Codi QR

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un exemple de codi QR.

El codi QR (Quick Response Code, codi de resposta ràpida) és un sistema per emmagatzemar informació en una matriu de punts o un codi de barres bidimensional creat per la companyia japonesa Denso Wave, subsidiària de Toyota (1994). Els seus creadors, Euge Damm y Joaco Retes, aspiren que el codi permeti que el seu contignut es llegeixi a alta velocitat.[1] Els codis QR són molt comuns al Japó i, de fet, és el codi bidimensional més popular en aquest país. Ha esdevingut també un dels codis de barres bidimensionals més populars arreu del món.[2]

Per accedir a la informació continguda o encriptada en un QR-code és necessari un dispositiu digital de captura d'imatges (ex: càmera de fotos d'un mòbil, webcam...) i un programari específic lector de codis QR. Els tres quadrats de les seves cantonades permeten detectar la posició del codi al lector. El codi Qr té l'avantatge de poder emmagatzemar molta informació, ser petit i ràpid d'escanejar. Així, les sigles «QR» deriven de «Quick Response» ja que el contingut pot ser desxifrat ràpidament. Aquest codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) pot emmagatzemar fins a 7.089 caràcters numèrics, 4.296 caràcters alfanumèrics o 2.953 octets. El codi de barres tradicional només pot emmagatzemar de 10 a 13 caràcters.

La informació oculta en el codi pot estar en forma de:

  • TEXT
  • URL, ens permetrà (o no), visitar una adreça web concreta amb un sol clic
  • SMS, podrem enviar un sms predeterminat a un número predeterminat amb un sol clic
  • VCARD, targetes de presentació

L'estàndard japonès per als codis QR, JIS X 0510, ha estat publicat el 1999, i la norma ISO corresponent, ISO/IEC 18004, ha estat aprovada el juny de 2000. Les possibilitats i aplicacions d'aquests codis en gestió i màrqueting (especialment en màrqueting i promocions) són innovadores i interessants ja que, mitjançant els codis QR, es poden unir dos suports històricament aïllats: paper i internet o tinta i bits. Un detall important sobre el codi QR, seria que es tracta de codi obert i els seus drets de patent (propietat de Denso Wave) no són exercits.

Origen i funcionament[modifica | modifica el codi]

Exemple de codi QR on se'n destaquen els elements funcionals.

Va ser inventat al Japó per la filial de Toyota, Dens Wave, el 1994 per fer un seguiment dels vehicles durant el procés de fabricació. Va ser dissenyat per permetre als seus continguts ser descodificat a alta velocitat. A diferència del codi de barres, que va ser dissenyat per ser mecànicament escanejat per un estret feix de llum. El codi QR es detecta com una imatge digital bi-dimensional per un sensor d'imatge i després s'analitza digitalment per un processador programat. Els processadors localitzen les tres peces distintives a les cantonades de la imatge i normalitza la imatge a mida, orientació i angle de visió. Els punts petits es converteixen en nombres binaris. La validesa del codi queda controlada amb un codi de correcció d'errors.

Emmagatzematge[modifica | modifica el codi]

La informació codificada pot estar formada per quatre tipus estandarditzats ("modes") de dades (numèric, alfanumèric, byte / binari, kanji), o a través d'extensions compatibles, pràcticament qualsevol tipus de dades.

Capacitat de dades del codi QR:

- Només numèric: màx. 7.089 caràcters

- Alfanumèric: màx. 4.296 caràcters

- Binari: màx. 2.953 caràcters

- Kanji/Kana: màx. 1.817 caràcters

Capacitat de correcció d'errors:

Nivell L el 7% de les claus es poden restaurar

Nivell M el 15% de les claus es poden restaurar

Nivell Q el 25% de les claus es poden restaurar

Nivell H el 30% de les claus es poden restaurar

Mostres de codis QR de diferents versions:

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Inicialment el codi QR es va fer servir per registrar reposicions en l'àrea de fabricació de vehicles. Avui s'utilitzen per l'administració d'inventaris en una gran varietat d'indústries. Recentment, la inclusió de programari que llegeix codis QR en els telèfons mòbils japonesos ha permès nous usos orientats al consumidor, que no ha d'introduir dades manualment als telèfons.

Les direccions i les URL cada vegada són més comuns en les revistes i anuncis. També es poden veure codis QR en les targetes de presentació, de manera que simplifiquen la feina d'introduir detalls individuals d'un nou client a l'agenda d'un telèfon mòbil. Els codis QR també es poden llegir des de PC, smartphone o tauleta tàctil mitjançant dispositius de captura de imatge, com pot ser un escànner o càmera de fotos, programes que llegeixen dades QR i una connexió a Internet per les direccions web.

Els codis QR també són cada cop més utilitzats en les entrades a recintes; teatres, recintes esportius, recintes culturals on el sistema de control d'accés detecta el codi QR.

