Vés al contingut

Francesc Martorell i Peña

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Martorell i Peña

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 novembre 1822 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1878 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióantiquari, naturalista, numismàtic, arqueòleg, comerciant Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansManuel Martorell i Peña Modifica el valor a Wikidata

Francesc Martorell i Peña (Barcelona, 19 de novembre de 1822 - Barcelona, 9 de novembre de 1878)[1] va ser un corredor reial de canvis i antiquari català.

Biografia

[modifica]

Era fill de Josep Martorell i Engràcia Peña i la seva germana Isabel va ser una coneguda pintora.[2]

Fou viatger, estudiós de la numismàtica, naturalista aficionat (especialment a la malacologia), arqueòleg de nom (pioner estudiós de l'arqueologia balear i dels seus monuments megalítics). Va estudiar els vestigis de la colonització grega de l'àrea catalana i insular, i va centrar la seva investigació en les construccions talaiòtiques de Balears i nuràgiques de Sardenya, localitzant estructures fins llavors desconegudes. El 1868 va visitar l'Alguer per a estudiar els nurags sards i hi descobrí la supervivència de la llengua catalana. Al llarg de la seva vida va reunir una gran col·lecció d'objectes, una miscel·lània típica de l'època, incloent espècimens d'història natural -zoologia, botànica, geologia, fòssils- objectes arqueològics, llibres i numismàtica.[3]

A la seva mort, amb només 55 anys (1878), per a evitar que les col·leccions que havia reunit es dispersessin, va donar a la ciutat de Barcelona, amb un llegat testamentari de 27 de novembre de 1876, el conjunt de les seves col·leccions d'història natural, arqueologia i etnologia i la seva biblioteca, a més d'una dotació econòmica de 125.000 pessetes per conservar totes les peces.[4] El capital que va deixar tenia, a més, un altre propòsit. Amb les rendes, s'havia de crear un premi quinquennal dotat de 20.000 pessetes per a la millor obra d'arqueologia espanyola, impresa o manuscrita, obert tant a propostes d'investigadors nacionals com estrangers, sempre que estiguessin redactades en castellà, català (en les bases fins a 1932), francès, italià o portuguès, o bé en alemany i anglès adjuntant-ne un resum en espanyol.

Quatre anys després de la seva mort, el 25 de setembre de 1882, l'alcalde Rius i Taulet va inaugurar el nom de Museo Martorell de Arqueología y Ciencias Naturales,[5] dirigit fins al 1890 pel seu germà Manuel. La col·lecció de numismàtica, en aquell moment, ja contenia 1.600 monedes de totes les sèries hispàniques, des de l'antiguitat fins al segle xix, 120 monedes de Portugal i 70 medalles. Aquesta col·lecció s'anava ampliant i, quan es va crear el Gabinet Numismàtic de Catalunya, ja tenia unes 3.000 monedes.També li foren dedicades algunes espècies de mol·luscs.[6]

El llegat Martorell va venir a representar la possibilitat d'exposar a l'interès i a la curiositat del públic una col·lecció de la categoria de les del Museu Nacional d'Història Natural de França (1793), del Museu Nacional de Ciències Naturals d'Espanya (1815), o del Museu d'Història Natural de Londres (1881), complint d'aquesta manera l'ideal de progrés intel·lectual i moral de la Renaixença catalana.

Des de 1898, amb el concurs dels vocals de la Junta, s'hi van impartir classes pràctiques als alumnes de les escoles municipals, i més de 3.500 persones el van visitar durant el mes de setembre de l'any següent.

Els estudis de Francesc Martorell Apuntes arqueológicos (1879)[7] van ser publicats, després de la seva mort, pel seu germà Joan i la col·laboració de Salvador Sampere i Miquel. Els llibres corresponen a temàtica geològica. Van ser publicats els anys 1838, 1852 i 1856. Es poden consultar a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella.

Referències

[modifica]
  1. «Defuncions 1878, llibre 4, núm. 6838». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 09-11-1878.
  2. Coll i Mirabent, Isabel. Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX, 2001, p. 139. ISBN 84-931852-1-3. 
  3. Gómez-Alba, Julio «El Museo de Geología de Barcelona: desde su fundación a la Junta de Ciencias Naturales (1872-1905)». Treballs del Museu de Geolofia [Barcelona], 1, 1990, pàg. 7-34.
  4. Recio-Martín, Rebeca C.; Casas-Desantes, Cecilia. ‘Miradas': páginas de la historia: una obra inédita. Exposición temporal del 24 de abril al 24 de mayo de 2012. Madrid: Museo Cerralbo. 
  5. «Museu Martorell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  6. «Francesc Martorell i Peña». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Apuntes arqueológicos.  https://ddd.uab.cat/record/59710