la contemporaneïtat.
  • L'àmbit general de les cultures, des de les mediterrànies, més pròximes a nosaltres i que ens emmarquen directament, fins a les pròpies d'àmbits geogràfics més llunyans.

El centre està administrat per la Diputació de València.[4] En 2007 comptava amb 15.000 peces a la seua col·lecció,[5] sent el museu de referència pel que fa a la cultura tradicional al País Valencià.[5]

Història[modifica]

Basquets de fruita a la sala dedicada a l'horta i la marjal.

El museu va ser creat per Joan Francesc Mira en 1982,[6] en un context de recuperació de la identitat valenciana[7] propi de la transició i que és comú a molts altres museus de l'estat espanyol.[7] Este projecte concretà un projecte que històricament havia estat proposat però mai realitzat de disposar d'un museu que estudiara, recopilara i difonguera la cultura tradicional valenciana.[7]

L'apertura del museu va ser efectiva en 1983,[7] amb un personal d'entre tres i quatre persones.[7] El museu va situar-se al Centre de la Beneficència on també s'havia ubicat el Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València[7] Entre els objectius hi havia el de la recuperació i posada en valor de les col·leccions prèvies,[7] donada la nul·la tradició de col·leccions etnològiques existent.[7] En pocs anys es va aconseguir una important col·lecció sobre tecnologia agrària,[7] i posteriorment amplià el seu camp temàtic amb materials urbans, i a partir del segle xxi, amb indumentària tradicional.[7]

Des de gener de 2017 és el museu coordinador de la Xarxa de Museus etnològics locals, creada per la Diputació de València per a donar lloc a una estructura cultural de cooperació, assessorament i formació, amb l'objectiu de trencar l'aïllament que pateixen els museus locals, creant-se un espai de comunicació i cooperació compartit.[8][9][10]

Al llarg del temps el museu ha tingut diversos directors, fins a finals del 2022 estigué com a tal Francesc Tamarit, qui després de la seua jubilació ha sigut rellevat per Joan Seguí, qui ja fou entre 2008[11] i el 2014 director d'aquest museu.[12]

Edifici[modifica]

El Museu Valencià d'Etnologia està ubicat dintre del actual Centre Cultural la Beneficència, situat a l'antiga casa de la Beneficència de la ciutat de València.[4] El seu origen és un antic hospici del segle xix, i en la dècada de 1990 va ser restaurat i preparat com a centre cultural i sala d'exposicions,[4] on s'hi troben diferents institucions de l'àrea de cultura de la Diputació de València, de qui depén.[4] Al seu interior es troben el Museu Valencià d'Etnologia i el Museu de Prehistòria de València.[4]

Exposicions[modifica]

Article principal: Exposicions del Museu Valencià d'Etnologia
Exposició temporal al Museu sobre els valencians i els Estats Units.

Pel que fa a les sales permanents, al museu hi ha hagut diversos projectes d'exposicions permanents,[7] la primera data de l'apertura del museu en 1983, i tenia per objectiu dignificar les col·leccions recopilades fins a eixe moment i mostrar les potencialitats de l'estudi de l'etnologia valenciana,[7] sense entrar a fer un recorregut exhaustiu per la societat tradicional valenciana.[7] En 1986 l'exposició permanent primigènia fou substituïda per un monogràfic sobre el cicle del cereal anomenat Del gra al pa, concebuda com a temporal però que estigué oberta al públic fins a 1993.[7] No seria fins a 1995 que es presenta una exposició concebuda com a permanent.[7] En ella, es mostraven tres àmbits de la vida: el domèstic, l'obtenció de primeres matèries i les tècniques de fabricació.[7] En 1997 es desmunta l'exposició i comença un període amb un gran nombre d'exposicions temporals,[7] impulsant-se 64 entre 1997 i 2002.[4] A partir de 2003 es comença a treballar en un nou projecte d'exposició permanent que mostre el País Valencià des de tres òptiques diferents: les ciutats, les hortes i marjals i la muntanya i el secà.[4] En 2003 es produeix la primera part del projecte, dedicada a les ciutats, desenvolupant progressivament els tres àmbits de l'exposició permanent,[4] que culminaria en 2011.[13] A partir d'aquell moment s'han presentat exposicions temporals dedicades al món de la pilota valenciana, les bandes de música o les migracions.[13] Estes exposicions temporals complementen a les permanents.[14]

