Vés al contingut

Front Català d'Ordre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFront Català d'Ordre
Dades
TipusCandidatura
IdeologiaDreta
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
FusióLliga Catalana
Dreta de Catalunya
Acció Popular Catalana
Partit Republicà Radical
Comunió Tradicionalista
Renovación Española
Creació1936
Data de dissolució o abolició1939

El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.

Era constituïda per Lliga Catalana, Dreta de Catalunya, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española (només a la ciutat de Barcelona, ja que no tenien més representació). A diferència del Front d'Esquerres, no els unia cap programa coherent, sinó que es basava en un atac al Front d'Esquerres i en l'oposició a l'alliberament dels participants en els fets del sis d'octubre.[1] Dels 52 escons catalans, només en va obtenir 13, dels quals 12 foren per a la Lliga i només un a Tarragona per a la Comunió Tradicionalista.

Candidats

[modifica]

Per Barcelona-ciutat:

Per la província de Barcelona:

Per la província de Girona:

Per la província de Lleida (els radicals no hi participaren en aquesta circumscripció):

Per la província de Tarragona:

Resultats

[modifica]

Les seves llistes foren derrotades per les del Front d'Esquerres. Van obtenir una mitjana del 40,8% dels vots (59,1% les del Front d'Esquerres) i 13 dels 54 diputats en joc (12 de la Lliga Catalana i un tradicionalista, per Tarragona).[4][5]

Referències

[modifica]
  1. «Front Català d'Ordre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2.  Joaquim Gomis i Cornet (1869-1957) era l'amo de la Colònia Gomis de Monistrol de Montserrat
  3. Segons diu a Les Ruptures de L'any 1939 de Manel Risques, Francesc Vilanova i Ricard Vinyes, va donar suport al cop d'estat del 18 de juliol a Lleida i fou afusellat al cementiri municipal el 5 d'agost de 1936. El seu germà Diego milità a l'APC i després fou membre de Falange Española i membre de la comissió gestora de l'ajuntament de Lleida.
  4. Resultats per províncies a les eleccions de 1936, a historiaelectoral.com
  5. Resultats per regions a les eleccions de la Segona República, a historiaelectoral.com