Francisco Máñez Sánchez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 maig 1888  |
| Mort | 1969 (80/81 anys) Xest (Foia de Bunyol) |
| Activitat | |
| Ocupació | esperantista, polític, pagès |
Francisco Máñez Sánchez (Xest, 1888 — Xest, 1969) va ser un pagès, conegut com Sargantana, propietari de petites terres i esperantista.[1][2] Va començar a treballar de molt jove, després de morir el seu pare. Va estudiar esperanto de manera autodidacta, adherint-se al moviment esperantista el 1907.[3] Va ser delegat de l'Associació Universal d'Esperanto (UEA),[1] membre de la Unió General de Treballadors (UGT) i afiliat socialista a Xest des de 1918.[3] Va formar part del comitè d'acollida per a nens austríacs i va portar, fins a Espanya, 400 nens austríacs, després de la Primera Guerra Mundial.[3] També va ser representant a Xest del Tribunal Tutelar de Nens Delinqüents.[3]
Máñez compartia les seves idees a través de missives que intercanviava amb altres esperantistes a l'estranger,[4] fent servir l'adreça del cafè que solia freqüentar a Xest. Aquest costum va generar curiositat entre els habitants locals la qual cosa va resultar en la creació d'un grup esperantista, el grup Esperanto Lumradio,[5] fundat el 1908. La comunitat de Xest va fer esforços per preservar i consolidar l'Esperanto i el seu llegat al municipi, arribant a ser un dels principals centres de difusió a Europa.[6] En la dècada del 2020 l'interés per la llengua persisteix amb la presència de codis QR en els carrers per accedir a informació relacionada amb l'Esperanto i l'organització d'esdeveniments com ara exhibicions i trobades de llengües. El fulletó turístic de Xest està escrit en Esperanto, reflectint la continuïtat d'aquesta llengua a la zona.[4]
El 1928, Máñez va rebre la Medalla del Treball al VII Congrés Nacional d'Esperanto celebrat a Sevilla.[7] El 1936, va ser escollit compromissari del PSOE per València província per a l'elecció del nou president de la Segona República, Manuel Azaña. Durant la Guerra Civil Espanyola, va ser comissari del 228 Batalló de la 57 Brigada Mixta i director de l'Escola de Comissaris del XXI Cos d'Exèrcit.
Després de la guerra, va ser detingut i condemnat a mort en un Consell de Guerra celebrat a Xiva el 1939, però la seva sentència va ser commutada per 30 anys de reclusió.[3] Va estar a la presó a Sant Miquel dels Reis fins a la seva llibertat condicional el 1943.[8] El 2023, la seva vida va ser retratada en un llibre escrit per José Vicente Castillo, titulat Una estrella verde en las trincheras - Autobiografía apócrifa de Francisco Máñez, editat per l'Ajuntament de Xest com a part dels seus projectes de Memòria Històrica.[4]
A Xest, hi ha tres carrers dedicats a esperantistes: el carrer del Doctor Zamenhof, el carrer de l'Esperantista Enrique Arnau i el carrer de Francisco Máñez.[4][9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Necrologoj». Esperanto, novembre 1969.
- ↑ «Unua Kongreso de Iberiaj Esperantistoj». Kongresa Bulteno (Valencio), maig 1923.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Mañez Sánchez, Francisco» (en castellà). [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «El Ayuntamiento de Cheste edita el libro del historiador José Vicente Castillo sobre la biografía del esperantista chestano Francisco Máñez | Ayuntamiento de Cheste». Ayuntamiento de Cheste. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ «La Fonto de la Esperanta Grupo "Lumradio" en Ĉeste II». Bulteno de Hispana Esperanto-Federacio, 1949, pàg. 29.
- ↑ Cortés, Marisol; Cortés, Verónica «Evolución del Turismo en la Comarca Hoya de Buñol-Chiva». Revista de estudios comarcales Hoya de Buñol-Chiva, 1998.
- ↑ «Antonio Marco Botella - VII - Oficialaj honoroj al modesta laboristo». [Consulta: 5 febrer 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ «ORDEN de 19 de junio de 1943». BOE, 22-07-1943.
- ↑ Club, Callejero. «Estado del tráfico en Calle Francisco Máñez» (en espanyol europeu). [Consulta: 5 febrer 2023].