Fundació Barnes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióFundació Barnes
Barnes Fundation
Barnes Philly 1.JPG
Edifici de la Fundació Barnes a Filadèlfia
Dades base
Tipus entitat museu d'art
Història
Fundació 1922
Núm. visites 325.000 (2013) [1]
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Thomas Collins[2]

Web barnesfoundation.org

Modifica dades a Wikidata

La Fundació Barnes (anglès: Barnes Foundation) és una institució d'art educativa situada a Filadèlfia (Estats Units). Des de maig de 2012 compta amb dues seus: l'antiga als afores de la ciutat, a Lower Merion, just darrere del campus de la Universitat de Saint Joseph, i la nova seu inaugurada el 2012 emplaçada en una avinguda al centre de Filadèlfia.[3]

Retrat del carter Joseph Roulin, per Vincent Van Gogh està entre els destacats continguts de la Barnes Foundation.

La fundació va néixer en 1922 gràcies al doctor Albert C. Barnes, qui va acumular  una fortuna en contribuir al desenvolupament d'una de les primeres drogues antimicrobianas, «Argyrol». Actualment aquesta institució posseeix més de 2.500 objectes, incloent vuit-centes pintures que s'estima que valen més de 30.000 milions de dòlars;[4] fins i tot alguns experts, en el documental The Art of Steal creuen que supera per molt els 80.000 milions. El gruix d'elles és un conjunt impressionista i del primer art modern que es considera el més important dels Estats Units i que en alguns aspectes avantatja als museus de París. Entre d'altres hi ha 181 pintures de Pierre-Auguste Renoir, 69 de Paul Cézanne, i 59 de Henri Matisse, 46 de Picasso, 7 de Van Gogh, 6 de Seurat[3] així com d'altres nombrosos mestres moderns com Giorgio de Chirico, Paul Gauguin, Édouard Manet, Amedeo Modigliani, Claude Monet, Maurice Utrillo, Maurice Prendergast, i una varietat d'obres d'art africanes. També conserva obres antigues, d'artistes com El Greco i Francisco Goya.[5][6] Fins a data recent aquest colossal repertori amb prou feines era conegut internacionalment, ja que la fundació (d'acord al senyor Barnes) gestionava la seva col·lecció sota condicions molt estrictes: no prestava cap obra per a exposicions i restringia l'accés del públic general per afavorir una contemplació tranquil·la de l'art i donar prioritat a la formació didàctica, majorment d'estudiants i classes socials desfavorides.

La Fundació es va veure involucrada en controvèrsia a causa d'una crisi financera que va portar gairebé a la fallida en els anys 1990. L'escassetat de recursos econòmics va conduir a les autoritats a pensar en una gestió més lucrativa i publicitada de la col·lecció, propiciant una major afluència de públic. Es va decidir traslladar la galeria de Lower Merion al centre de Filadèlfia, en el Benjamin Franklin Parkway, la qual cosa suposava incomplir el testament d'Albert C. Barnes. Els detractors del trasllat consideraven que aquest «traïa» la visió filantrópica de l'art per rendir-se a finalitats merament econòmiques i turístics. La construcció de la nova seu per als quadres i el seu trasllat es va culminar en 2012, després de diversos conflictes judicials; la decisió havia estat recorreguda (sense èxit) per l'associació Friends of the Barnes and Montgomery County, Pennsylvania en el tribunal de Montgmonery Counthy Orphan.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fundació Barnes Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. The Barnes Foundation (3 desembre 2013). "Derek Gillman Steps Down as Executive Director and President of the Barnes Foundation on January 1, 2014". Nota de premsa.
  2. Barnes Foundation (7 gener 2015). "Thomas "Thom" Collins Named Executive Director and President of the Barnes Foundation". Nota de premsa. Consulta: 29 gener 2015.
  3. 3,0 3,1 Fernandez, Alfonso «El Museu Barnes, el tresor pictòric "amagat" dels EUA» (en castellà). La Vanguardia, 13-12-2014 [Consulta: 24 desembre 2015].
  4. «The Art of Stealing from the Rich and Dead». Vanity Fair, 02-03-2010 [Consulta: 12 març 2010].
  5. New Barnes Building Opens, Why People are Upset
  6. Flam, Jack, Matisse: The Dance, National Gallery of Art, Washington, 1993.