Francesca Aliern Pons

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesca Aliern)
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2020)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaFrancesca Aliern Pons
Biografia
Naixement22 febrer 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Xerta (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata

Francesca Aliern Pons (Xerta, Baix Ebre, 22 de febrer de 1943), és una de les escriptores més representatives de les Terres de l'Ebre.[cal citació] Literata vocacional, basa la seva obra en fets reals i quotidians protagonitzats per personatges als qui la vida no els ha estat gens fàcil. Amb un llenguatge proper i impregnat del parlar de les Terres de l'Ebre, aquesta novel·lista té la capacitat d'introduir el lector en l'interior dels seus personatges, fent-lo coneixedor dels seus sentiments més profunds, de les seves angoixes i inquietuds, i de situar-lo i guiar-lo magistralment tant en el context històric i social, descrivint fets i costums, com en l'espai, sempre acompanyat de la remor de l'Ebre. Guardonada amb diversos premis, té un públic lector molt fidel i una obra prolífica.[cal citació] L'any 2016, l'Ajuntament de Xerta la va declarar Filla Predilecta de la vila.[1] Al 2022 se li dedica un llibre d'homenatge, editat a cura d'Emigdi Subirats en l'any dels seu vuitantè aniversari.[2]

Obra[modifica]

  • Xerta, 1976
  • Xerta. Recull popular, 1995
  • Records i memòries al voltant d'uns murs, 1995-1996
  • Un otoño, toda una vida, 1997-1998
  • No llores, Laura, 1999
  • El batec de l'aigua, 2000
  • La canela, 2001
  • Misererenobis, 2002
  • La menestrala, 2003
  • La historia innecesaria, 2004
  • El pont de la solitud, 2005
  • Sabó moll, 2006
  • Camins, 2007
  • Cor de llop, 2008
  • Aigües fondes, 2009
  • Mans de fang, 2010
  • L'espiera, 2011
  • La senyora Avinyó, 2012
  • La segona innocència, 2013
  • Les passions de la menestrala, 2014
  • Cullerades de vida, 2015
  • Cafè de París, 2016
  • Negre estalzí, 2017
  • Darrere els seus talons, 2018
  • La jove Laura, 2019
  • Paper mullat, 2020
  • Espills badats, 2022

Referències[modifica]

  1. ↑ L'escriptora xertolina Francesca Aliern nomenada filla predilecta de Xerta Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine. Ebredigital.cat
  2. ↑ Diversos autors. Francesca, la sal de les xertolines. Editorial Petròpolis, 2022.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesca_Aliern_Pons&oldid=33211847»