Vés al contingut

Francesc Simó Conesa i Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Simó Conesa i Ferrer

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francisco Simón Conesa Ferrer
(ca) Francesc Simó Conesa i Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Elx (el Baix Vinalopó) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Solsona
3 gener 2022 –
← Xavier Novell i Gomà
Bisbe de Menorca
27 octubre 2016 – 3 gener 2022
← Salvador Giménez Valls
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (2017–), sacerdot catòlic (1985–), escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Navarra Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAntonio Cañizares Llovera Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Francesc Simó Conesa i Ferrer (Elx, 25 d'agost de 1961) és un sacerdot catòlic valencià, bisbe de Solsona.[1]

Biografia

[modifica]

Inicis i formació

[modifica]

Va néixer a Elx el 25 d'agost de 1961, en una família profundament cristiana. És el major de quatre germans. Els seus pares, Francisco Conesa i Rosa Ferrer, eren persones profundament creients i senzilles, que van estar implicats en la vida parroquial, fonamentalment amb grups de matrimonis.

Batejat a la parròquia del Sagrat Cor de Jesús quatre dies després del seu naixement, la seva infància va estar lligada a la parròquia de Sant Agatángelo d'Elx, on era escolanet.

Als 12 anys va ingressar en el Seminari Diocesà d'Oriola, on va realitzar els últims cursos d'educació bàsica, el batxillerat i els anys de filosofia. Des d'Oriola es va traslladar a Alacant, on va cursar els últims anys de preparació per al sacerdoci.[2]

En 1987 va iniciar els estudis universitaris a la Universitat de Navarra on va adquirir els graus de llicenciat en Filosofia en 1991 i doctor en la mateixa matèria en 1995 amb la tesi titulada Déu i el mal: «La defensa del teisme enfront del problema del mal segons Alvin Plantinga». En la facultat de Teologia de la mateixa Universitat d'Alacant va obtenir els graus de llicenciatura el 1991 i de doctorat el 1994, aquest últim amb la tesi «Fe i coneixement. Estudi sobre el valor cognoscitiu de la fe en la filosofia analítica», que va obtenir premi extraordinari.

Prevere

[modifica]

El 29 de setembre de 1985 va ser ordenat prevere en la Basílica de Santa María d'Elx, per Pablo Barrachina i Estevan.

Va ser vicari en la parròquia de la Immaculada de Sant Vicent del Raspeig (1994-1996) i de la parròquia de Nostra. Sra. de Gràcia d'Alacant (1997).[3]

Des de 1998 fins a 2014 ha estat vicari general de la diòcesi d'Oriola-Alacant, amb els bisbes Victorio Oliver Domingo, que el va nomenar, i Rafael Palmero Ramos (2006-2012) i Jesús Murgui (2012-2014), que el van mantenir. També va ser canonge magistral de la catedral d'Oriola entre 2012 i 2016.

Entre 2014 i 2016 va ser rector i prevere de la Basílica de Santa María d'Elx,[1] fins que va ser nomenat Bisbe. Així mateix va presidir el Patronat del Misteri d’Elx i va ser consiliari de la Junta Major de Confraries de Setmana Santa d'Elx.

Docència

[modifica]

Entre 1992 i 2016 va ser professor en el Seminari Diocesà d'Oriola-Alacant, al Baix Segura, d'assignatures relacionades amb teologia fonamental, filosofia del llenguatge i filosofia de la religió,[1] i des de 1999 fins a 2016 va ser professor de l'assignatura Teologia de la revelació en l'Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Pablo» d'Alacant.

Des de 1994 va col·laborar com a professor associat de Teologia fonamental i dogmàtica a la Universitat de Navarra,[1] on ha impartit diversos cursos de llicenciatura i l'assignatura Filosofia de la religió.

També ha format part de la Càtedra Arquebisbe Loazes de la Universitat d'Alacant.[cal citació]

Bisbe

[modifica]

El 27 d'octubre de 2016, el papa Francesc el va nomenar bisbe titular de la diòcesi de Menorca i el 7 de gener de 2017 va ser consagrat i va prendre possessió de la diòcesi en la catedral de Ciutadella.[4] A la CEE és membre de la Comissió Episcopal de Doctrina de la Fe des de març de 2017. Com a bisbe de Menorca, l'any 2020 va ser objecte de polèmica per fer fora una catequista que s'havia casat amb una altra dona per la via civil.[5]

El 3 de gener de 2022, el papa Francesc el va nomenar bisbe titular de la diòcesi de Solsona per cobrir la seu vacant arran de la renúncia del bisbe Xavier Novell.[5] El dia 12 de març va prendre possessió a la catedral de Solsona.[6] L'abril de 2022 fou elegit president de la subcomissió episcopal per les relacions interconfessionals i el diàleg interreligiós.[7] El mateix mes va començar a presidir el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears.[8]

Obra

[modifica]

Durant els seus anys a la diòcesi d'Oriola-Alacant va continuar la seva formació amb lectures, recerques i publicacions, centrades en la Filosofia de la religió, la Teologia fonamental, la relació entre fe i raó, el problema del mal, la Teologia de les religions, la increencia contemporània i el Misteri d'Elx.

Algunes obres
  • Creer y conocer. El valor cognoscitivo de la fe en la filosofía analítica (1994).
  • Dios y el mal. La defensa del teísmo frente al problema del mal según Alvin Plantinga (1996).
  • Filosofía del Lenguaje (coautor con J. Nubiola) (1999).
  • La Asunción de María en la teología y en el Misteri d’Elx (coeditor con F. Rodríguez) (2000).
  • El cristianismo, una propuesta con sentido (editor) (2005).
  • El nuevo ateísmo. Hoja de ruta (coautor con J. M. Cejas) (2012).
  • El eclipse de Dios. Veinte náufragos y nuevos ateos (coautor con J. R. Ayllón) (2012)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nou bisbe de Solsona en substitució de Xavier Novell: Francesc Conesa Ferrer». 324cat. CCMA, 03-01-2022. [Consulta: 12 març 2022].
  2. ↑ Francisco Conesa Ferrer. «Biografía de mons. Francisco Conesa Ferrer» (en castellà), 2016. Arxivat de l'original el 1 de novembre de 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].
  3. ↑ Conferencia Episcopal Española. «Excmo. y Rvdmo. Sr. D. Francisco Simón Conesa Ferrer, Obispo electo de Menorca» (en castellà), 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].
  4. ↑ Maria Dabén Florit. «Francesc Conesa ya es el nuevo obispo de Menorca» (en castellà). http://menorca.info/, 07-01-2017. Arxivat de l'original el 2020-01-03. [Consulta: 7 gener 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Solsona té nou bisbe: l'il·licità Francesc Conesa» (en catalan). [Consulta: 3 gener 2022].
  6. ↑ «ELS FIDELS DE SOLSONA OMPLEN LA CATEDRAL PER ACOMPANYAR EL BISBE FRANCESC». Bisbat de Solsona, 12-03-2022. Arxivat de l'original el 13 de març 2022. [Consulta: 15 març 2022].
  7. ↑ «Mons. D. Francisco Simón Conesa Ferrer ha sido elegido Presidente de la Subcomisión Episcopal para las relaciones interconfesionales y el diálogo interreligioso» (en castellà), 27-04-2022. [Consulta: 27 abril 2022].
  8. ↑ «Mons. Francesc Conesa Ferrer, nou bisbe president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi» (en català), 27-04-2022. [Consulta: 28 abril 2022].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Simó Conesa i Ferrer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Simó_Conesa_i_Ferrer&oldid=33201278»