Exposicions permanents[modifica]

El Museu Valencià d'Etnologia presentà, a la seua exposició permanent inicial, tres sales: La ciutat viscuda. Ciutats valencianes en trànsit 1800-1940; Horta i marjal; i Secà i muntanya; les quals que tracteven els àmbits urbà, d'horta i marjal, i de secà i muntanya del territori valencià.[15] En estos cinc àmbits, els objectes i els continguts es mostraven en relació amb uns eixos determinats: habitar (l'espai domèstic), conviure (els espais de trobada), i treballar (els llocs de treball).[16] A més, el Museu produïa exposicions temporals de contingut etnològic, històric, antropològic i sociològic.[17]

Després de 15 anys, al juny de 2018 es va començar a desmantellar l'exposició permanent per a la seua renovació total, en el cas de la sala dedicada a la ciutat, i per a una reforma menor a les sales dedicades a l´horta i la marjal, i el sec i la muntanya.[18][19][20]

El Museu Valencià d'Etnologia aprofita el canvi para renixer amb una nova marca, L'ETNO, i un nou logotip, obra de Pep Gimeno, dissenyador també de l'anterior logotip.[18][19]

Les obres de renovació, que van suposar el tancament de l'exposició permanent i una inversió d'aproximadament 250.000 euros,[19] havien d'haver acabat per al mes de febrer de l'any 2020, però els retards en la tramitació administrativa del projecte van produir un retard en la inauguració,[20] prevista, aquest cop, per al mes de març; finalment, els esdeveniments resultants de la pandèmia per COVID-19,[20] van retardar la seva obertura al mes de juliol, reobrint les seues portes al públic e 14 d'aquest mateix mes.[18][19][20]

La nova exposició, que ha passat a dir-se 'No és fàcil ser valenciana / No és fàcil ser valencià', i comissariada per Joan Seguí, Assumpció Garcia i Josep Aguilar, amb la col·laboració de tot l'equip del museu; compta amb més de 1500 m² sobre la cultura tradicional i popular valenciana més recent, del passat segle, i la més estesa.[18][19][21][22][23]

Com passava amb l'exposició permanent anterior, amb la nova exposició es fa un recorregut per tres àmbits:[18][19][21][23]

• la ciutat, on es plantegen qüestions relacionades amb la tensió entre la globalitat i la localitat;

• l'Horta i la Marjal, on es tracten alguns dels imaginaris que se solen projectar a la cultura valenciana;

• i el Secà i la Muntanya, on apareixen les invisibilitats, allò que no es veu o es coneix poc de les zones d'interior del territori valencià, i que serveixen de fil conductor a la visita.

Amb aquesta renovació s'han tractat d'assolir dos objectius:[18][21][23]

1. fer una nova museografia per a la sala de Ciutat, que amb 15 anys d'existència havia complert ja el seu paper;[18]

2. actualitzar el discurs de la totalitat de les sales permanents donant-li un caire més contemporani.

A més, aquesta modificació de la permanent ha permès eliminar algunes barreres arquitectòniques de les antigues sales, concebent les sales com a espais que permeten la realització d'activitats, ja siguen presentacions de llibres, conferències o activitats formatives.[21][23]

Exposicions temporals[modifica]

Article principal: Llista d'exposicions temporals del Museu Valencià d'Etnologia

Paral·lelament a les exposicions permanents, s'han presentat exposicions temporals dedicades al món de la pilota valenciana, les bandes de música o les migracions.[13] Estes exposicions temporals complementen a les permanents.[14]

Anteriorment, però, ja n'hi havien hagut exposicions temporals. Des de la inauguració del museu fins a 1996 es realitzaran una sèrie d'exposicions monogràfiques dedicades a diferents àmbits del territori,[24] entre elles una dedicada al cicle del cereal, i que tot i ser concebuda com a temporal, estigué en exposició des de 1986 fins a 1993.[7] A partir de 1996, el Museu centra la seua política en la realització d'exposicions temporals,[24] algunes pròpies i altres prestades d'altres museus o de col·leccions privades.[24] Entre 1997 i 2002 es realitzarien un total de 64 exposicions diferents.[25] De l'any 2004 al 2007 es feren unes 14 exposicions temporals, i entre 2008 i l'any 2019, al voltant de 47 exposicions de diferents temàtiques.

