Francisco de Pisa y Pajares

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancisco de Pisa y Pajares
Biografia
Naixement4 juny 1823 Modifica el valor a Wikidata
Paredes de Nava (Palència) Modifica el valor a Wikidata
Mort1899 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
6 de maig de 1872 – 28 de juny de 1872
CircumscripcióCarrión de los Condes
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
29 d'agost de 1881 – 31 de març de 1884
CircumscripcióCarrión de los Condes
Escudo del Senado de España.svg  Senador per la Universitat de Valladolid
1886 – 1890
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència del dret i professor Modifica el valor a Wikidata
OcupacióProfessor, rector, jurista, catedràtic d'universitat i polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversidad Central
Universitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata

Francisco de Pisa y Pajares (Paredes de Nava, província de Palència, 4 de juny de 1823Madrid, 18 de desembre de 1899) fou un acadèmic i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Va fer el batxillerat al Seminari Conciliar de Palència i es llicencià en Dret per la Universitat de Valladolid en 1846. Es va doctorar a la Universitat Central de Madrid en 1851. Fou professor interí de Psicologia i Lògica en els instituts de Ciudad Real en 1848 i Segòvia en 1852. En 1854 va obtenir la càtedra d'Elements d'Història i Dret romà de la Universitat de Saragossa, en la qual va exercir la de Dret Penal. En 1863 va obtenir la càtedra d'Institucions de Dret canònic de la Universitat de Valladolid, i en 1867 va ocupar la càtedra d'Ampliació de Dret Mercantil i Penal i després de Dret romà a la Universitat Central de Madrid.[1]

Fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 pel districte de Carrión de los Condes. En febrer de 1875 fou nomenat rector de la Universitat Central de Madrid, però el març va dimitir per discrepàncies amb la circular del ministre Manuel Orovio Echagüe (l'anomenada "segona qüestió universitària), tot i que va al·legar motius de salut. Fou nomenat rector novament en 1881, i ocupà el càrrec fins 1884, quan tornà a dimitir per motius de salut. A les eleccions generals espanyoles de 1881 tornaria a ser elegit diputat pel districte de Carrión de los Condes.[2] Tornaria a ocupar el càrrec de rector novament entre 1885 i 1890 i entre abril de 1894 i abril de 1895.[3]

Fou acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia Matritense de Jurisprudència i Legislació, així com senador per la Universitat de Valladolid de 188 a 1890.[4]

Obres[modifica]

Referències[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Antonio Andonaegui y Aguirre
Manuel Rioz y Pedraja
Juan Creus y Manso
Miguel Colmeiro y Penido
Escudo de la Universidad Complutense de Madrid.svg
Rector de la
Universitat Complutense de Madrid

1875 (febrer-març)
1881-1884
1885-1890
1894-1895
Succeït per:
Vicente de la Fuente y Condón
Juan Creus y Manso
Miguel Colmeiro y Penido
Francisco Fernández y González