Francisco Javier Sánchez Cantón

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrancisco Javier Sánchez Cantón
 Director del Museu del Prado
Logo del Museo Nacional del Prado.png
1960 – 1968
Dades biogràfiques
Naixement 14 de juliol de 1891
Pontevedra
Mort 27 de novembre de 1971(1971-11-27) (als 80 anys)
Pontevedra
Sepultura Cemetery of San Amaro
Alma mater Universitat Complutense de Madrid
Activitat professional
Ocupació Historiador
Ocupador Universidad Central
Universitat de Granada
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Francisco Javier Sánchez Cantón (Pontevedra, 14 de juliol de 1891 - 27 de novembre de 1971), historiador espanyol, que va ser director del Museo del Prado. Encarregat del trasllat de les seves obres durant la Guerra Civil.

Trajectòria[modifica]

Sánchez Cantón va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Central de Madrid, on va obtenir el premi extraordinari. En 1913 va doctorar-se sota la direcció d'Elías Tormo, amb el títol Los pintores de cámara de los Reyes de España. Les seves primeres tasques com professor varen ser com a auxiliar d'Història de l'Art i com a catedràtic de Llengua Galaico-portuguesa, després de la mort del titutlar Víctor Said Armesto en juliol de 1914. Posteriorment va ocupar la càtedra de Teoria de la Literatura i les Arts en la Universitat de Granada, abans d'ocupar la d'Història General de l'Art en la Universitat Central, de la qual seria vicerector des de 1958.

Com a museòleg, va ser nomenat sotsdirector (en 1922) i director (en 1960) del Museu del Prado, succeint en el càrrec a Fernando Álvarez de Sotomayor Zaragoza, i va realitzar en ell una important labor de reorganització de sales. Va ser membre de les acadèmies Espanyola (en 1949), Belles arts i director de la d'Historia (en 1956). Va presidir la Junta Iconografia Nacional i va ser nomenat protector de la Fundació Lázaro Galdiano, vicedirector de l'Institut Diego Velázquez d'Història de l'Art i director de l'Institut Padre Sarmiento d'Estudis Gallecs. En 1968 li va succeir en el càrrec de director del Prado Diego Angulo Íñiguez.

La seva bibliografia segueix sent considerada com de referència pel seu sentit crític i pel bon coneixement de pintura, tapissos i dibuixos espanyols.

La seva ciutat, Pontevedra, va decidir honrar la seva memòria donant el seu nom al més antic dels instituts de la província, el IES Sánchez Cantón.

Obres[modifica]

A la seva bibliografia de sentit crític i coneixement del tema, destaquen entre les seves obres:

  • Els Pintors de Cambra dels Reis Catòlics (1916)
  • Els Retrats del Museu del Prat (1919)
  • Els Tapissos de la Casa del Rei (1919), en col·laboració amb Tormo,
  • Antonio Rafael Mengs (1929)
  • Fonts literàries per a la Història de l'Art Espanyol (5 volums, 1923-1943),
  • Dibuixos d'antics mestres espanyols (1933)
  • Els dibuixos de Goya (2 volums, 1952)
  • La col·lecció Cambó (1955)
  • Durero en España (obra pòstuma, 1972).

I, entre els molts estudis que dedicà a Goya:

  • Goya (1930),
  • Cómo vivía Goya (1946)
  • Goya, su vida y sus obras (1953).

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Fernando Álvarez de Sotomayor Zaragoza
Logo del Museo Nacional del Prado.png
Director del Museu del Prado

1960-1968
Succeït per:
Diego Angulo Íñiguez
Precedit per:
Manuel Machado Ruiz
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira N

1949-1971
Succeït per:
Torcuato Luca de Tena
Precedit per:
José Ramón Mélida y Alinari
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 24

1934 - 1971
Succeït per:
Juan Pérez de Tudela y Bueso