Exposicions itinerants[modifica]

Article principal: Exposicions itinerants del Museu Valencià d'Etnologia

A banda de les exposicions exhibides al museu, també es realitzen exposicions itinerants que estan disponibles per a altres centres o associacions.[26] Estes exposicions són, en alguns casos, versions adaptades de les temporals del museu,[26] dedicades a temes com el món de la pilota valenciana.[27]

Activitats[modifica]

Dansa tradicional. Il·lustració del fons del Museu.

El Museu Valencià d'Etnologia realitza la seua activitat en el territori de la província de València assessorant els museus etnològics locals i itinerant diverses exposicions etnològiques i maletes didàctiques.[28] També du a terme una activitat investigadora que es materialitza en distints projectes i en la convocatòria del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Ha impulsat també el Museu de la Paraula, arxiu en línia de dades biogràfiques i testimonis de vora 400 entrevistes que recullen diverses facetes de la cultura tradicional valenciana.[29]

El Museu edita una publicació periòdica, la Revista valenciana d'etnologia i les col·leccions "Temes d'Etnografia Valenciana" i "Intercanvis",[30] a més dels catàlegs de les exposicions i col·laboracions externes com el Premi Bernat Capó.[31] També disposa d'una biblioteca i centre de documentació especialitzada en etnologia i antropologia,[32] oferint un servici obert a tots els investigadors, estudiants i interessats en les matèries que tracta i especialment en la cultura tradicional i popular valenciana.[33]

En la seua programació s'inclouen els programes ETNO, que inclouen cicles de cinema, activitats musicals,[34] jornades de formació, excursions o cicles d'etnocuina.

El museu disposa d'instal·lacions de reserva en Bétera, on s'emmagatzema i cataloga la col·lecció del museu, i on es troben les sales de restauració.[35] Estes instal·lacions són visitables mitjançant un programa d'apertura i visita guiada.[35]

El festival Etnomusic[modifica]

L'any 2003 va tenir lloc per primera vegada el festival de música folk organitzat pel museu, que es va anomenar Festival Etnomusic, que és definit com a Festival de Música folk i del món.[36][37]

Amb aquesta activitat el museu vol promoure i visibilitzar la música tradicional, però interpretada a través de les noves lectures musicals, i la gran varietat de músiques tradicionals que enriqueixen la cultura de tot el món.[38][39][40]

Aquests concerts se celebren als patis interiors de el Centre Cultural La Beneficència, on s'ubica el museu; i són gratuitos.[40][41][42]

Normalment aquests concerts s'organitzen entre els mesos de maig i juny, excepte l'any 2020, en el qual per la pandèmia i les restriccions d'actes i d'aforament existents, es va ajornar al mes de julio.[36][43]

Els concerts tenen una temàtica concreta, diferents cada nova edició, així, per exemple:

En l'edició de l'any 2018 les propostes estaven relacionades amb el diàleg intercultural.

En l'edició de l'2019 les propostes tractaven de la varietat territorial.[44]

En l'edició d'el 2020, les propostes presentades se centraven en la música de caràcter ibèric, deixant una mica de banda les formacions de world music o de grups internacionals, que, però, sí que hi eren presents en edicions d'altres anys.[38][45]

Espanta la por: per Tots Sants, monstres valencians[modifica]

Dintre de l'ampla propostes d'activitats que cada any organitza el museu, n'hi ha que són periòdiques i es repeteixen any darrere any. D'aquest tipus és la campanya que es creà l'any 2016 per part de la Biblioteca i el Departament de Didàctica del Museu Valencià d'Etnologia, per tal de celebrar el dia de Tots Sants, utilitzant la festa com a mitjà per a reivindicar l'imaginari valencià de la por.[46][47]

Aquesta activitat sorgis de la necessitat de revaloritzar i donar a conéixer la riquesa de l'inmaginari de la por pròpi de la Comunitat Valenciana, el qual, per la influència de la festa nord-americana de Halloween, que ha quedat soterrat.[46]

Els objectius que s'establiren al idear la campanya foren:[48]

  • Difondre l'imaginari popular valencià sobre la por.
  • Fomentar la lectura i el coneixement de la literatura popular valenciana.
  • Motivar la recopilació, l'anàlisi, les adaptacions i les noves edicions d'aquest tipus de contes.
  • Treballar l'emoció de la por.
  • Propiciar la recopilació local de llegendes i contes. Fer memòria oral local des de les biblioteques.
  • Promoure l'ús de les biblioteques.

