Francesc Bordons

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Bordons
Dades biogràfiques
Naixement 1571
Solsona
Mort 1627 (55/56 anys)
Activitat professional
Ocupació Organista
Modifica dades a Wikidata

Francesc Bordons (Solsona, 1571ca 1627[1]) va ser orguener, actiu entre 1601 i 1627.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill d'un orguener[2] francès[3] establert a Catalunya, i germà del també constructor d'orgues Josep Bordons. Francesc va construir i/o reparar, algun cop amb el seu germà orguener Josep, els orgues de Sant Esteve d'Olot (1601), l'església dels Sants Just i Pastor (Barcelona) (1602), el Col·legi del Corpus Christi de València (2 orgues nous el 1604), les esglésies parroquials de Tàrrega (1604-1606, un orgue nou[4]) i Verdú (1604-1607 orgue nou, 1617 ampliació[5]), Santa Maria del Mar (1610 afinació, 1616 restauració), potser el del convent de Santa Caterina de Barcelona (1614, en un document coetani es diu que li demanaran a Bordons que els faci un orgue nou), els de les catedrals de Solsona (1606, reparació), Barcelona (1616, reparació), i Manresa (1617-1619), a esglésies de Montblanc (1607, Santa Maria de Montblanc?), Cardona (1620, col·legiata de Sant Vicenç?), Santa Maria de Vilafranca (1625, rehabilitació[6]) i Perpinyà (1624), al monestir de Montserrat (una intervenció) i a Santa Eulàlia d'Esparreguera (1627, orgue acabat pel seu fill).[7]

El seu fill Francesc-Lluís Bordons i Gatuelles (ca 1610Terrassa, 1650) va ser també orguener. També s'esmenta un Celdoni Bordons (Solsona, 1637)[8] a qui se l'hauria encomanat[9] l'orgue del monestir de Santa Clara de Puigcerdà.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jordi Tasies i Planas Els Bordons: una família de "mestres de fer orgues" de Solsona (s. XVI-XVII), article a Oppidum I (2001), p. 113-118

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Algunes fonts indiquen Terrassa, 1650. En l'article Els orgueners que han treballat en els orgues de Montserrat, de G.Ramon Oranias, s'atribueixen aquestes dades al fill d'en Francesc, Francesc-Lluís Bordons
  2. El pare de Josep Bordons seria possiblement un de dos germans orgueners:
    Antoni Bordons organista i mestre d'orgues solsoní, a qui es van encomanar adobs als de Santa Maria de Collell, Sant Esteve d'en Bas, la catedral de Solsona (1570, un orgue nou), l'església parroquial de Tàrrega (1586-1587), Cervera (1590, Santa Maria de Cervera?) i Nostra Senyora del Miracle (1593-1594) o
    Pierre Bordons (Samalis ? - 1572), també organista i que intervingué en els orgues de la catedral de Girona (1539, remodelació 1542-1543 i 1567-1568), catedral de Tarragona (nou orgue 1565-1567) i potser en el de la catedral de Tortosa
  3. de Samalís segons algunes fonts, Vilafranca de Laurange ? segons d'altres
  4. «Música i Església a Tàrrega (del segle XV a inicis del XVIII)».
  5. «Història dels orgues de Verdú».
  6. «Notes d'història de l'orgue de Santa Maria de Vilafranca».
  7. Els orgueners que han treballat en els orgues de Montserrat, de G.Ramon Oranias
  8. Potser un nét, tot i que la família Bordons s'havia expandit força a Solsona
  9. Ramon Planes Albets L'orgue del monestir de Santa Clara de Puigcerdà, article a Ceretània 4 (2005), p. 249-250