Francisco Javier Balmis i Berenguer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francisco Javier Balmis)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancisco Javier Balmis i Berenguer
Francisco Javier Balmis.JPG
Bust de Francisco Javier Balmis a la Facultat de Medicina de la UMH a Sant Joan d'Alacant.
Dades biogràfiques
Naixement 2 de desembre de 1753
Alacant
Mort 1819 (65/66 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Metge
Modifica dades a Wikidata

Francesc Xavier Balmis i Berenguer (Alacant, 2 de desembre de 1753 - Madrid, 1819) va ser un metge militar valencià, cirurgià honorari de Carles IV d'Espanya. El seu nom ha quedat vinculat a l'expedició que va realitzar amb Josep Salvany i Lleopart cap a les colònies espanyoles d'Amèrica i Filipines (actualment coneguda com a Expedició Balmis) per a difondre la vacuna de la verola, una fita en la història de la medicina.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Nascut a Alacant, el 2 de desembre de 1753, Balmis es va traslladar a l'Havana, i més tard a la Ciutat de Mèxic on va servir com a primer cirurgià en l'Hospital de Sant Joan de Déu. Hi va poder estudiar remeis per a les malalties venèries (avui anomenades infeccions de transmissió sexual), ft que li serviria per a publicar més tard el Tratado de les virtudes del ágave y la begonia (Madrid, 1794).[cal citació]

De tornada a Espanya, va arribar a ser el metge personal de Carles IV. Va persuadir el rei perquè enviara una expedició a Amèrica a propagar la recentment descoberta vacuna de la pigota. Balmis i Josep Salvany van ser l'ànima de l'expedició, la qual va partir del port de Corunya el 30 de novembre de 1803 a bord del navili María Pita. D'allí va viatjar a San Juan de Puerto Rico, La Guaira, Puerto Cabello, Caracas, l'Havana, Mérida, Veracruz i la Ciutat de Mèxic. La vacuna va arribar a llocs tan llunyans com ara Texas, al nord, i Nueva Granada, al sud. Encara que no va ser Balmis mateix, altres membres de l'expedició, entre ells el doctor Salvany, van dur la vacuna a Amèrica del Sud, fins a Chiloé, actual República de Xile, que llavors era el territori més al sud sota domini espanyol en el Pacífic.[cal citació]

A la Ciutat de Mèxic, a Balmis va costar-li convéncer el virrei José de Iturrigaray, però finalment ell i el seu fill van ser vacunats.[cal citació]

Al setembre de 1805 Balmis va salpar a bord del Magallanes del port d'Acapulco cap a Manila, capital de les Filipines, i el 1806 va tornar a Espanya. En el seu viatge de retorn encara va difondre la vacuna per Macau i Cantón (la Xina) i a l'illa de Santa Elena, possessió anglesa de l'Atlàntic sud. Tornaria a Nova Espanya una altra vegada el 1810.

Va escriure Instrucció sobre la introducció i conservació de la vacuna, i va traduir del francès un treball sobre el mateix assumpte, el Tractat històrico-pràctic de Jacques-Louis Moreau de la Sarthe.[cal citació]

El doctor Miguel Muñoz va conservar i va distribuir la vacuna a Mèxic fins a 1844, quan el seu fill Luis es va fer càrrec del projecte. Després de Luis Muñoz, el doctor Luis Malanco en va estar al càrrec, i així va poder salvar-se la vida de milers de xiquets americans.

Les referències a la família de Balmis anteriors als seus viatges a Amèrica i Filipines tenen com a fonts un estudi recent de l'any 2018 de l'investigador alacantí José Ángel Albert Boronat, que ha desenvolupat la genealogia de l'insigne doctor i del text de l'estudiós Moreno Caballero que data de l'any 1885. Fins a l'Estudi del José Ángel Albert Boronat, molt poc o res s'ha acreditat del coneixement sobre el seu entorn familiar, així ve recollit en l'estudi de José Vicente Tuells Hernández Escenarios vitales de Francisco Xavier Balmis (1753-1819), director de la Real Expedición Filantrópica de la vacuna qui diu que:[cal citació]

«Moreno Caballero mateix es queixa en la seua “Sessió Apologètica” del poc que se sap sobre la seua vida. Allí refereix la pertinença de Balmis a una "raça de cirurgians" (el seu pare i el seu avi) prenent com a font la declaració que presenta Balmis mateix davant el tribunal del Protomedicat a València per a ser examinat com a cirurgià. Declara ser fill d'Antoni Balmis, mestre cirurgià i sangnador, i de Lluïsa Berenguer i nét per part paterna d'Antoni Balmis, també cirurgià, i Vicenta Bas, i per part materna de Joseph Berenguer i Lluïsa Nicolini.»

Segons els historiadors, Francesc Xavier Balmis, naix el 2 de desembre de 1753 a la plaça de la Fruita, darrere de l'Ajuntament d'Alacant i és batejat com a Francesc Antoni tres dies després en la parròquia de Santa Maria d'Alacant, tot i que, després de consultar els llibres parroquials de l'Església de Santa Maria i de la Cocatedral de Sant Nicolau, les dues parròquies més antigues d'Alacant i els arxius de l'Asociación de Genealogía Raíces del Reino de Valencia, no se n'ha pogut trobar la partida de baptisme, però sí que hi ha inscrits nou fills d'Antoni Balmis i de Lluïsa Berenguer, germans de Francesc Xavier Balmis, dos batejats en l'església de Santa Maria, Tomàs i Joan Baptista el 1751 i 1755, respectivament; i set germans batejats en la parròquia de Sant Nicolau d'Alacant, Maria Micaela, Theresa Antònia, Josepha Antònia, Maria dels Dolors, Thomàs Antoni, Maria Manuela i Joseph Francesc, el 1758, 1760, 1762, 1764, 1765, 1767 i 1769, respectivament.[cal citació]

El citat estudi de José Ángel Albert Boronat, ha aconseguit remuntar-se fins a vuit generacions del doctor Balmis, i arriba a trobar els orígens francesos del cognom Balmis d'Alacant, com també arribar fins a l'avi de vuité, Francesc Berenguer, que va viure a Alacant a començament del segle XVI.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «¿Quién era Balmis?» (en es-es). Instituto Balmis de Vacunas, 11-11-2011.
  2. MCNBiografias.com. «Balmis Berenguer, Francisco Javier (1753-1819). » MCNBiografias.com» (en es). [Consulta: 28 desembre 2017].
  3. «La expedición Balmis, una odisea sanitaria» (en es-es). Tecnología Obsoleta, 01-06-2012.