El projecte, en què col·laboren amb el MUVAET, el SARC – Cultura Diputació de València,[49] Subdirecció General del Llibre, Arxius i Biblioteques[50] i Servei de Formació del Professorat – CEFIRE (Generalitat Valenciana), Escola d'Art i Superior de Disseny de València (EASD) i el Col·legi oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV),[51] ha de cumplir al 2019 la seua quarta convocatòria.

Destaca el fet que la campanya ha sigut inclosa en el Pla Valencià de Foment Lector 2017-2021 ”Llegim, llegim, llegim” de la Subdirecció General del Llibre, Arxius i Biblioteques (Generalitat Valenciana) i compta amb el suport del Col·legi oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV).[52]

La campanya també a fet que es dissenyaren una sèrie d'imatges dels personatges que integren el cicle, aquestes imatges amb comptat amb la col·laboració de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València (EASD), on l'alumne Joel Miralles Meneses ha estat l'encarregat de realitzar les il·lustracions i el cartell de la campanya.[53]

Respecte a l'àmbit didàctic de la campanya, és doble, per una banda està destinat a les famílies, per a les quals s'organitzen una série d'activitats durants els caps de setmana anteriors al dia de Tots Sants; i per altra estan les escoles, per a les que s'organitzen un altre tipus d'activitats (tallers, exposicions, contacontes, cançons…) durant les setmanes anteriors a la festa. A més, tot el material està a l'abast de les persones interessades, que poden consultar-los en una plataforma online, anomenada el REBOST D'ESPANTA LA POR; d'aquesta manera les escoles i altres biblioteques poden trobar diferents recursos educatius per treballar amb els xiquets.[54]

Aquesta campanya té un àmbit adult, en el qual es tracten en un ventall d'activitats (conferències, xerrades, jornades de narracions i oralitat…) les pors dels adults, tant en la seu dimensió tradicional com les pors més contemporànies que ens afecten en l'actualitat.[46]

Per últim, cal esmentar la dimensió espacial de la campanya, que va més en enllà del propi museu i l'exten a les biblioteques públiques i als museus etnològics locals.[46][55][56]

Gràcies a la campanya, el Museu valencià d'Etnologia ha creat una col·lecció de llibres, la Col·lecció Espanta la Por,  que estarà composta per un llibre anual dedicat a un monstre concret. El primer volum  de la col·lecció fou el conte infantil «Marta i la Tarasca» que té com a protagonista la bestia festiva del Corpus de València. El conte «Marta i la Tarasca» s'ha editat amb la col·laboració del CEFIRE específic d'infantil (GVA), i té com a autors a Guillem Furió, Almudena Marín i Sergi Morales.[57][58] Les il·lustracions han estat realitzades per Joel Miralles. D'aquesta manera es tracta de donar a conéixer l'imaginari valencià, tant ric i tan desconegut.[46]

Una altra faceta de la campanya entra en l'àmbit de la música, ja que al llarg dels dos últims anys s'han produït diverses cançons relacionades amb el projecte, com ara:[59]

• Saps què fa por a la por? Autor: Sergi Morales.[60]

• Les bruixes. Autor: Pau de la Torre.

• La biblioteca. Autor: Pau de la Torre.

• Al refugi dels monstres. Autor: Pau de la Torre.

• Som donyets. Autor: Pau de la Torre.

• Espanta la por. Autor: Pau de la Torre.

