Filadèlfia (Lídia)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Coord.: 38° 21′ 0″ N, 28° 31′ 0″ E / 38.35000°N,28.51667°E / 38.35000; 28.51667 Filadèlfia (Philadelphia; actualment: Alaşehir) fou una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de la Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes. Fou fundada en honor del futur Àtal II Filadelf de Pèrgam el 189 aC pel seu germà Èumenes II. Estrabó la situa al districte de Catacecaumene, i diu que patia sovint els terratrèmols. Filadèlfia vol dir "amor fraternal" i es troba a prop de la ciutat d'Esmirna. Un terratrèmol la va destruir parcialment l'any 17.

Filadèlfia romana[modifica]

Reconstruïda amb ajut de Tiberi va agafar el nom de Neocesarea. Sota Vespasià es va dir Flàvia. El segle iii se l'anomenà Nova Atenes per la forta presència del paganisme.

Filadèlfia bizantina[modifica]

Tot i que els turcs varen sotmetre la ciutat el 1071 i el 1093, fou reconquerida pels bizantins el 1098. Des d'aleshores i fins al segle XIV la ciutat fou la seu d'un Doux (governador) i d'un Stratopedarches (comandant militar) del thema de Thrakesion. La ciutat prosperà econòmicament durant el segle XIII i el segle XIV gràcies al seu comerç i a la seva estratègica situació; els genovesos hi establiren una colònia mercantil i la ciutat produïa gran quantitat de productes de pell i de seda vermella.

La prosperitat de la ciutat atragué els turcs, que el 1303 provaren de conquerir-la i fou assetjada per Yakup bin Ali Şir, Bey de Germiyan-oğhlu. El 1304 però, la Companyia Catalana d'Orient va derrotar els turcs a la Batalla d'Aulax i va salvar la ciutat. Els Germiyan-oghlu la van assetjar dues vegades més, el 1307 i 1324 i finalment va haver de pagar un tribut. El 1335 el tribut va passar a l'emir Umur Bey dels Aydin-oghlu (el Düstür-name-yi Enweri diu que Umur va ocupar la ciutat, però probablement només es va canviar el destinatari del tribut).

Va romandre com un estat autònom grec, de sobirania imperial però pagant tribut als turcmans fins que el 1390 quan fou ocupada per Baiazet I amb l'ajut obligat d'una força bizantina a la que foren convidats a participar l'emperador Joan V Paleòleg (teòric sobirà de la ciutat) i Manuel II Paleòleg (ostatge a la cort otomana) que no van tenir més remei que accedir.

Domini musulmà[modifica]

Article principal: caiguda de Filadèlfia

Filadèlfia fou la darrera possessió dels grecs a Àsia Menor. El 1402 fou ocupada per Tamerlà que va fer construir una muralla amb els cossos dels presoners. Mort Tamerlà el 1405 va passar a Djunayd Bey, però la va perdre davant Murat II. Els turcs l'anomenaren Alaşehir i la vella ciutat està en runes.