Francisco García-Valdecasas Santamaría

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancisco García-Valdecasas Santamaría
Biografia
Naixement1r febrer 1910 Modifica el valor a Wikidata
Còrdova (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 2005 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
15 juliol 1965 – 7 febrer 1969
← Santiago Alcobé i NoguerManuel Albaladejo García →
Escut UB 2016.png Rector de la Universitat de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Universitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCatedràtic de Farmacologia i Rector de la Universitat de Barcelona
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Francisco García-Valdecasas Santamaría (Còrdova, 1910 - Barcelona, 22 de gener de 2005)[1] fou un metge andalús.[2]

Biografia[modifica]

Es doctorà en medicina a la Universitat de Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia del futur polític Juan Negrín. Després amplià estudis a la Universitat de Göttingen, amb Hermann Rein. Treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual n'impulsà els aspectes experimentals.[2]

Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona del 1940 al 1980, i n'ocupà el càrrec de rector del 1965 al 1968. Durant el seu rectorat va dur una política repressiva contra l'incipient moviment estudiantil, va expulsar 266 alumnes i 69 professors membres del Sindicat d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) per donar suport a la caputxinada, i va anul·lar els drets de matrícula dels vaguistes.[3][4]

Entre altres guardons, va rebre Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi, la Gran Creu del Mèrit Naval i la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. A més a més, era acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des del 1966, de la Reial Acadèmia de Farmàcia, i fundador de l'Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d'un tractat de Farmacologia experimental. El 1989 va rebre el Premi Narcís Monturiol. Fou pare de la política Julia García-Valdecasas Salgado.[5]

Obres[modifica]

Publicacions[modifica]

  • García-Valdecasas, Francisco. La Alimentación del hombre sano. Barcelona: [s.n.], 1947. [Conferència pronunciada el18 d'octubre a la Sessió inaugural de la Academia Deontológica]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • García-Valdecasas, Francisco. La Constitucion de la materia viva: discuro leído en el aula magna de la Universidad de Barcelona el día 23 de abril. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1955. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • García-Valdecasas, Francisco. Función biológica de las catecol-aminas/ discurs d'ingrés llegit a la Real Academia de Farmacia. Barcelona: Real Academia de Farmacia de Barcelona, 1961. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • García-Valdecasas, Francisco, et alt. Introducción al estudio de la enzimoterapia. Madrid: Paz Montalvo, 1957. Monografías de terapéutica general (Paz Montalvo, 4). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Referències[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

-Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Santiago Alcobé i Noguer
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de Barcelona

19651968
Succeït per:
Manuel Albadalejo i García