La campanya de l'any 2019 se centra en la vestimenta, d'aquesta manera el museu organitzà una exposició anomenada “Vestir la por”, en la que es mostren disfresses dels monstres valencians. Aquestes disfresses han sigut creades amb la col·laboració de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València (EASD),[61] i la campanya es fa també amb la col·laboració del SARC – Cultura Diputació de València, la Subdirecció General del Llibre, Arxius i Biblioteques, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) i el Gremi de Llibrers de València.[62][63] A més s'ha publicat un nou llibre dintre de la col·lección Espanta la por "Marta és un donyet" i un joc de taula que versa spbre els monstres valencians, entre altres activitats programades per a escoles i families.[64][65] Com en altres convocatòries, la campanya s'exten a alvontat d'altres 100 biblioteques de la Comunitat, com és el cas de la Biblioteca d'Alcasser.[66][67]

En la campanya de l'any 2020 es va introduir com a novetat unes oferta a les escoles d'una proposta didàctica per a Infantil i Primària, que recupera i actualitza la tradició de parlar de la por al voltant de la celebració del dia de Tots Sants.[68]

Projectes externs[modifica]

El Museu Valencià d'Etnologia disposa d'una unitat de Projectes Externs (Cooperació Municipal) que s'encarrega de gestionar els mitjans humans i materials destinats a recolzar les iniciatives d'ajuntaments i associacions d'àmbit local relacionades amb l'etnologia.[69] De la mateixa manera, es coordina el treball amb diferents museus associats, vinculats al Museu Valencià d'Etnologia mitjançant convenis de col·laboració.[69] A banda, existeix la Xarxa de Museus Etnològics Locals, que va ser fundada el febrer de 2017. Té una estructura cultural de cooperació, assessorament i formació que té per objectiu acabar amb l'aïllament dels museus locals tot creant un espai de comunicació i cooperació compartit.[70][71]

Els museus associats són:[70]

Galeria[modifica]

  • Escales del museu

    Escales del museu

  • Sala Horta i Marjal del museu

    Sala Horta i Marjal del museu

  • Una altra imatge de la sala d'Horta i Marjal

    Una altra imatge de la sala d'Horta i Marjal

  • Sala de Secà i Muntanya

    Sala de Secà i Muntanya

  • Imatge de presentació del Museu Valencià d'Etnologia.

    Imatge de presentació del Museu Valencià d'Etnologia.

  • Conjunt complet de la Sala Secà i Muntanya.

    Conjunt complet de la Sala Secà i Muntanya.

  • Espardenya de careta. Imatge descartada de l'exposició Horta i Marjal.

    Espardenya de careta. Imatge descartada de l'exposició Horta i Marjal.

Reconeixements[modifica]

L'any 2023, el museu ha estat nominat per al premi al Museu Europeu de l'Any a la seva edició del 2023, aquest premi és atorgat per l'EMYA, entitat associada al Consell d'Europa. A la convocatòria de l'any 2023, al costat de l'ETNO hi havia 32 museus europeus més, entre ells la Casa Batlló de Barcelona; el Centre de Documentació Fugida, Expulsió, Reconciliació, de Berlín o la Casa Fernando Pessoa de Lisboa. La cerimònia de lliurament d'aquest premi, juntament amb els guardonats amb els premis que el complementen (Premi al Museu del Consell d'Europa (CoE Museum), Premi Kenneth Hudson, al valor institucional ia la integritat professional. Premi del Museu de Portimaõ, a la inclusió: Premi Silletto, a la participació i Premi Meyvaert, a la sostenibilitat mediambiental) tindrà lloc del 3 al 6 de maig, dins dels actes de la Conferència Anual d'EMYA, que aquest any es realitzarà al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA)[72][73][74][75][76]

Finalment el museu ha sigut guardonat com el Museu Europeu de l'Any 2023.[77][78][79][80][81][82][83][84]

Referències[modifica]

