François Wartel
![]() | |
---|---|
| |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
3 d'abril de 1806 Versalles |
Mort |
3 d'agost de 1882 (76 anys) París |
Alma mater |
Conservatoire de Paris Conservatori nacional superior de música i dansa de París |
Activitat professional | |
Ocupació | Cantant, cantant d'òpera i professor de música |
Mestres | Jacques Fromental Halévy, David Banderali i Adolphe Nourrit |
Deixebles | Zelia Trebelli-Bettini |
Veu | Tenor |
Dades familiars | |
Cònjuge | Thérèse Wartel |
Fills | Émile Wartel |
![]() |
Pierre François Wartel (Versalles, 3 d'abril de 1806 - París, 3 d'agost de 1882) fou un cantant (tenor) del Romanticisme.
Posseïdor d'una agradable veu de tenor, actuà des de 1831 fins a 1846 en la Gran Òpera de París i més tard a Alemanya. Al seu retorn a França abandonà el teatre per a dedicar-se a l'ensenyança del cant, en la que guanyà una ben cimentada fama, doncs de la seva acadèmia sortiren artistes eminents com Christina Nilsson, Zelia Trebelli-Bettini, Marie Roze[1] i la Hisson.
Un dels mèrits artístics de Wartel fou l'haver popularitzat a França els lieder de Schubert després d'exhumar davant els públics de Viena i altres grans ciutats d'Àustria les bellíssimes composicions schubertianes, que es trobaven completament enfosquides per les cançons de pur virtuosisme vocal de Proch, Haekel i altres músics de menor importància.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 69, pàg. 1622 (ISBN 84-239-4569-3)
Referències[modifica]
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 463 (ISBN 84-239-4579-0)
|