Front Català d'Ordre
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Candidatura |
| Ideologia política | Dreta |
| Alineació política | dreta  |
| Història | |
| Fusió | Lliga Catalana Dreta de Catalunya Acció Popular Catalana Partit Republicà Radical Comunió Tradicionalista Renovación Española |
| Creació | 1936 |
| Data de dissolució o abolició | 1939 |
El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.
Era constituïda per Lliga Catalana, Dreta de Catalunya, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española (només a la ciutat de Barcelona, ja que no tenien més representació). A diferència del Front d'Esquerres, no els unia cap programa coherent, sinó que es basava en un atac al Front d'Esquerres i en l'oposició a l'alliberament dels participants en els fets del sis d'octubre.[1] Dels 52 escons catalans, només en va obtenir 13, dels quals 12 foren per a la Lliga i només un a Tarragona per a la Comunió Tradicionalista.
Candidats[modifica]
Per Barcelona-ciutat:
- Lliga Catalana: Joan Ventosa i Calvell i 9 candidats més.
- CEDA: Lluís Jover i Nonell i 2 candidats més.
- Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux.
- Comunió Tradicionalista: Joaquim Gomis i Cornet[2]
- Dreta de Catalunya: Santiago Torent i Buxó.
- Renovación Española : Salvador G. Arenas [1]
Per la província de Barcelona:
- Lliga Catalana: Francesc Cambó i Batlle i 5 candidats més.
- CEDA: Antoni Barata i Rocafort i 3 candidats més.
- Partit Republicà Radical: Jaime Polo Otín.
Per la província de Girona:
- CEDA: Josep Ayats Surribas.
- Lliga Catalana: Joan Estelrich i Artigues i un altre candidat.
- Partit Republicà Radical: Jaume Busquets i Norat.
- Comunió Tradicionalista: Luis Hernando de Larramendi Ruiz.
Per la província de Lleida (els radicals no hi participaren en aquesta circumscripció):
- CEDA: José Abizanda Puntas.[3]
- Lliga Catalana: Manuel Florensa i Farré i un altre candidat més.
- Comunió Tradicionalista: Casimir de Sangenís i Bertrand.
Per la província de Tarragona:
- Comunió Tradicionalista: Joaquim Bau i Nolla.
- CEDA: Josep Mullerat i Soldevila.
- Lliga Catalana: Josep Maria Casabò i Torras.
- Partit Republicà Radical: Ramon Barbat i Miracle i un altre més.
- Republicà independent: Gaietà Vilella i Puig.
Resultats[modifica]
Les seves llistes foren derrotades per les del Front d'Esquerres. Van obtenir una mitjana del 40,8% dels vots (59,1% les del Front d'Esquerres) i 13 dels 54 diputats en joc (12 de la Lliga Catalana i un tradicionalista, per Tarragona).[4][5]
Referències[modifica]
- ↑ «Front Català d'Ordre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Joaquim Gomis i Cornet (1869-1957) era l'amo de la Colònia Gomis de Monistrol de Montserrat
- ↑ Segons diu a Les Ruptures de L'any 1939 de Manel Risques, Francesc Vilanova i Ricard Vinyes, va donar suport al cop d'estat del 18 de juliol a Lleida i fou afusellat al cementiri municipal el 5 d'agost de 1936. El seu germà Diego milità a l'APC i després fou membre de Falange Española i membre de la comissió gestora de l'ajuntament de Lleida.
- ↑ Resultats per províncies a les eleccions de 1936, a historiaelectoral.com
- ↑ Resultats per regions a les eleccions de la Segona República, a historiaelectoral.com