  1. ↑ Museu Valencià d'Etnologia, 2011, p. 27.
  2. ↑ Museu Valencià d'Etnologia, 2011, p. 40.
  3. ↑ «Arxius, publicacions i museus etnològics». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Seguí, 2015, p. 27.
  5. ↑ 5,0 5,1 Seguí, 2015, p. 30.
  6. ↑ Seguí, 2015, p. 25.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 Seguí, 2015, p. 26.
  8. ↑ «[http: //www.dival.es/es/sala-prensa/content/mas-de-20-museos-etnologicos- valencians-preparen-seu-adhesió-una-xarxa-de-cooperacio Més de 20 museus etnològics valencians preparen la seva adhesió a una xarxa de cooperació]».[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «[http: //www.lavanguardia.com/local/valencia/20160218/302263383355/la- xarxa-de-museus-etnològics-de-valencia-intercanviés-idees-i-proyectos.html La Xarxa de Museus Etnològics de València intercanviarà idees i projectes]». [Consulta: 10 juny 2018].
  10. ↑ Levante-EMV «Red valenciana de museos y colecciones museográficas». [Consulta: 10 juny 2018].
  11. ↑ «Joan Seguí, nuevo director del Museo de Etnología» (en castellà). Las Provincias, 22-07-2008.
  12. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Joan Seguí, nou director de L'Etno» (en castellà). [Consulta: 24 març 2023].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Seguí, 2015, p. 41.
  14. ↑ 14,0 14,1 Seguí, 2015, p. 42.
  15. ↑ Seguí, 2015, p. 31.
  16. ↑ Museu Valencià d'Etnologia, 2011, p. 95-110.
  17. ↑ Museu Valencià d'Etnologia, 2011, p. 37.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 ValenciaBonita. «Un 'Cuéntame' a la valenciana para renovar la gran exposición del Museo de Etnología» (en castellà), 16-07-2020. [Consulta: 8 setembre 2020].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 S.L, EDICIONES PLAZA. «L'Etno se renueva por dentro y por fuera» (en castellà). [Consulta: 8 setembre 2020].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 «La apertura de la exposición permanente del Museo de Etnología se retrasa hasta junio» (en castellà), 08-02-2019. [Consulta: 8 setembre 2020].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 20minutos. «Museu d'Etnologia 'revoluciona' su muestra permanente para reflexionar sobre "la complejidad de ser valenciano"» (en castellà), 09-07-2020. [Consulta: 8 setembre 2020].
  22. ↑ Julián, Laura. «La “poliédrica” identidad valenciana de nuestros (pequeños) objetos» (en castellà), 09-07-2020. [Consulta: 8 setembre 2020].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 «Museu Valencià d'Etnologia Archivos» (en castellà). [Consulta: 8 setembre 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Grau, 2011, p. 38.
  25. ↑ Grau, 2011, p. 42.
  26. ↑ 26,0 26,1 Exposicions itinerants Arxivat 2018-06-27 a Wayback Machine. al web del museu
  27. ↑ Seguí, Joan. «"Esta exposición no es para este museo" : las salas permanentes del Museu Valencià d'Etnologia». A: El desafío de exponer : procesos y retos museográficos. Bilbao: Universidad del País Vasco. Servicio Editorial, 2015, p. 185. ISBN 978-84-9082-190-9.  pg. 41
  28. ↑ Alcántara Benavent, Juan Antonio. «Exposicions itinerants i maletes didàctiques del Museu Valencià d'Etnologia». A: Museu Valencià d'Etnologia. [València]: Museu Valencià d'Etnologia : Pentagraf, 2011, p. 361. ISBN 978-84-938347-6-0. 
  29. ↑ Ferrero i Gandia, Raquel «Ampliando la ecología de los saberes. El Museu de la Paraula-Arxiu de la Memòria Oral Valenciana». Anales del Museo Nacional de Antropología, XIV/2012, pàg. 74-84. ISSN: 1135-1853.
  30. ↑ «Publicacions del Museu Valencià d'Etnologia». Arxivat de l'original el 2020-01-29. [Consulta: 17 gener 2016].
  31. ↑ publicacions Arxivat 2016-01-27 a Wayback Machine. al web del museu