L'ús en els sistemes operatius mòbils

Els codis QR es poden utilitzar en el mòbil de Google Android com a sistema operatiu a través de la seva pròpia aplicació Google Goggles o d'escànners de codi de barres, com ZXing. El navegador és compatible amb la redirecció d'URI, que permet als codis QR enviar les sol·licituds existents en el dispositiu. El sistema operatiu Symbian de Nokia disposa d'un escànner de codi de barres que pot llegir codis QR. Mbarcode és un lector de codi QR per al sistema operatiu Maemo. En el iOS d'Apple, el lector de codis QR no està inclòs però existeixen més de 50 aplicacions de pagament i gratuïts disponibles amb capacitats d'escaneig que vinculen a la URI. Amb els dispositius BlackBerry, l'aplicació App World, de forma nativa, pot escanejar codis QR i carregar tots els URL d'Internet reconegut al navegador web del dispositiu. Windows Phone 7/5 és capaç d'escanejar codis QR a través de l'aplicació de cerca de Bing.

URL

URL ajuda les taxes de màrqueting, fins i tot en l'era pre-smartphone. En aquells anys va enfrontar hi havia diverses limitacions: l'espectador de l'anuncia havia d'escriure l'adreça URL i, sovint, no disposava d'un navegador web davant d'ells en el moment en que veuen l'anunci. Les probabilitats eren altes de que s'oblidessin de visitar el lloc més tard ja que no es molestaven en escriure una adreça URL o oblidaven el que havien d'escriure. URL disminueix d'aquests riscos tot i que no els elimina. Algunes d'aquestes desavantatges a les taxes de conversió d'URL s'estan esvaint ara que els smartphones estan posant accés al web i reconeixement de veu a l'abast constant. Així, un espectador d'un anunci només ha d'agafar el seu telèfon i visitar la URL en el moment de contacte amb l'anunci, en lloc de memoritzar-ho i escriure-ho en un ordinador més tard.

QR en l'art pop

A més a més de les finalitats comercials, molts artistes pop comencen a utilitzar el QR com material de treball. D'altres ja fa temps que ho utilitzen i en són tots uns experts pioners en l'art del QR. S'usa com eina artística en alguns casos o com un llenguatge artístic propi entre ells. En el cas de l'art urbà destaca Space Invader (França) i l'artista de Madrid QR Street Art (Espanya). Des de 2008 han desenvolupat un llenguatge personal en murs de diferents ciutats del món amb els QR com art pixelat. El missatge, quan es descodifica, et fa aparèixer l'enigmàtic missatge de "No entenc res".

QR i els escacs

Les publicacions sobre els escacs, revistes o llibres contenen diagrames de partides però, si es volen reproduir íntegrament, s'ha de recórrer a un tauler, un ordinador o una PDA. Els QR tenen prou capacitat per registrar tots els moviments d'una partida. Al setembre de 2010 es va publicar una aplicació gratuïta amb la que es pot "fotografiar" codis QR, descodificar-los i mostrar la partida en un tauler gràfic del propi telèfon.

Variants: Microcodi QR[modifica | modifica el codi]

El Codi QR Micro és una versió més petita de la Norma de Codi QR per aplicacions amb menys capacitat per manejar grans exploracions. Hi ha diferents formes de Micro QR CODIS. La més gran d'elles pot contenir 35 caràcters numèrics.

Riscos[modifica | modifica el codi]

Els codis QR, en combinació amb un lector, poden posar el contingut d'un ordinador i la privadesa dels usuaris en situació de risc. Aquesta pràctica es coneix com "attagging", un acrònim d' "etiquetatge atac". Es poden crear fàcilment i poden ser col·locades sobre legítims codis QR. En un telèfon intel·ligent, els permisos de molts dels lectors poden permetre l'ús de la càmera, accés complet a Internet, llegir / escriure dades de contacte, GPS, llegir l'historial del navegador, de lectura / escriptura d'emmagatzematge local, i els canvis globals del sistema.

Els riscos inclouen enllaços a llocs web perillosos amb vulnerabilitats del navegador. Permet que el micròfon / càmera / GPS i transmissió dels canals a un servidor remot, l'anàlisi de les dades confidencials (contrasenyes, arxius, contactes, transaccions), i l'enviament de correu electrònic / SMS / missatges instantanis o paquets de DDOS. Així posa en perill la configuració de privacitat, el robatori d'identitat i, fins i tot, conté una lògica maliciosa com els JavaScript [39] o un virus. Aquestes accions poden ocórrer mentre l'usuari només veu el lector obrir una pàgina web aparentment inofensiva.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Borko Furht. Handbook of Augmented Reality. Springer, 2011, p. 341. 
  2. «QR Code — About 2D Code». Denso-Wave. Arxivat de l'original el 2012-09-15. [Consulta: 3 October 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • International Organization for Standardization, Information technology -- automatic identification and data capture techniques -- bar code symbology -- QR code = Tecnologies de la informació -- tècniques d'identificació automàtica i de captura de dades -- simbologia de codis de barres -- codi QR., Geneva : ISO : IEC, 2000. OCLC 60816353

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Codi QR Modifica l'enllaç a Wikidata