  32. ↑ «Etnobloc : mes a mes llibres i demés [blog de la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia]». [Consulta: 17 gener 2016].
  33. ↑ biblioteca Arxivat 2016-04-16 a Wayback Machine. al web del museu
  34. ↑ «Conciertos GRATUITOS en el Museo Valenciano de Etnología todos los jueves hasta junio» (en castellà). valenciabonita, 26-04-2017.
  35. ↑ 35,0 35,1 «El Museu Valencià d´Etnologia amplía las visitas a salas de restauración a partir de 2016». Levante-EMV, 21-11-2015.
  36. ↑ 36,0 36,1 «Regresa Etnomusic, músicas ibéricas para un edición especial» (en castellà). [Consulta: 9 desembre 2020].
  37. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «El Festival Etnomusic vuelve con su edición más singular» (en castellà). [Consulta: 9 desembre 2020].
  38. ↑ 38,0 38,1 «Mayte Martín encabeza el Etnomusic 2020» (en espanyol europeu), 25-06-2020. [Consulta: 9 desembre 2020].
  39. ↑ «Etnomusic 2020 Festival de música folk y del mundo | L'ETNO». Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 9 desembre 2020].
  40. ↑ 40,0 40,1 «Conciertos Etnomusic 2020 | | Deceroadoce.es» (en castellà), 22-06-2020. [Consulta: 9 desembre 2020].
  41. ↑ «Regresa Etnomusic, músicas ibéricas para un edición especial» (en castellà). [Consulta: 9 desembre 2020].
  42. ↑ ValenciaBonita. «Conciertos GRATUITOS en el Museo Valenciano de Etnología todos los jueves hasta junio» (en castellà), 26-04-2017. [Consulta: 9 desembre 2020].
  43. ↑ pataPato. «Etnomusic 2020» (en castellà). [Consulta: 9 desembre 2020].
  44. ↑ «El Museu Valencià d’Etnologia presenta el Festival Etnomusic Primavera 2019» (en espanyol europeu), 15-04-2019. [Consulta: 9 desembre 2020].
  45. ↑ «El Museu Valencià d’Etnologia celebra una edición más del FESTIVAL ETNOMUSIC» (en castellà), 25-06-2020. [Consulta: 9 desembre 2020].[Enllaç no actiu]
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 46,3 46,4 «"ESPANTA LA POR" TORNA AL MUSEU VALENCIÀ D'ETNOLOGIA AMB MOTIU DE LA FESTA DE TOTS SANTS. | Cartelera Turia» (en castellà). [Consulta: 27 maig 2019].
  47. ↑ «‘Espanta la por’, a examen pels responsables de biblioteques i museus locals valencians | Valencia Extra», 13-02-2019. [Consulta: 27 maig 2019].
  48. ↑ «Espanta la por en la bibliotecas públicas valencianas Proyecto de fomento lector». Arxivat de l'original el 2019-05-27. [Consulta: 27 maig 2019].
  49. ↑ «Catalogo Sarc». [Consulta: 27 maig 2019].[Enllaç no actiu]
  50. ↑ «Detalle - Generalitat Valenciana». [Consulta: 27 maig 2019].
  51. ↑ COBDCV. «Curs semipresencial "Espanta la por: l'imaginari valencià i el foment de la lectura"», 12-05-2018. [Consulta: 27 maig 2019].
  52. ↑ Press, Europa. «Haloween a la valenciana: coneix els monstres de l'imaginari popular», 10-10-2017. [Consulta: 27 maig 2019].
  53. ↑ «Etnologia recupera els monstres de l'imaginari col·lectiu valencià amb motiu de Tots Sants». [Consulta: 27 maig 2019].
  54. ↑ «El Rebost d'Espanta la por! Per Tots Sants, monstres valencians | MUVAET». Arxivat de l'original el 2019-05-27. [Consulta: 27 maig 2019].
  55. ↑ «Espanta la por!: per Tots Sants monstres valencians. Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València.». Federació Valenciana de Municipis i províncies, 2017. [Consulta: 27 maig 2019].
  56. ↑ «El Museu Valencià d'Etnologia organitza un encontre ‘Espanta la por’ amb biblioteques i museus locals valencians | Valencia Extra», 08-02-2019. [Consulta: 27 maig 2019].
  57. ↑ «Presentación "Marta i la Tarasca"». [Consulta: 27 maig 2019].
  58. ↑ «La Tarasca, contra la McDonalització» (en catalan). [Consulta: 27 maig 2019].
  59. ↑ «Espanta la por en las escuelas valencianas | MUVAET». Arxivat de l'original el 2019-05-27. [Consulta: 27 maig 2019].
  60. ↑ «Saps què fa por a la por? - Sergi Morales» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2019].
  61. ↑ «Espanta la Por torna al Museu d'Etnologia amb motiu de Tots els Sants | Valencia Extra», 17-10-2019. [Consulta: 6 novembre 2019].
  62. ↑ «“Espanta la por!” torna per quart any al Museu Valencià d'Etnologia per a celebrar la festa de Tots Sants» (en castellà). [Consulta: 6 novembre 2019].
  63. ↑ Press, Europa. «El Museu Valencià d'Etnologia convoca a bibliotecas y museos a difundir los monstruos valencianos», 04-07-2019. [Consulta: 6 novembre 2019].
  64. ↑ «"Espanta la por!" rescata del imaginario los monstruos valencianos del miedo», 11-10-2019. [Consulta: 6 novembre 2019].
  65. ↑ media, À Punt. «Espanta la por amb els monstres de l'imaginari valencià!». Arxivat de l'original el 2019-11-06. [Consulta: 6 novembre 2019].
  66. ↑ «Setmana de la biblioteca i "Espanta la Por" 2019». Ajuntament d'Alcasser. [Consulta: 6 novembre 2019].
  67. ↑ Levante-EMV. ««Espanta la por!» torna al Museu d'Etnología per a celebrar la festa de Tots Sants» (en castellà). [Consulta: 6 novembre 2019].
  68. ↑ «El museo etnológico valenciano presenta la campaña "Espanta la por"» (en espanyol europeu), 22-10-2020. [Consulta: 9 desembre 2020].
  69. ↑ 69,0 69,1 Museus locals Arxivat 2016-05-30 a Wayback Machine. al web del museu
  70. ↑ 70,0 70,1 «Més de 20 museus etnològics valencians preparen la seua adhesió a una xarxa de cooperació». Las Provincias, 13-02-2017. [Consulta: 30 octubre 2017].
  71. ↑ «Más de 20 museos etnológicos valencianos se unirán en una red de cooperación». La Vanguardia, 08-02-2017.
  72. ↑ «EMYA TwentyThree» (en anglès). [Consulta: 28 febrer 2023].
  73. ↑ «Site verification». [Consulta: 28 febrer 2023].
  74. ↑ «L’ETNO, finalista a mejor museo europeo 2023» (en castellà), 07-12-2022. [Consulta: 28 febrer 2023].
  75. ↑ «L'ETNO, candidato a mejor museo europeo 2023» (en castellà). [Consulta: 28 febrer 2023].
  76. ↑ «L'ETNO, candidato a mejor museo europeo 2023 con el proyecto 'No es fàcil ser valencià'» (en castellà), 07-12-2022. [Consulta: 24 març 2023].
  77. ↑ «El Museo Valenciano de Etnología, premio de mejor museo europeo de 2023» (en castellà), 08-05-2023. [Consulta: 8 maig 2023].
  78. ↑ «El mejor museo europeo de 2023 está en España» (en castellà), 07-05-2023. [Consulta: 8 maig 2023].
  79. ↑ «València, sede del mejor museo de Europa de 2023» (en castellà), 08-05-2023. [Consulta: 8 maig 2023].
  80. ↑ «El Museo Valenciano de Etnología, premio de mejor museo europeo de 2023» (en castellà), 07-05-2023. [Consulta: 8 maig 2023].
  81. ↑ Garcés, Laura. «El mejor museo europeo de 2023 está en Valencia» (en castellà), 07-05-2023. [Consulta: 8 maig 2023].
  82. ↑ 20minutos. «El ETNO de Valencia es elegido mejor museo de Europa en 2023» (en castellà), 06-05-2023. [Consulta: 8 maig 2023].
  83. ↑ ValenciaBonita. «¿Sabías que un museo de Valencia ha recibido el premio al mejor museo europeo de 2023?» (en castellà), 08-05-2023. [Consulta: 8 maig 2023].
  84. ↑ Gobiernolocal. «L'ETNO se convierte en el mejor museo europeo de 2023» (en castellà), 07-05-2023. [Consulta: 8 maig 2023].

Bibliografia[modifica]

  • HERRERO, Antonio. «L'ETNO, la exposición es el mensaje : un inventario de efectos». Revista de museología. Madrid: Asociación Española de Museólogos. 2022, núm. 85, p. 54-64.
  • Museu Valencià d'Etnologia. [València]: Museu Valencià d'Etnologia : Pentagraf, 2011, p. 361. ISBN 978-84-938347-6-0. 
  • Seguí, Joan. «"Esta exposición no es para este museo" : las salas permanentes del Museu Valencià d'Etnologia». A: El desafío de exponer : procesos y retos museográficos. Bilbao: Universidad del País Vasco. Servicio Editorial, 2015, p. 185. ISBN 978-84-9082-190-9. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27ETNO,_Museu_Valencià_d%27Etnologia&oldid=31716886»